Un jutjat recolza la multa de 30.000 euros posada per l'Ajuntament a tres pisos turístics sense llicència

   VALÈNCIA, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un jutjat de València ha recolzat la sanció de 30.000 euros imposada per l'ajuntament de la ciutat a una empresa per explotar tres apartaments turístics sense llicència municipal. L'aval a esta multa del consistori es produeix després de desestimar esta instància judicial el recurs contenciós-administratiu interposat per este contra la decisió del consistori de no admetre un recurs anterior i mantenir la seua multa.

    Així s'arreplega en una sentència emesa este mateix mes de setembre per la Secció del Contenciós-Administratiu del Tribunal d'Instància de València Plaza número 1 que considera "que l'acte administratiu" dut a terme per l'ajuntament d'esta ciutat", que data del 2025, "és ajustat a dret i deu ser confirmat".

    "Examinada la resolució sancionadora que es troba juntament amb la demanda, la mateixa es considera ajustada a dret, atès que existix un relat dels fets i la seua corresponent fonamentació aplicable als mateixos, la notificació de les mateixes i els recursos contra ella", assenyala la resolució, consultat per Europa Press.

   En esta línia, la sentència indica que aquest resolució "es troba motivada" perquè "referix quins són els fets i les circumstàncies concurrents", a més d'apuntar que sobre la base d'això "imposa la sanció de multa, amb cita de la normativa aplicable" i "motivació que a més ha sigut coneguda i compresa per la part demandant com es posa de manifest en les al·legacions realitzades en la demanda instauradora".

    Així, determina que no s'ha "generat indefensió material alguna" i exposa que una "qüestió diferent" és que "es discrepe de la motivació indicada". "L'actora al·lega que la infracció és errònia i que no s'ha comès cap infracció greu de l'articule 92.4 de la LTOH, ni es pot aplicar cap agreujant", agrega el jutjat, que detalla que "la qüestió principal se centra a resoldre si era necessari aportar el certificat de compatibilitat urbanística per a exercir l'activitat d'ús turístic".

    Igualment, exposa que la part demandant no negava "que s'haguera produït l'exercici d'activitat i/o canvi d'ús de l'habitatge" i que l'Ajuntament no discutia que "s'haguera procedit a la preceptiva inscripció" en el registre de vivendes turístiques. Després d'això, concreta que "la resolució de la controvèrsia" se centrava "a determinar si per al desenvolupament de l'al·ludida activitat resultava precisa l'obtenció de llicència alguna o era suficient amb l'al·ludit registre".

   La resolució indica també que en la declaració responsable plantejada per l'empresa per a exercir l'activitat era "necessari" incloure "el certificat de compatibilitat urbanística", cosa que "no tenia en aquell moment". Referent a això, afig que en este cas no s'està davant de "un ús residencial sinó terciari" i concreta que es precisa "una llicència que canvie l'ús urbanístic de residencial a terciari" i així complir "la normativa" tant d'urbanisme com a ambiental. Per això, es considera necessària la llicència ambiental.

   La sentència també desestima els arguments de la demandant respecte a les competències que deu o no assumir el consistori i els seus representants. I defensa, a més, la proporcionalitat de la multa.