La jutgessa de la dana rebutja arxivar la causa a Pradas davant dels "indicis aclaparants" d'una "conducta negligent"

   VALÈNCIA, 3 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La titular de la plaça número 3 del Tribunal d'Instància de Catarroja ha denegat la sol·licitud de sobreseïment lliure de la investigació per la dana del 29 d'octubre per a l'exconsellera de Justícia i Emergències Salomé Pradas en considerar que existixen "indicis aclaparants" d'una "conducta negligent" en la seua actuació durant la riuada que va deixar 229 víctimes mortals a la província de Valencia.

   Així consta en una interlocutòria notificada este divendres a les parts on apunta que la raó per a la denegació de la petició formulada per la defensa de Pradas "es podria basar en el simple fet que no s'ha esgotat la instrucció" però recalca que esta negativa es funda en l'existència de "indicis aclaparants" d'una "conducta negligent".

   La resolució, de 14 pàgines i contra la qual cap recurs, assenyala que es mantenen els indicis inicials que van justificar l'atribució a Pradas de la condició d'investigada, que va ser confirmada per l'Audiència Provincial de València, i que va qualificar esta atribució com "processalment inevitable".

   En esta línia, la magistrada considera que la "il·lusòria incapacitat" de decisió de l'exconsellera encarregada de l'emergència "en la pitjor inundació des de la riuada del 57, baix la qual es va parapetar la defensa, (es va defensar fins i tot en el llançament del sistema Es-Alert, instrument que es va afirmar desconegut per la investigada, sotmès a tota classe de requisits o traves per a la seua remissió, dependent dels tècnics), s'ha mostrat absolutament incerta".

   La interlocutòria detalla els indicis i el seu reflex en les actuacions, així com la "posició de garant" que tenia l'exconsellera i les "successives omissions que es van produir: des de la convocatòria del Cecopi amb un evident retard" al "insuportable retard en les alertes a la població, així com la falta de control dels barrancs".

"NEGLIGÈNCIA GROSSERIA"

   En esta línia, considera "aplicable en este cas" el terme 'negligència grosseria', "atenent no només al gravíssim resultat mortal, sinó per la parsimònia en l'adopció i les mesures i el seu caràcter erroni".

    Així, descarta, en primer lloc, la competència estatal en la gestió de l'emergència o una suposada dependència en la presa de decisions en el Cecopi respecte de la Delegació del Govern, la qual cosa al seu judici constituïx "una estratègia de defensa que ha pretès el desplaçament cap a l'Administració central, la qual cosa era un reconeixement implícit de la passivitat manifesta de l'Administració autonòmica, però posseïa un revers clarament perjudicial i indicatiu de la negligència de la investigada".

   D'esta manera, en primer lloc, assenyala que ha de destacar-se la inexistència d'"apagada informativa" des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), un extrem que va confirmar l'Audiència; d'un "aïllament" o "suposada bambolla" en el Cecopi i subratlla l'existència dels avisos d'este organisme i de l'AEMET que "han sigut plasmats en repetides ocasions" però que la magistrada reitera "atès que sembla ser que per a la investigada ni van existir ni tenien significat algun".

   Així mateix, afig que la declaració del president de la CHX, Miguel Polo, com a testimoni, "no pot en cap cas exonerar de responsabilitat a la investigada", de la qual recalca que s'ha demostrat durant la instrucció que "tenia control, no només de manera general en la presa de decisions, sinó de manera específica en l'enviament de l'alerta". Una alerta que insistix que "inexplicablement es va enviar amb un retard que, donada la posició de garant que ocuparia, portaria a l'atribució a la investigada d'esta negligència amb resultat mortal".

   Segons la instructora, els indicis d'esta negligència són que les mesures d'alerta a la població "van ser inexistents fins a l'enviament del missatge ES-Alert, competència, que corresponia a la investigada; no es van establir els recursos humans en el control de l'evolució dels barrancs", la qual cosa qualifica de "inactivitat manifesta"; que la Consellera d'Emergències "no podia actuar de forma passiva, esperar al fet que arribara a la informació, que efectivament sí que arribava" però "qüestió diferent, com es va expressar ja des de l'inici, s'ignorara la gravetat que podria suposar, no s'adoptara les cauteles o en el cas del Barranc del Poyo no se sabera per on discorria".

    I destaca que la "falta de determinació de la informació a la població a través dels mitjans de comunicació, fins a quan va ser irremeiablement tard resulta palesa", sobretot si es té en compte "la rellevància dels mitjans de comunicació en l'anàlisi de l'evolució de la dana" que retransmetien "en directe l'evolució dels desbordaments dels barrancs" i la gravetat de la situació en les zones de l'interior.

    "Igual que es van desplegar els efectius, els bombers forestals, baix el control del CCE, van haver de vigilar si era necessari tornar a desplegar-los, en tant no cessara l'emergència; que es cridara a les diferents poblacions afectades; que s'atenguera a la informació dels mitjans de comunicació; que s'analitzaren les milers de telefonades de l'112 que anaven referint l'avanç mortal dels desbordaments, que va arribar fins al barri de la Torre, que s'atenguera al SAIH; tot això corresponia a l'Administració Autonòmica", especifica.

    I conclou que esta extensió "de punta a punta de la província" és "un indicatiu de la negligència". És més, cita la telefonada de Xiva en la qual el fill "recalcant una vegada i una altra de forma desesperada la situació dramàtica de tota la seua família. Peririen un darrere l'altre els seus dos germans i el seu pare. En la mateixa recalcava a l'112 que el desbordament es produïa a Xiva. Però més enllà de tot l'anterior, les trucades de forma constant iniciades des de primeres hores del matí en les diferents localitats convertien el risc dels barrancs en alguna cosa manifest".

VÍCTIMES "ÒRFENES D'AVISOS"

   D'altra banda, la magistrada recalca que no només les víctimes van morir pel desbordament del Poyo, sinó que es contalizaron per nombrosos punts de la província, com Pedralba, Algemesí, Sot de Xera o Godelleta, entre altres: "Totes elles òrfenes d'avisos d'autoprotecció o que van arribar tràgicament vesprada".

   La magistrada subratlla comparació entre el missatge que es va enviar el 29O a les 20:11 hores i el que es va enviar el passat 28 de setembre a les 15:28 hores davant de l'últim temporal: "És tan significativa com a indicadora de la negligència grollera en què es va incórrer". La remissió del missatge es va produir en aquesta última ocasió amb una "gran antelació, i els avisos que es van donar recentment hagueren servit de manera clara per a salvar les vides que es van perdre en la dana del 2024".

    En esta línia, subratlla que és "impossible no valorar les nombrosíssimes vides que es van perdre el 29O caminant pel carrer, circulant amb els automòbils, baixant als garatges, alguna víctima va perir ofegada en l'ascensor". "Pèrdua de vides que mai es pot atribuir al fet que no s'autoprotegiren les pròpies víctimes. Més d'una va perir després de salvar a unes altres".