Israel assegura haver atacat "el centre de gravetat industrial del Ministeri de Defensa iraniana" a Teheran

   Confirma un bombardeig contra la seu d'un centre dedicat a investigació i desenvolupament del programa nuclear d'Iran

   MADRID, 20 Jun. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

   L'Exèrcit d'Israel ha assegurat haver atacat hui divendres "el centre de gravetat industrial del Ministeri de Defensa iraniana" en la capital del país centreasiàtic, Teheran, i la seu d'un organisme vinculat a esta cartera dedicat a investigació i desenvolupament del programa nuclear d'Iran.

   Així, ha afirmat que "han sigut atacats múltiples centres industrials de fabricació de míssils a Teheran" i ha agregat que "estos llocs van ser construïts al llarg dels anys i eren el centre de gravetat industrial del Ministeri de Defensa iraniana".

   "Entre els llocs atacats hi havia zones industrials militars dedicades a la producció de components per a míssils i llocs per a la producció de matèries primeres usades per a la fabricació de motors per a coets", ha manifestat l'Exèrcit israelià a través d'un comunicat.

   En esta línia ha recalcat que les seues forces han atacat també la seu de l'Organització d'Innovació i Investigació en Defensa (SPND, segons les seues sigles en anglès) a Teheran, en el que descriu com un bombardeig "com a part de les activitats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) per a danyar el projecte d'armes nuclears del règim iranià".

   "La seu de la SPND és usada per a la investigació i desenvolupament de tecnologies avançades i armes per a les capacitats militars del règim iranià i va ser creada el 2011 per Mohsen Fajrizadé, fundador del programa d'armes nuclears d'Iran", ha subratllat, reiterant les seues acusacions contra Teheran en este sentit, si be Iran ha negat en tot moment tenir un programa d'este tipus.

   Fajrizadé, considerat com el cap del programa nuclear d'Iran va ser assassinat per Israel al novembre del 2020 en un atac perpetrat amb una metralladora operada a distància en una emboscada contra el seu vehicle quan circulava per Absard, als voltants de Teheran, un fet descrit per Iran com a "terrorisme d'Estat".

   "D'altra banda, ha sigut atacat un centre per a la producció d'un component que és base necessària per al programa d'armes nuclears d'Iran", ha dit, després que el propi director de l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, diguera que "no hi ha cap prova sobre un esforç sistemàtic (per part d'Iran) per a avançar cap a fer-se amb armes nuclears".

   L'Exèrcit israelià ha desvetlat a més que "durant els últims dies, avions de combat han atacat sistemes de míssils i radars iranians en els suburbis d'Isfahán i Teheran, destinats a danyar aparells de les FDI i evitar els seus atacs", alguna cosa que "expandix la llibertat d'acció aèria de les FDI en els cels iranians".

   "Els avions de combat i drones de la Força Aèria seguixen operant lliurement en els cels iranians i ataquen objectius militars del règim iranià en l'oest i el centre d'Iran. Les FDI seguiran treballant per a incrementar la llibertat de les operacions aèries en els cels iranians per a aconseguir la superioritat aèria", ha resolt.

   Per la seua banda, Iran ha llançat a primera hora d'este divendres una nova andanada de míssils contra objectius a Israel, amb un impacte en la ciutat de Beerseba (sud), ja aconseguida el dijous, sense que ara com ara hi haja declaracions des de Teheran sobre quin era l'objectiu de l'atac.

   Israel va iniciar el 13 de juny una onada d'atacs contra instal·lacions nuclears iranianes i zones residencials de la capital, Teheran. Les autoritats del país centreasiàtic han elevat el balanç de víctimes des de llavors en més de 224 morts i milers de ferits. Mentre, a Israel han mort almenys 24 persones en atacs iranians en represàlia.

   Els bombardejos d'Israel van tenir lloc dies abans de la nova ronda de negociacions entre Washington i Teheran sobre el programa nuclear iranià de cara a un nou acord després de la decisió d'Estats Units el 2018, la celebració de la qual estava prevista el 15 de juny en la capital d'Oman, Mascate, si bé les autoritats iranianes van anunciar la seua cancel·lació a causa dels atacs israelians.