La jutgessa de la dana rebutja incorporar al procés les declaracions de Pradas en televisió i en la comissió de la dana

   VALÈNCIA, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana assenyala que l'única llera vàlida per a configurar la versió d'un investigat, una vegada iniciat un procediment judicial, és la declaració en la causa, amb el dret que ostenta a no declarar-se culpable. Per tant, rebutja la petició de l'acusació popular que exercix Podem per a incorporar l'entrevista que va donar l'exconsellera d'Emergències Salomé Pradas en La Sexta, perquè no són una llera vàlida ni les manifestacions davant dels mitjans de comunicació ni la declaració davant d'una comissió d'investigació parlamentària.

    Així ho afirma en una interlocutòria d'este dimarts en el qual desestima el recurs de reforma de Podem contra la decisió prèvia de la instructora de condicionar la unió al procediment de l'entrevista que l'exconsellera va concedir a 'Salvados' al fet que ella acceptara declarar novament com investigada en el jutjat.

    En esta línia, afirma que les declaracions a un mitjà periodístic, que es demana incorporar al procediment, "no poden equiparar-se a aquelles que es realitzen pels investigats, abans de la seua detenció, davant dels agents de l'autoritat", que amb els requisits establits per la jurisprudència, se'ls pot atribuir efecte autoinculpatori.

   "No es tracta de manifestacions espontànies, no només pel fet que el periodista en la seua labor d'investigació fa preguntes a l'entrevistada, sinó també, i fonamentalment, perquè qualsevol declaració, a fi de tenir efecte en el procés, ha d'efectuar-se amb l'oportuna assistència lletrada i en el si d'este procediment", recalca la jutgessa, que subratlla que és una garantia per a la investigada.

    En esta línia, agrega que només és vàlid la llera de la declaració en el procediment, amb el dret que ostenta a no declarar-se culpable. Respecte a la declaració en la comissió d'investigació en el Congrés, afirma la jutgessa que la presidenta en este òrgan li va informar del seu dret a no declarar, del dret a comptar amb persona que li assistira en la seua declaració i li va efectuar les prevencions de dir veritat.

DECLARACIÓ "SELECTIVA"

   No obstant això, i malgrat la instrucció d'estos drets i prevencions, i encara que Pradas va afirmar inicialment que no anava a contestar a les preguntes dels membres de la comissió per la seua condició d'investigada, "va declarar finalment de forma selectiva a diverses preguntes i consideracions que li van efectuar els diputats".

    En unes manifestacions que, segons la jutgessa, "va atendre a elements nuclears de la investigació, fins a tal punt que algunes qüestions ja han sigut resoltes per l'Audiència Provincial de València, com és la relativa a la persona que ostenta la direcció de l'emergència".

    "Una argumentació, com una suposada codirección en el Cecopi, llargament defensada per la defensa de la investigada, que es pretén exculpatoria davant de la imputació de la negligència, però que segons el parer d'esta Jutge d'Instrucció, és també un indici incriminatori, i que no pot aportar-se al procediment per vies alternatives a la seua declaració judicial", indica en la interlocutòria.

   En este sentit, per a la instructora, "el desconeixement de la investigada Salomé Pradas Ten de les seues pròpies competències en la gestió de l'emergència és un element de la pròpia negligència, quan es mostra una passivitat en la presa de decisions" perquè "difícilment es poden acordar decisions per a protegir a la població amb la celeritat pertinent quan es desconeix qui ha d'ostentar el comandament únic de l'emergència".

    La magistrada, que reitera diverses resolucions de l'Audiència, recorda que la competència en la gestió de l'emergència "corresponia exclusivament a la Generalitat Valenciana, en preemergencia, i en les situacions 0, 1 i 2 d'emergència, i que, en este nivell 2, la direcció del Pla li corresponia a la investigada".

    Per això, conclou que les manifestacions que puguen abocar-se en els mitjans de comunicació per la investigada, sense assistència lletrada, o si escau amb l'obligació de dir la veritat, davant d'una comissió parlamentària, "no poden incorporar-se al procés, com tampoc poden incorporar-se les consideracions escrites de la compareixent, que no és sinó una forma de traslladar a la Comissió la seua versió dels fets".

    A l'anterior se suma "l'escàs reflex, per no dir nul, que ha tingut en l'actuació processal de la representació de la investigada les manifestacions que es van efectuar en este programa, de la qual cosa és bona prova, després de les aportacions de Whatsapp, l'interrogatori del Sr. Cuenca".