Juí pel crim del canonge: el porter afirma que la víctima portava xics vulnerables al pis a canvi de sexe

   VALÈNCIA, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El porter de la finca on vivia el canonge de la Catedral de València assassinat al gener del 2024 ha declarat en la primera jornada del juí que recorda haver-se creuat amb l'únic acusat pel crim, Miguel, "dos o tres vegades com a màxim", l'última al juny o juliol de l'any anterior, i encara que no van parlar mai no li va despertar "sospita". Així mateix, ha confirmat que la víctima, Alfonso, de 79 anys, portava xics "molt vulnerables" al seu pis a canvi de sexe, als qui tancava amb clau quan ell eixia, i que eren freqüents els conflictes. "Era fastigós", ha assenyalat.

   El juí ha arrancat hui a l'Audiència de València pel procediment del jurat i està assenyalat fins al pròxim 3 de febrer. El crim, per asfíxia, es va cometre entre la nit del diumenge 21 de gener del 2024 i matinada del dilluns següent.

   El ministeri fiscal sol·licita per a l'acusat --qui coneixia la víctima perquè tenien una relació d'amistat des de feia mesos-- un total de 28 anys de presó per assassinat --que considera que va cometre d'acord amb una persona no identificada--; robatori amb violència de les seues targetes i per estafa continuada.

   Per contra, la defensa nega el delicte d'assassinat i assegura que Miguel ni tan sols va pujar aquella nit a la vivenda i, de fet, no es va trobar cap petjada ni rastre del seu ADN, encara que sí l'ADN d'un home desconegut, i set empremtes dactilars d'una persona que tampoc ha sigut identificada.

   El porter ha declarat que era "molt freqüent" que pujaren xics al seu pis i que quan el canonge va percebre que "els veïns començaven a adonar-se que ocorria alguna cosa estranya" els citava fora de l'horari de porteria. En la seua majoria eren persones "molt necessitades, que aparcaven cotxes, fins i tot a alguns físicament se'ls veia que tenien addicció a alguna droga, tots majors d'edat".

    Alfonso tenia "un caràcter fort, complicat", ha relatat i ha afegit que anava a buscar-los a l'estació d'autobusos o al carrer Bailen. "Jo perquè sabia 'torejar-lo' malgrat el fàstic que em donava a mi pel que estava fent, però els veïns estaven farts", ha constatat.

   "Depenent del caràcter dels xics la cosa acabava d'una manera o d'una altra", ha apuntat. Per a evitar incidents tenia "una persona de confiança" que entre altres funcions li va dir que "quan hi havia problemes amb els xics anava a amenaçar-los".