La jutgessa de la dana de la dana rebutja que atesten Rufián i els pares d'una xiqueta morta: "Manca de sentit"

   VALÈNCIA, 19 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La titular de la plaça 3 del Tribunal d'Instància de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la dana ha desestimat la sol·licitud d'una acusació particular perquè declarara com a testimoni el portaveu d'ERC en el Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, perquè explicara "com, quan i on" se li va lliurar un fragment de corda que el polític va mostrar durant la compareixença de l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas --investigada en el procediment-- en la comissió d'investigació de la cambra baixa.

    En aquella sessió, el parlamentari d'ERC es va acostar a l'estrada per a lliurar a Pradas un tros de corda de la qual, segons va recordar, es va agarrar una xiqueta d'origen xinés que va morir en la barrancada i que els familiars de les víctimes li van fer arribar perquè li la lliurara a l'expresident valencià Carlos Mazón. Com se li va oblidar donar-li-la a l'ex cap del Consell, Rufián la va deixar en la taula en la qual compareixia l'exconsellera.

    L'acusació que ha realitzat la petició sol·licitava que la magistrada cridara a atestar a Rufián i a la família de la menor morta. No obstant això, la jutgessa rebutja estes pretensions, ja que, assevera, "el patiment i mort de la menor de nacionalitat xinesa, el dolor de la seua família i les circumstàncies de la seua defunció són àmpliament coneguts".

    Nuria Ruiz Tobarra recalca, en una interlocutòria datada aquest divendres i facilitat pel TSJCV, que els progenitors de la menor morta, d'11 anys, "no necessiten que se'ls cite una altra vegada", ja que ja van acudir al jutjat. Tampoc han d'explicar, com tampoc Rufián, per què este tros de corda es trobava en poder d'este diputat.

    "Estan en el seu perfecte dret de lliurar-li-ho a qui estimen pertinent. El tros de corda no constituïx la prova de la defunció, ja que el seu cos va ser trobat, ni de la forma en què va morir. Les circumstàncies en les quals va morir van ser ja narrades, no només per la seua família, sinó per una testimoni, qui va resultar lesionada. Malgrat tots els seus esforços, no va poder salvar-la. Esta testimoni i perjudicada ho va relatar davant d'aquest Jutjat, en presència del seu lletrat, i en la comissió del Congrés", agrega.

    I insistix la magistrada: "Els pares no és que no necessiten tornar a declarar. És que no han de fer-ho. No fa falta apel·lar a l'Estatut de la Víctima per a saber que és absolutament perjudicial tornar a relatar en seu judicial i de manera injustificada el succeït".

    "Tampoc fa falta citar-los per a preguntar-los quina informació van rebre abans i durant la DANA, perquè la resposta és senzilla. Per a salvar la vida de la seua filla?. Cap", diu, contundent, la jutgessa.

    Igualment, nega la sol·licitud que feia esta acusació d'incorporar la còpia íntegra de la declaració de Salomé Pradas davant de la Comissió del Congrés, alguna cosa que --recorda-- "ja es va descartar en una resolució anterior que se centrava en la impossibilitat de convertir la versió de la investigada en una amalgama amb un triple origen: la declaració judicial (amb assistència lletrada), les declaracions en els mitjans de comunicació (sense assistència lletrada) i les compareixences en les comissions d'investigació (amb obligació de dir veritat). Només és factible el primer de les lleres".

"NO APORTA RES"

   "Esta còpia no aporta res a la instrucció de la causa, ni a la investigació de la defunció", emfatitza la magistrada, que manifesta a l'acusació que "no pot actuar en defensa dels interessos dels pares" de la menor morta.

    "Els pares ja tenen qui els defense com a acusació particular, formen part d'una associació de víctimes personada en la causa. L'associació és Associació víctimes de la Dana 29 d'octubre del 2024", rebla.

    Sobre la sol·licitud de testifical de Gabriel Rufián, explica la instructora que la de l'exposició raonada es reserva quan es partix de l'existència d'indicis de delicte en l'aforat. Per tant, "ni s'afirma per l'acusació, ni es coneix què delicte hauria comès el senyor Gabriel Rufián, ni quina relació tindria amb la investigació objecte de la causa".

    La resta de les peticions, continua, ha de descartar-se igualment. "Ni és procedent la unió a esta causa com a peça de convicció del tros de corda, ni la realització d'una pericial que analitze l'existència de restes biològiques. Saber com va morir la menor no fa precís l'anàlisi d'un possible ADN que poguera obtenir-se de la corda. Manca de sentit igualment efectuar una pericial física i hidrològica de corrents".

    I acaba: "Ningú dubta sobre com va morir la xiqueta. Cap de les parts. No s'ha de corroborar ni per l'estat de les fibres, ni s'han d'estudiar sediments en el tros de corda (alguna cosa prou difícil), ni molt menys s'ha d'efectuar una anàlisi pericial que valore la coherència de l'expertesa amb el relat d'uns pares que van veure amb impotència com desapareixia la seua filla. No precisen de pericials sobre el tros de la corda per a saber el que va ocórrer, i el succeït consta perfectament documentat en la causa".