El Govern reconeix el possible rebuig a la senda de dèficit, però dialogarà "fins a l'últim moment"

   MADRID, 25 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Govern ha reconegut este dimarts que és possible que la senda d'estabilitat 2026-2028, que és el pas preliminar a la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2026, no tire endavant en el Congrés, però ha assegurat que dialogarà i treballarà "fins a l'últim moment".

   "Han pogut escoltar l'opinió i la manifestació que ja han traslladat diferents grups polítics i és possible que aquest senda no tire endavant, però nosaltres fins a l'últim moment anem a seguir treballant i dialogant amb totes les diferents forces parlamentàries", ha assenyalat la portaveu del Govern i ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

   El PP i Vox sempre s'han oposat als quatre objectius d'estabilitat que ha presentat el Govern en la legislatura. Del seu costat, la portaveu de Junts en el Congrés, Miriam Nogueras, va avisar que si la proposta de dèficit per a les autonomies és la mateixa que fa un any votaran en contra tal com ja van fer el 2024: "Si presenta el mateix, va a tenir el mateix vot que va tenir l'any passat".

   A més, este mateix dimarts Podem i el sector majoritari de Compromís han avançat que no recolzaran este dijous en el Congrés l'acord del Govern pel qual es fixen els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic de les administracions.

EN RISC QUASI 5.500 MILIONS DE MARGE DE DESPESA PER A LES CCAA

   Més enllà del que puga produir-se en aquesta votació, Alegría ha advertit que el que està en risc és que arriben o no 5.500 milions d'euros a totes les comunitats autònomes.

   "Jo m'imagine que a la comunitat autònoma d'Aragó li agradarà rebre 169 milions d'euros, a la comunitat autònoma de Madrid rebre 1.088 milions d'euros o a la comunitat autònoma d'Andalusia rebre 731 milions d'euros", ha assenyalat la portaveu de l'Executiu.

   En este sentit, Alegría ha apuntat que el Partit Popular haurà de determinar si vol fer un exercici de responsabilitat enfront d'esta senda d'estabilitat, atès que governa en diverses comunitats autònomes.

   De fet, la ministra ha criticat que, mentre les comunitats governades pel PP es queixen de la falta de finançament i de recursos per part de l'Estat, la formació que dirigix Alberto Núñez Feijóo rebutja la possibilitat que arriben més de 5.500 milions d'euros a les regions. "Bufar i xarrupar alhora no es pot fer", ha indicat la portaveu.

   En qualsevol cas, Alegría ha recordat que, tal com va avançar la vice-presidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, si aquest senda d'estabilitat no tirara endavant el Govern la tornarà a presentar.

   En cas que en esta segona ocasió tampoc s'aconseguisca el vistiplau de la Cambra baixa, s'establiran els objectius d'estabilitat plantejats en el pla estructural fiscal que es va remetre a la Comissió Europea el 2024, si ben el 'sostre de despesa' --que no ho vota el Congrés-- seria el mateix aprovat pel Govern enguany (216.177 milions en 2026), i amb estos nous nombres, s'aprovarien els Pressupostos del pròxim any.