Una investigadora reivindica la "saviesa mil·lenària" sobre l'aigua per a afrontar els desafiaments climàtics actuals

   VALÈNCIA, 25 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi liderat per la professora de la Universitat de València (UV) Anna M. Brígido-Corachán destaca el valor dels coneixements ancestrals sobre l'aigua per a afrontar els desafiaments climàtics actuals. La investigació, publicada en la revista European Journal of American Studies, analitza les relacions entre l'ésser humà i l'aigua en la literatura indígena d'Amèrica.

   El treball detalla algunes de les pràctiques sostenibles que s'han transmès durant segles, qui les van preservar, com seguixen vives en nombroses comunitats indígenes del sud-oest d'Estats Units i com poden inspirar noves formes de relació amb l'entorn.

   Per a això, Brígido-Corachán, directora del grup LENA (Literatures Ètniques Nordamericanes en un Context Global) de la UV, explora principalment les obres de Leslie Marmon Silko i Ofelia Zepeda, els qui converteixen sèquies, rierols, núvols i torrenteras en espais estratègics de memòria ambiental.

   L'article mostra que per a algunes comunitats indígenes l'aigua és un ésser viu amb voluntat, no un recurs explotable. Exposa que en les zones més àrides de Nou Mèxic encara es poden trobar gravats de civilitzacions antigues amb forma de serp en algunes superfícies rocoses, per a assenyalar on es troben les deus d'aigua. "Això subratlla la profunda connexió entre territori, memòria i supervivència", indica la investigadora en un comunicat de la UV.

   Al llarg del treball s'arreplega l'exemple d'un grup indígena originari del desert de Sonora (Mèxic) i Arizona (Estats Units) que ha après a protegir-se de pluges torrencials i sequeres a través d'una escolta activa de l'aigua en les seues múltiples formes, ja que "d'una altra manera no haurien sobreviscut en el desert".

   Esta perspectiva relacional que entén l'aigua com ser vivent "oferix una alternativa ètica i pràctica enfront de models extractius que han agreujat la vulnerabilitat hídrica en regions com Arizona o el Mediterrani espanyol", incideix Brígido-Corachán.

L'AIGUA, "UN ÉSSER AMB VOLUNTAT I NO UN RECURS IL·LIMITAT"

   Segons destaca l'autora, les narratives poètiques analitzades funcionen com a formes de ciència indígena perquè "integren observació participativa de l'entorn i recuperació de pràctiques tradicionals": "Estes obres activen memòries ambientals que ens ensenyen a relacionar-nos amb l'aigua com un ésser amb voluntat i no com un recurs il·limitat".

   L'estudi també transmet que les accions de sostenibilitat i cura de l'aigua de les comunitats indígenes es poden aplicar en altres territoris: "A Espanya, per exemple, existixen molts esforços per a revitalitzar el coneixement ambiental tradicional per a combatre l'escassetat d'aigua i l'emergència climàtica. Explorar estes possibilitats i plans d'acció pot potser generar solucions alternatives que beneficien al planeta en el seu conjunt".

   I conclou que "si volem sobreviure a un futur marcat per sequeres extremes i pluges devastadores, no n'hi ha prou amb noves infraestructures; necessitem noves formes d'escoltar. Les literatures indígenes ens recorden que l'aigua té memòria, i que aprendre a llegir-la pot ser una de les claus per a enfrontar la crisi climàtica global".