La jutgessa de la dana pregunta si Emergències va demanar ajuda a Agricultura, Servicis Socials, Medi ambient o Educació

   VALÈNCIA, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 requerix a les conselleries d'Agricultura, Servicis Socials, Medi ambient i Educació perquè, en el termini de cinc dies, aporten les sol·licituds de cooperació i d'adopció de mesures de protecció als ciutadans que van rebre des del departament d'Emergències aquell dia.

    La magistrada ha dictat este divendres una interlocutòria en el qual demana a estos departaments del govern que especifiquen les peticions que se'ls van fer a causa de la dana des de la Conselleria de Justícia i Interior i des de la Secretaria Autonòmica d'Emergències --al capdavant de les quals estaven llavors les dos persones investigades en la causa, Salomé Pradas i Emilio Argüeso--, així com la resposta que van donar estes conselleries a "les eventuals comunicacions" que van rebre.

    En la resolució, la instructora recalca que "l'evitabilidad de les 230 morts i també de les lesions té com a base l'anàlisi dels avisos a la població i el control de les fonts de risc, la competència del qual corresponia a les autoritats encarregades de la protecció civil". En este sentit, recorda que la competència en matèria de protecció civil "li va correspondre en tot moment a l'Administració Autonòmica", alguna cosa que ja va ser fixat en la interlocutòria de 16 de juny del 2025 en el qual es confirmava la declaració com investigada de Salomé Pradas.

    No obstant això, fa notar que, "malgrat el transcurs de la instrucció, al gran nombre de resolucions dictades per l'Audiència Provincial, i la ingent prova documental, no només les defenses, sinó diverses acusacions, particulars i populars, es mostren alienes al marc competencial, a l'Estatut d'Autonomia, a la Llei 13/2010 de la Generalitat Valenciana de Protecció Civil i Gestió d'Emergències i al Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana".

    "No és factible i obstaculitza el procediment qui se situa processalment en una realitat paral·lela, normativa i fàctica. Això és especialment greu quan algunes acusacions, encoratjats per els qui ni tan sols són part en el procediment, pretenen que la solució, l'enfocament d'este procés, siga analitzar si procedia declarar l'emergència nacional com a mitjà d'evitació dels 230 defuncions. La continuïtat conscient en l'error no indica perseverança en la defensa d'una posició, sinó simple contumacia, sobretot quan els plantejaments d'acusacions i defensa conflueixen de forma manifesta", retrau.

    Ací apunta que "una fallada de les administracions de tot signe, fins i tot dels tècnics de la pròpia administració autonòmica que dirigien els investigats, és per a les defenses la base de l'arxiu de la causa". I expressa la seua "sorpresa" pel fet que "algunes acusacions, amb idèntica argumentació, pretenen exigir responsabilitats en l'ordre penal".

INTERROGATORI A FEIJÓO

   Això va portar a algunes representacions, en l'interrogatori al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va acudir a declarar com a testimoni, a formular preguntes sobre el succeït fora d'esta comunitat autònoma, a la localitat de Letur. "Una recerca d'un nexe d'unió que només és factible a través de l'atribució de responsabilitats penals a aforats la competència dels quals correspon al Tribunal Suprem. L'anterior ja va ser resolt per interlocutòria de l'Alt Tribunal de 23 de juliol del 2025", subratlla.

   La jutgessa argumenta que, tenint en compte el marc competencial autonòmic expressat en la gestió de l'emergència, "resulta precís analitzar la coordinació i actuació que va tenir lloc aquest àmbit". Per això, decidix sol·licitar a les conselleries d'Agricultura, Servicis Socials, Medi ambient i Educació que aporten informació sobre si els va sol·licitar ajuda o adopció de mesures des d'Emergències.

    En esta línia, la magistrada rebutja l'intent de "saltar fins a l'administració central, obviant la normativa legal i estatutària". "Tota la bastida argumental es trontolla, perquè en este voluntat de saltar fins a l'administració central, obviant la normativa legal i estatutària, s'omet un graó superior en l'emergència autonòmica: la declaració d'emergència catastròfica. Situació en la qual no resulta precís el desplaçament competencial que, com es va expressar en una resolució prèvia, no seria sinó un reconeixement implícit de la passivitat a l'hora d'afrontar l'emergència", incidix.