Investiguen en la costes de València, Denia i Pobla de Farnals les espècies afectades per l'augment de les temperatures

   VALÈNCIA, 30 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Experts de l'Institut d'Investigació al Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV) han donat inici a un nou estudi que el seu objectiu d'esbrinar què espècies marines de les costes de la Comunitat s'estan veient afectades per l'augment de les temperatures del mar Mediterrani. L'estudis s'ha realitzat en els ports de València, Denia i Pobla de Farnals.

   Les aigües del 'Mare Nostrum' presenten este estiu un increment de dos graus centígrads per sobre de les dades habituals en estes dates, amb diversos becs de 29 graus al juny i juliol, sis més de l'esperat, segons assenyala la institució acadèmica en un comunicat.

   Per a conèixer les conseqüències d'este fenomen, que alguns científics han denominat "efecte de tropicalització", s'està desenvolupant un seguiment de les comunitats d'espècies marines i paràmetres oceanogràfics del litoral valencià, mitjançant una nova tècnica de detecció d'organismes per la seua petjada d'ADN, duta a terme junt amb científics del projecte GIBMAR-BB, de la Universitat de Cadis.

   La metodologia científica del projecte seguix els estàndards de la iniciativa internacional EMO BON, una xarxa europea d'observació de la biodiversitat de biomolècules marines. Les accions per a desenvolupar inclouen també la instal·lació del sistema ARMS de monitoreig d'esculls artificials, que fondegen en el jaç marí per a poder avaluar les diferències biomoleculars existents en els tres ports, en funció de l'activitat pesquera, industrial o esportiva que desenvolupen.

   Basada en la lectura de la petjada genètica d'organismes marins, esta nova tecnologia permet estudiar d'una manera "ràpida i eficaç" l'arribada d'espècies exòtiques o la presència d'espècies autòctones d'interès. Els científics que desenvolupen la investigació esperen així obtenir els primers resultats en un termini aproximat de tres mesos, segons les mateixes fonts.

   Sobre este tema, el director de l'IMEDMAR-UCV, José Tena, ha avançat no obstant això que este "escalfament anòmal", sumat a l'arribada d'espècies externes, produïx una "competició salvatge" pels recursos entre aquestes i les autòctones, podent a desplaçar a algunes espècies típiques del Mediterrani.

   "De fet, cada vegada és més freqüent l'albirament d'algunes espècies de meduses com Phyllorhiza, la medusa de punts blancs, algues com la invasora asiàtica Rugulopteris o peixos com el peix globus tòxic Lagocephalus. D'altra banda, el canvi global perjudica les poblacions de Posidònia, una planta marina endèmica i clau per a mantenir l'equilibri dels ecosistemes, a més de les costes i platges pels efectes de barrera als corrents marins que suposa", afig.

   L'estudi s'emmarca en el projecte OCECOSVAL del programa ThinkInAzul, l'objectiu final del qual és comprendre i anticipar-se als efectes ecològics, socials i econòmics del canvi climàtic sobre el Mediterrani, amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i amb finançament de la Generalitat Valenciana i del programa NextGenerationEU de la Unió Europea.