MADRID, 20 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Govern està ultimant encara el seu pla de mesures per a pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Iran, en el qual barreja incloure la rebaixa de l'IVA dels carburants del 21% al 10%, segons han confirmat a Europa Press en fonts coneixedores del pla.
L'Executiu, que seguix a esta hora tancant els detalls de les mesures que s'aprovaran este divendres en un Consell de Ministres extraordinari, preveu introduir a més en este pla rebaixes fiscals en electricitat, millores en el bo social elèctric i garanties en el subministrament energètic, segons les mateixes fonts.
La rebaixa de l'IVA del 21% al 10% en els carburants que estudia incorporar el Govern en el seu pla anticrisi contrasta amb la bonificació universal de 20 cèntims per litre de combustible que el Govern va aprovar el 2022 per a pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna.
Les patronals i gasolineros havien demanat a l'Executiu que optara aquesta vegada per rebaixar la fiscalitat dels carburants, donat els problemes que va generar la bonificació al combustible establida després de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.
El paquet anticrisi que aprovarà avui el Govern eliminarà també l'impost especial als hidrocarburs, suprimirà l'impost especial elèctric, actualment situat en el 5%, i baixarà l'impost al valor de la producció elèctrica, segons publica la cadena SER.
SÁNCHEZ DETALLARÀ LES MESURES
El president del Govern, Pedro Sánchez, compareixerà este divendres davant dels mitjans de comunicació després de la celebració del Consell de Ministres extraordinari per a informar del pla integral de resposta a les conseqüències de la guerra a Iran.
Des de l'Executiu defensen que serà un pla "proporcional, perimetrat i focalitzat" a limitar l'impacte de la pujada dels combustibles i l'electricitat.
Després de reunir-se amb agents socials, els sectors més afectats pel conflicte i amb els grups polítics, l'Executiu posarà damunt de la taula un pla que abasta quatre dimensions: mesures estructurals, paquet fiscal, focalització en els sectors més afectats i escut social per als més vulnerables.
En concret, la primera d'aquestes dimensions és l'estructural i es basa a reforçar l'aposta per les energies renovables --incentivant comunitats energètiques, autoconsum o bombes de calor-- i l'electrificació.
La segona de les dimensions és la minimització del cost energètic i elèctric, a través de mesures fiscals. El següent bloc té a veure amb la minimització de l'impacte de la pujada dels carburants, on es posarà especial atenció en el camp, la pesca, els transportistes i les indústries electrointensivas i gasintensivas, i l'últim bloc abasta mesures de l'escut social, com per exemple la impossibilitat de corts de subministrament energètic als més vulnerables.
A més, tant la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, com el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja han lliscat que el decret no inclourà mesurades com la prohibició dels desnonaments a persones vulnerables ni la pròrroga dels contractes de lloguer que vencen enguany i el següent, ja que tots dos assumptes no compten amb suficient recolze en la Càmera.
ES VOTARÀ DIJOUS QUE VE EN EL CONGRÉS
El Congrés debatrà i votarà dijous que ve, 26 de març, este decret llei amb mesures per a pal·liar les conseqüències econòmiques de la guerra a Iran.
Com tot decrete llei, la seua entrada en vigor és immediata però després ha de sotmetre's a votació en el Congrés per a la seua convalidació o derogació en un termini de trenta dies. No obstant això, la Junta de Portaveus ha decidit que, quan el decret llei arribe al Congrés, es qualificarà ràpidament en la Mesa de la Càmera per a incloure-ho en el Ple de la setmana vinent i així no demorar més la convalidació.
Des del Govern han assegurat que este pla comptarà amb flexibilitat suficient per a anar "adaptant i adoptant" les mesures necessàries segons l'evolució de la situació.