La jutgessa crida a declarar com a testimonis als escortes i el xofer de Mazón el dia de la dana

   VALÈNCIA, 21 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la causa de la dana ha acordat, a petició d'una acusació particular i la popular que exercix Compromís, requerir la identificació per a les seues posteriors citacions com a testimonis dels escortes i el xofer assignats al president de la Generalitat, Carlos Mazón, el 29 d'octubre del 2024 entre les 15.00 i les 21.00 hores.

   La magistrada considera necessari si dits testimonis "efectivament van poder sentir algunes de les telefonades o els comentaris arran d'ells", en al·lusió al cap del Consell i a la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa, igual que el que fora si 'número 2', Emilio Argüeso.

   Entén la instructora que és extrapolable a estos testimonis els arguments arreplegats en la interlocutòria de l'Audiència Provincial que va ordenar la pràctica de la testifical de la periodista Maribel Vilaplana, que va menjar el dia de la dana amb el president de la Generalitat.

    En la interlocutòria, facilitat este divendres pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la jutgessa assenyala com a "fet indiscutible" la "voluntat" de Salomé Pradas "de mantenir contacte amb el president de la Generalitat".

    "Este punt ho confirma l'acta notarial aportada per la defensa de Pradas, que establix quatre categories en les telefonades, partint, no només de les seues manifestacions, sinó també de l'acare amb les quals consten en el telèfon i les subsegüents impressions de les telefonades", apunta.

    Així, en l'acta notarial es diu que s'arrepleguen les telefonades entrants i sortints del telèfon de Pradas i s'especifica: "Amb indicació de dia (29 d'octubre de 2024), hores, si és entrant o eixint, durada, si és cancel·lada (no es va poder realitzar la connexió) o perduda (no es va respondre)."

   "És a dir, --explica la magistrada-- es diferencia clarament entre l'última categoria (no es va respondre) el que efectivament faria referència al fet que no es va contestar pel receptor, enfront de la denominada trucada cancel·lada, en la qual la investigada no va poder realitzar la connexió, li va anar impossible".

    Per a la instructora, el fet que fóra la pròpia Pradas qui optara voluntàriament per cancel·lar les trucades "no es desprèn de cap manera de l'acta i el que és igualment rellevant, una de les dos últimes telefonades cancel·lades, la de les 19:10, es va produir precisament en un interval temporal de 37 minuts (entre les 18:57 h i les 19:34 h) sense cap tipus de comunicació del president amb cap persona".

    "Telefonada cancel·lada i verificada en l'acta notarial durant este període, la qual cosa pot derivar igualment que el telèfon estiga apagat, o que el telèfon estiga en manera avió o que el contacte haguera sigut bloquejat pel receptor. No hi ha constància de cap impossibilitat tècnica per a efectuar les telefonades entre el president i qui va anar la seua consellera", postil·la.

    Així mateix, prosseguix la resolució judicial, a les 19:34 h es reprèn la comunicació del president, però no amb Salomé Pradas, "qui va efectuar una telefonada a les 19:36 hores, però en el llistat de trucades està cancel·lada, en definitiva, que no va poder tampoc realitzar la connexió".

    "La possibilitat que la mateixa Salomé Pradas haguera cancel·lat estes telefonades que apareixen com 'cancel·lades' amb Carlos Mazón no es correspon amb la classificació expressada de les telefonades que s'efectua en l'acta notarial aportada per la defensa", incidix.

    La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra fa notar, a més, que, "a mesura que avançaven les hores, la necessitat d'actuació s'hauria convertit en més imperiosa per a la senyora Salomé Pradas, donat el llarg temps en la presa de decisió de l'alerta, i el mateix criteri ha d'aplicar-se respecte de la voluntat de contactar amb el president, la qual cosa efectivament no va poder realitzar-se fins a en tres ocasions".

    D'esta "voluntat de contactar donen bona fe les telefonades a les 16:29, 19:10 i les 19:36 hores, les quals apareixen com a 'telefonades cancel·lades' en l'acta notarial". "A les 19:43 hores s'efectua una telefonada pel president a la consellera i es produïx una telefoanda del president a la consellera a les 20:10 hores, un minut abans de materialitzar-se l'enviament del sistema Es-Alert".

"INFORMAR-SE SOBRE L'ENVIAMENT IMMINENT DE L'ES-ALERT"

   En este punt, diu que cal tenir en compte que l'enviament del missatge Es-Alert va tardar a realitzar-se pel tècnic "en sol 2 minuts i 35 segons", per la qual cosa el fet que Carlos Mazón "poguera informar-se sobre l'enviament imminent de l'Es-Alert, és perfectament plausible".

    "L'estudi de dites extremes, les circumstàncies que s'estaven produint en estos moments crucials i la possibilitat que dit xofer o escortes pogueren sentir al president de la Generalitat en comunicar-se telefònicament amb la llavors consellera de Justícia i Interior o els comentaris que el president poguera fer arran d'estes converses, és perfectament possible i fa plenament necessària esta prova", justifica.

    L'anterior, apunta la magistrada, implica que es duga a terme un previ requeriment a la Mesa de les Corts a fi de que remeten les dades que identifiquen a estos testimonis, xofer i escortes, en els termes sol·licitats per la representació de Compromís.

    Per contra, la instructora creu que no procedix la citació com a testimonis dels bidells del Palau de la Generalitat, atès que la possibilitat que pogueren haver sentit algun tipus de comunicació és "molt escassa".

    D'altra banda, recorda, ja s'ha acordat l'obtenció d'imatges de l'entrada de Carlos Mazón al Centre de Coordinació d'Emergències, amb constància de l'hora de la seua arribada.

    Junt amb esta interlocutòria s'ha dictat una diligència d'ordenació en la qual la lletrada de l'Administració de Justícia (LAJ) adona de la recepció i trasllat a les parts de diversos informes remesos per la Conselleria d'Emergències en contestació a requeriments judicials.