VALÈNCIA, 30 Sep. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha donat un dia a la direcció d'À Punt perquè al·legue sobre les causes a les quals obeïx el "retard" en el lliurament de les grabacions d'imatge i so de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre del 2024.
Així consta en una providència de la instructora, notificada ja a les parts, en la qual assenyala que, després d'haver transcorregut el termini de tres dies sense que s'haja emplenat per la direcció de la cadena autonòmica el requeriment efectuat per al lliurament dels enregistraments d'imatge i so d'esta reunió, tal com es va acordar per interlocutòria del passat 18 de setembre, li dona un dia per a al·legar sobre les causes a les quals es deu este retard.
En esta interlocutòria, la magistrada va requerir a À Punt i a Emergències perquè, en un termini de tres dies, aportaren els enregistraments d'imatge i so de la reunió del Cecopi del dia de la dana que va provocar 229 víctimes mortals en la província.
En la seua resolució, la instructora es referia a les al·legacions presentades per la cadena pública per a no haver difós i aportat al procediment les grabacions de so d'esta vesprada. À Punt havia traslladat a la magistrada que lliuraria els bruts de la càmera amb el material gravat durant els dies de la tragèdia "sempre" que li'l requerira, ja que sostenia que la difusió voluntària li podria fer incórrer en responsabilitats penals, també per als treballadors que van gravar la reunió del Cecopi.
No obstant això, la jutgessa va considerar que ha de "ponderar-se en l'accés als enregistraments, el caràcter de mig públic d'À Punt, l'existència d'un procediment penal, la ponderació dels interessos en conflicte i el contingut de les grabacions aportats fins al moment" i que l'enregistrament emès per RTVE --que va incloure l'àudio-- sobre esta reunió "permet donar una informació veraç del succeït".
Així, considerava que "en esta ponderació entre mantenir ocult l'àudio i la cooperació en la investigació d'un procediment penal, ha de cedir de manera clara que estes grabacions que pertanyen a una societat de caràcter públic han de posar-se a la disposició d'este òrgan judicial".
JURISPRUDÈNCIA
A més, assenyalava que existix jurisprudència constitucional "que haguera avalat fins i tot la difusió de vídeos de tal caràcter sense un previ requeriment judicial d'aportació al procés". De la mateixa manera, exposava que hi ha "una rellevància comunitària de les dades" i un procediment penal en curs, i "en el conflicte entre la informació amb un cas de tal gravetat, la pèrdua de 229 vides humanes la reserva a la qual al·ludixen per a no difondre l'àudio inicialment, fins i tot actualment, va haver de prevaldre el primer, és a dir, l'íntegra aportació de les grabacions, amb imatge i so, estant plenament legitimada l'entitat pública per a la difusió des del punt de vista del mitjà informatiu".
A l'anterior ha de sumar-se que, una vegada s'ha produït una difusió pública --a través de RTVE--, igualment en la ponderació dels interessos en conflicte, com en la jurisprudència citada en la interlocutòria de 8 de setembre del 2025, "ha de prevaldre l'obtenció de la gració, el contingut del qual es va revelar com un element especialment rellevant en la instrucció de la causa".
RELLEVÀNCIA DE LES GRABACIONS
La instructora creu que també ha de ponderar-se "la rellevància" de les grabacions que puga disposar À Punt "atès que, precisament, és objecte d'investigació el moment de remissió de l'ES-Alert, el seu contingut, el procés de decisió i la possible participació en este procés d'altres persones que no ostenten la condició d'investigats", partint de la gravetat dels fets sobre els quals se sustenta la causa.
Sobre este tema, subratllava que la grabació públic "contradeia declaracions prestades en seu judicial i les circumstàncies en què s'obtenen, estaven presentes periodistes, els quals van poder sentir el que finalment va quedar registrat" i assenyala que "es complirien els estàndards jurisprudencials amb vista a l'aportació de la grabació".