Iraq celebra el dimarts eleccions legislatives marcades per la influencia iraniana i la reconstrucció del país

   MADRID, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Les legislatives d'este dimarts a l'Iraq reflectiran en part la realitat d'un país encara vacil·lant per la guerra i l'amenaça del gihadisme, i no del tot resignat a exercir-se com un peó regional entre Estats Units i Iran: encara que el sectarisme sunnita, xiïta i kurd seguix dominant les tendències de votació, els iraquians persisteixen a demandar del Govern unes condicions de vida mínimament acceptables, un factor rellevant en uns comicis en els quals el bloc xiïta Marque de Coordinació, que va posar en el poder al primer ministre, Mohamed Shia al Sudani, partix com a favorit davant de l'absència del gran triumfador de les últimes eleccions, el clergue Muqtada al Sadr.

   L'ascendència sobre la política iraquiana d'Iran, la gran potència xiïta de la regió, representa l'aspecte internacional més destacat d'estos comicis. Es traduïx per partida doble, primer a nivell polític, a través de l'esmentada aliança, i després en el plànol de la seguretat, on millor es percep la influència de Washington, demostrada en la recent conversa entre Al Sudani i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, qui va instar al mandatari a posar fre immediatament a l'actuació de la coalició de milícies xiïtes aglutinades en les Forces de Mobilització Popular (FMP).

   Bagdad considera a les milícies com a essencials per a mantenir el control intern del país malgrat la seua tendència a l'excés de violència a l'hora de reprimir manifestacions contra les autoritats, com va ocórrer el 2019 amb l'aixafament del moviment social 'Tishrin'. Estats Units les percep directament com una extensió armada d'Iran. Diversos dels seus grups es troben sota sancions nord-americanes, acusades d'organitzar atacs contra les forces militars nord-americanes que encara queden a l'Iraq i Síria, per ordre de Teheran.

   Al Sudani ha intentat restringir la seua influència amb tímids esforços com la destitució de dos comandants després d'un atemptat al juliol contra una seu del Ministeri d'Agricultura, però tals decisions contrasten, de portes endins, amb els esforços, fins ara infructuosos, que està duent a terme el Marc de Coordinació per a multiplicar la seua poder a través d'una iniciativa per a convertir a les FMP en una força de seguretat plenament independent.