Investigadors de la UPV i La Fe obren una nova via per a tractar la insuficiència renal amb empelts no vascularitzats

VALÈNCIA 27 May. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe han obert una nova via per a tractar la insuficiència renal en aconseguir implantar "amb èxit" metanefre de conill (precursors dels ronyons que es desenvolupen en el fetus) en conills receptors adults.

Els investigadors assenyalen que, tot i que encara caldran "diversos anys" d'investigació abans d'arribar a la fase clínica, si es confirma l'ús de metanefre d'origen animal com a potencials donants (xeno-trasplantaments), "es podria solucionar l'actual problema de l'escassetat d'òrgans disponibles".

Segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat, esta investigació va despertar un "gran interés" tant al Congrés de l'Associació Americana d'Urologia fa poc celebrada a Orlando, com el Congrés Europeu d'Urologia, que es va produir l'abril a Estocolm, on va rebre el segon premi entre més de 4.000 treballs procedents de 74 països.

Els empelts no vascularizats obren la porta a un nou tractament de la insuficiència renal crònica que, segons la UPV, és "un problema emergent a tot el món ja que afecta més del 10 per cent de la població adulta i més del 20 per cent dels més grans de 60 anys". Actualment al voltant de 4.500 pacients esperen un trasplantament de ronyó a Espanya, a causa d'esta malaltia.

"Una possible solució a l'actual escassetat d'òrgans seria disposar de ronyons provinents d'altres espècies", segons ha apuntat el doctor Cessar David Vera Donoso, del Servici d'Urologia de l'Hospital La Fe, qui destaca que els empelts no vascularizats poden ser trasplantats inter-espècies "sense ocasionar rebuig, a diferència dels trasplantaments vascularitzats". Això és així perquè el receptor "adopta com a propi" el metanefre i el vascularitza, fet que permet el seu desenvolupament.

El metanefre s'origina durant la cinquena setmana de gestació en éssers humans, el dia 12 en embrions de rata i entre el dia 21 i 28 en els de porc. Durant el període embrionari, el primordi renal obté la major part de la seua vascularització de l'aorta en desenvolupament. És el mateix òrgan el que atrau al metanefre els vasos per a garantir-se l'aport sanguini.

Esta habilitat, per a garantir-se la seua pròpia vascularització 'in situ' facilita el trasplantament, ja que qualsevol llit vascular disponible del receptor atrau el metanefre cap al seu vasculatura.

La investigació, portada a terme pel grup format pel doctor César David Vera Donoso del Servici d'Urologia de l'Hospital Valencià i els doctors Francisco Marco i José Salvador Vicente Antón de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV, va consistir a extraure el metanefre d'embrions de conills i implantar-los en conills adults al voltant d'un got sanguini gran.

"A les tres setmanes es va observar que el receptor havia 'adoptat' el nou òrgan i s'havia desenvolupat fins a convertir-se en un 'mini-ronyó' histològicament normal", ha destacat el doctor Francisco Marco, de l'ICTA de la Universitat Politècnica de València

Investigacions similars portades a terme per científics de centres de Manchester, Tòquio i Washington han demostrat que les hormones que segrega el metanefre implantat, la renina i l'eritropoetina, són del receptor i no del donant. En este sentit, si s'aconseguixen metanefre en un estadi "suficientment prompte", les CPA (cèl·lules del sistema immunitari) es troben "absents", la qual cosa evitarà haver d'administrar immunosupressors.

TRENCAR LA BARRERA D'ESPÈCIES

El projecte valencià ha sigut el primer que aconseguix implantar metanefre en conills i en una segona fase d'investigació s'intentarà trencar la barrera d'espècies, implantant metanefre de porc en una espècie diferent, concretament conills, segons ha destacat el doctor Vera Donoso.