Josep A. Fluixà anima al fet que els llibres estiguen "a casa, a l'escola i al carrer" per a tindre població

L'escriptor, mestre i promotor cultural Josep Antoni Fluix en la Trobada d'Escriptors de la Biblioteca Valenciana
GVA
Publicado: miércoles, 22 marzo 2023 16:25

   VALNCIA, 22 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor, mestre i promotor cultural Josep Antoni Fluix considera que els llibres han d'estar "a casa, a l'escola, al carrer i a les activitats culturals dels municipis", per a tindre una població lectora.

   Així ho ha manifestat l'autor, que ha participat en la Trobada d'Escriptors de la Biblioteca Valenciana.

   Allí ha recalcat que "els pares i les mares que conversen amb els seus fills i filles fan que tinguen una bona comprensió oral i que s'expressen bé i, si a més els expliquen i lligen molts contes, els llibres seran un objecte habitual en el seu entorn".

   Ha afegit que, en l'mbit escolar, "els llibres han d'estar sempre presents i visibles per a l'alumnat", i que en els municipis "la lectura ha de formar part de la programació de les activitats culturals de la localitat, de les biblioteques i llibreries".

   Així mateix, ha indicat que "les administracions han de donar suport econmic al món del llibre i han de dissenyar plans que donen visibilitat al llibre i a la lectura en la nostra societat com un fet habitual".

   Per la seua trajectria professional, ha treballat en la creació de plans de foment lector, "que no cal confondre amb una relació de lectures obligades amb les quals no es fa cap activitat collectiva, com, per exemple, una tertúlia o una visita de l'autor, etc.", ha matisat.

   Josep Antoni Fluix va comenar escrivint poesia per a adults, per es va passar a la literatura infantil quan va nixer la seua filla. No obstant a, ha continuat escrivint poesia i altres gneres.

   Seus són els títols 'Gratacelnia', 'El poble de Llepamelós', 'La reina Ataülfa', 'Peter Pan i la desaparició del foc', 'Sis ninots en cerca d'una falla', 'L'ofici de la mar' i 'El somriure de Ftima'.

   L'escriptor ha manifestat que escriu per a xiquets "amb la mateixa exigncia que quan ho faig per a persones adultes", i s'ha queixat que la literatura infantil estiga menys reconeguda per la crítica literria.

   "Per a mi, no és un gnere menor. Hi ha obres de narrativa, poesia, teatre o assaig infantil o juvenil que són autntiques joies literries, d'una qualitat molt superior a moltes altres obres escrites per a un públic adult. La validesa d'un escrit no depn del gnere, ni tampoc del lector al que inicialment es dirigeix, sinó de l'encert artístic de l'autor en el seu escrit", ha dit.

   Una de les seues obres amb més acceptació és 'El somriure de Ftima', que narra les circumstncies socials i vitals trgiques viscudes pels protagonistes.

   "Les lectures han d'entretindre i també reflexionar, i la literatura infantil i juvenil no han de renunciar a cap temtica per molt dura o trgica que siga. Els xiquets són capaos d'entendre-ho, si s'explica adequadament", ha afirmat.

"POBLACIÓ CULTURALMENT COLONITZADA"

   En la seua intervenció, també s'ha referit a la bona salut de la literatura valenciana. "Mai hem tingut tants escriptors, homes i dones, amb una producció tan extensa i variada en gneres literaris diferents. En el nostre cas, el valenci, el que falta és la difusió d'aquesta literatura entre la població valenciana, una població culturalment colonitzada per la cultura i la literatura espanyola, aspecte que ens fa sempre creure que tot el que s'escriu en castell i que ve de fora és millor que el que fem ací", ha observat.

   "Evidentment, ni nosaltres, ni cap societat moderna i europea, pot créixer sense consumir cultura i literatura forastera, per no podem progressar tampoc consumint només la cultura que ens proposen els altres. Hem de ser usuaris principals de la qual es fa a la nostra terra i en la nostra llengua", ha concls.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià