La història gràfica de la Ruta del Bakalao arriba a l'IVAM per a "crear el relat que València mereixia"

   VALNCIA, 2 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM) ha presentat 'Ruta Grfica. El disseny del so de Valncia', una mostra que arreplega per primera vegada la producció grfica desenvolupada entorn de l'escena de clubs que es va viure en els anys 80 i 90 a l'rea metropolitana per a "crear un relat que Valncia es mereixia" i arreplegar "l'esttica de tota una generació".

   L'exposició, que es podr visitar des del 3 de mar fins al 12 de juny, ha sigut presentada aquest dimecres a l'Auditori Carmen Alborch del museu per la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, els comissaris Alberto Haller, Antonio J. Albertos i Moy Santana, i el director General de Valncia Capital Mundial del Disseny 2022, Xavi Calvo.

   "Per fi es pot contar la Ruta des d'un punt de vista grfic i amb noms tan rellevants com a Mariscal o Paco Roca", ha destacat Haller durant la presentació, qui ha subratllat que és un "motiu d'orgull" la "creació d'un relat que Valncia mereixia".

   Per la seua banda, la directora de l'IVAM ha reconegut la importncia "del treball que van fer els dissenyadors i illustradors en la creació de l'esttica de tota una generació", la "contribució de la qual va ser fonamental perqu Valncia, al costat d'altres ciutats de l'Estat Español, fora un lloc on la creativitat i la festa van explotar després d'una larguísima dictadura".

FLYERS AL MUSEU

   Un total de 132 cartells, 86 flyers i dos pellícules documentals són el fruit de quasi dos anys d'investigació a través d'entrevistes amb els protagonistes d'aquest moviment: productors, artistes, impressors, gestors culturals i persones de molt diferents mbits que "confirmen --en paraules de Nuria Enguita-- que el disseny grfic vinculat a la Ruta es va caracteritzar per una mescla de sabers".

   Tal com ha explicat Enguita, la mostra "reuneix una part de l'univers contracultural que sorgeix a principis dels anys 80 des de l'escena underground i que es va desenvolupar fins a convertir-se en un moviment cultural únic".

   Aquest moviment va desenvolupar una esttica particular, fins al punt que algunes imatges associades a la ruta s'han convertit en "autntiques icones populars totalment transversals que transcendeixen generacions i territoris", segons ha continuat Enguita.

"FENOMEN DE CREACIÓ COLLECTIVA ESPONTANI"

   Darrere del disseny de tota aquesta cartelleria estaven dibuixants de cmics que dissenyaven portades de disc, músics que collaboraven en fanzines o modistes que dissenyaven cartells. Hi havia grans noms, procedents del que es va denominar Nova Escola Valenciana de cmic, com Sento Llobell, Micharmut, Daniel Torres o Ramón Marcos, o firmes valencianes tan aclamades com les de Mariscal o Paco Roca.

   Per també hi ha una gran quantitat de cartells annims dels quals, malgrat el gran treball dut a terme pels investigadors, no s'ha pogut conéixer l'autoria. A s'explica per la "futilitat" d'aquesta peces, a la qual en el seu moment no se'ls donava eixa importncia i directament no anaven ni firmades", explica Haller.

   Aquesta mescla resumeix l'"exuberncia i l'esplendor que es va desenvolupar per artistes de renom, per també des d'a baix cap amunt", la qual cosa ho va convertir, com apunta Haller, en un "fenomen de creació collectiva espontani".

   La idea inicial de recopilar tot aquest material grfic li va sorgir a Moy Santana, un dels comissaris, quan en ple confinament en 2020 va decidir digitalitzar una collecció de flyers que guardava des que era xicotet. "Durant el procés em vaig donar compte que molts d'ells estaven firmats per artistes rellevants com Francis Montesinos, Paco Roca o Mariscal, i em vaig preguntar per qu no fer un llibre sobre a?", relata el propi Santana.

   L'exposició dedica un apartat a ACTV la discoteca de referncia dins de l'ecosistema de la Ruta quant a l'esdevindre del disseny grfic associat a l'oci nocturn i que acompanya una de les imatges icniques del fenomen, dissenyada per Lorenzo Company Sanfélix (Quique Company) i Paco Bascuñán.

L'ESTIGMA DE LA RUTA

   "Tots tenim en ment l'estigma que es va acabar generant entorn d'all que es va encunyar com a Ruta del Bakalao", ha assenyalat Haller, qui ha explicat com aquest terme es va crear "d'una manera despectiva" per part de "certes esferes o mitjans de comunicació" a "una escena que portava més de deu anys desenvolupant-se a Valncia".

   Aquest fet acompanya, segons explica el comissari, a la "massificació" del fenomen que també es plasma en la cartelleria amb la mercantilització del disseny que "deixa de banda la creativitat dels primers autors dels 80".

   "Els creadors comencen desaparéixer de l'escena, comencen a primar lgiques mercantilistes, el gastar menys per a guanyar més. Els valors subculturals dels primers anys comencen a desaparéixer perqu els creadors deixen de sentir-se identificats i ja no era necessari aportar eixa qualitat", contínua Haller.

   En aquest sentit, una de les conclusions de la investigació realitzada, que ha destacat Antonio J. Albertos, és que "la decadncia musical" que es va comenar a viure en els 90 "es va veure reflectida d'alguna manera en el disseny".

"RECUPERAR LA PART POSITIVA"

   Preguntats per un possible "perill de mitificar" aquesta poca, en part associada a un gran consum de drogues, J. Albertos ha defs que "ja est bé d'associar la Ruta del Bakalao i la música electrnica amb les drogues". "Les drogues estan presents des que l'home és home, en el rock també hi ha drogues, en el jazz també hi ha drogues".

   En aquesta línia, Haller ha assenyalat que "recuperar la part positiva és essencial" i és una cosa que "no pot ser més pertinent i adequat en aquests temps".

   Per la seua banda, el director general de Valncia Capital del Disseny 2022, Xavi Calvo, ha donat l'enhorabona i les grcies als comissaris per "haver sabut explicar aquesta histria". "El disseny valenci o s'ha explicat malament o no s'ha explicat, i vosaltres heu sabut explicar-ho", ha afirmat.

   "Som molt bons fallers i rons storytellers, acabem una cosa la cremem i anem a una altra cosa", ha apuntat Calvo, que ha lamentat així el "poc reconeixement de la histria del disseny valenci". En aquest sentit ha destacat la "facilitat" que va suposar engegar la capitalitat del disseny de Valncia, en el sentit de "només calia engegar un altaveu i comenar a explicar el que no s'havia explicat des de fa segles".

   En aquesta línia, la directora de l'IVAM ha subratllat que "la complexitat de la Ruta est encara per treballar" i ha posat en valor el treball del museu que "ha de mirar cap enrere i buscar la complexitat de les poques passades". "La histria visual del segle XX est en aquests cartells i el museu ha de treballar en la imatge que es genera", ha concls.