La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, intervé durant una sessió plenària, al Congrés dels Diputats, a 14 de maig del 2025, a Madrid (Espanya). - Marta Fernández - Europa Press
Situa a Granada, Badajoz i Sevilla la pèrdua de generació per 2,2 GW abans de l'incident
MADRID, 14 May. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -
El Govern ha posat el focus en les oscil·lacions que es van produir en el sistema elèctric europeu mitja hora abans del zero elèctric en la Península Ibèrica per a veure si "van tenir alguna cosa que veure amb l'incident elèctric" i ha descartat finalment que s'haja produït un ciberatac a l'operador del sistema -Red Eléctrica-, segons va indicar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen.
En compareixença en el Congrés dels Diputats, Aagesen va afirmar que encara s'ha de "determinar fins a quin punt" estes dos oscil·lacions que es van percebre 30 minuts abans d'este zero elèctric del 28 d'abril, de les quals ja va informar a la fi de la passada setmana Entso-E -l'entitat que agrupa els operadors de sistema europeus elèctrics-, van tenir alguna cosa que veure amb l'incident, ja que el sistema elèctric peninsular forma part del paneuropeo, que és "altament complex, amb fenòmens interrelacionats".
"Es tracta d'un sistema síncron, interconnectat, els assegure, el més gran del món. Parlem de milions d'elements interconnectats, sincronamente, que estan injectant i consumint energia en quantitats que varien de forma instantània. Una gegantesca coreografia amb milions d'integrants que apareixen des de diferents punts de la geografia", va comentar.
Referent a això, va explicar les denominades oscil·lacions interáreas: "És com un balancín. Les perceben una altra part d'aquest gran màquina que deia paneuropea. A més, estes oscil·lacions es deixen notar més quan estàs en els extrems, les zones més allunyades dels centres de gravetat, especialment com menys interconnexió existisca, com si es tractara del moviment d'un fuet. L'efecte final és més fort com més a l'extrem et situes. Espanya, efectivament, està en un extrem del sistema europeu".
Per això, Aagesen va subratllar que l'anàlisi de l'apagada ha d'anar "molt més allà de culpabilizar una font de generació o una altra". "És una anàlisi que no pot resumir-se en una frase, és impossible, ni tancar-se en fals. Per descomptat, este Govern no ho va a fer baix esta responsabilitat", va destacar.
El que si que va descartar finalment ja per complet és la via d'un ciberatac com a possible causa de l'apagada i va confirmar que, després d'analitzar-se l'operador del sistema (Red Eléctrica), els centres de control i les instal·lacions de generació, "no s'han trobat indicis que l'operador del sistema haja sigut objecte d'un ciberatac". "Crec que és molt bona notícia. Insistisc, no hi ha indicis respecte a que l'operador del sistema haja tingut un ciberatac", va dir.
"DESCONNEXIÓ DE GENERACIÓ EN CASCADA PER SOBRETENSIÓ".
Així mateix, la vicepresidenta tercera del Govern va avançar que, en un dia on la demanda era baixa -25.184 megavats (MW)- passades les 12.30 hores es van iniciar tres esdeveniments de pèrdua de generació per un acumulat de 2,2 gigavatios (GW) a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla en poc més de vint segons -entre les 12:32.57 hores i les 12:33.17 hores-.
Així, després d'estos tres esdeveniments, va assenyalar que es va desencadenar la fase de "desconnexió de generació en cascada per sobretensión". "Juntament amb esta pèrdua de generació a major escala, es produïx també la pèrdua de sincronisme. Parlàvem d'esta gran màquina europea i amb este sincronisme entre el sistema peninsular i el sistema continental. Esta pèrdua fa que s'activen les proteccions corresponents de la interconnexió de forma automàtica, aïllant uns instants després el sistema elèctric peninsular de la resta del sistema europeu", va recalcar.
Tot això va portar al fet que a les 12.33.20 hores baixarà la freqüència i es desencadenarà l'activació de les proteccions automàtiques de desconnexió de consums -els denominats deslastres de càrregues-, amb fins a sis, sense que cap d'ells aconseguira detenir la caiguda del sistema i finalment s'aconseguirà el zero peninsular.