Un jutjat de Villena obri diligències després de la denúncia d'una associació pel robatori del Tresor

   ALACANT, 29 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Civil i d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Villena, plaça 2, ha incoat diligències prèvies després de la denúncia de l'Associació per a la Defensa de l'Estat de Dret i la Lluita contra la Corrupció contra l'alcalde de la localitat alacantina, Fulgencio Cerdán, i la directora del Museu pel robatori registrat en l'edifici el passat 27 d'agost en el qual uns lladres es van apoderar del Tesoro, un conjunt d'orfebreria datat cap a l'any 1.000 a. de C., considerat una peça singular de l'Edat de Bronze.

   Així consta en una interlocutòria d'este mateix dimarts del jutjat, al que ha tingut accés Europa Press, i en el qual la jutgessa acorda incoar les diligències prèvies i donar trasllat al ministeri fiscal perquè informe sobre la procedència del sobreseïment de la causa.

   L'associació va presentar una denúncia contra el primer edil; la directora del Museu de Villena, Laura Hernández; la regidora delegada de Cultura, María Server, o qui haguera ostentat estes competències en el període comprès entre 2024 i agost de 2026 o la persona que ostentara la condició de responsable de seguretat de l'edifici, en considerar que podia haver-se produït un delicte de danys per imprudència i que tenien una posició de garant respecte al bé.

   Segons argumentava la denúncia, durant 61 anys, des del 1963, el Tresor es va custodiar en la planta baixa de la Casa Consistorial de Villena, en un gran cofre de ferro situat en una estada blindada amb reixes, a la qual només s'accedia creuant el pati baix vigilància permanent de la Policia Local.

    No obstant això, el 2024, amb l'obertura de la nova seu del Museu de Villena en l'edifici de l'antiga electro-farinera, l'Ajuntament va modificar este model: va substituir, en primer lloc, la rèplica que s'havia exhibit durant dècades per les peces originals i va passar d'un sistema de conservació en cofre tancat amb vigilància humana permanent a un altre d'exhibició individualitzada de cada peça en vitrines, amb protecció "essencialment passiva i electrònica", afig.

"RISC"

   Per a l'entitat, este canvi "va ser una decisió administrativa, adoptada per òrgans municipals identificables, documentada en un expedient i sotmesa a autorització de la Direcció general competent en matèria de Patrimoni Cultural de la Conselleria". Sobre aquest tema exposa que va ser aquest decisió, "legítima en la seua finalitat de projecció cultural i de fet reconeguda internacionalment", la que "va crear el risc" del robatori i afig que "qui crea o incrementa voluntàriament un risc sobre un bé d'altri que custodia assumix el deure correlatiu de contenir-ho".

   En este context, l'entitat recalca que, d'acord amb la informació del consistori, el Tresor es trobava en el Museu en una càmera cuirassada d'aproximadament 25 metres quadrats i tres metres d'altura, amb front i laterals de vidre d'alta seguretat, paret posterior i porta folrades de xapa metàl·lica blindada amb pany de cinc punts d'ancoratge, i sostre de doble xapa d'acer de 10 mil·límetres.

    El sistema d'alarma es configurava en cinc anells concèntrics, amb sensors de moviment, tèrmics i sísmics, i videovigilància amb visió nocturna connectada les vint-i-quatre hores, un sistema corresponia a un nivell 3 de seguretat.

SENSE VIGILÀNCIA HUMANA NOCTURNA

   No obstant això, denuncia que el Museu "no disposava de personal de seguretat present en el recinte durant les hores de tancament" i que este assalt va ser el tercer d'una sèrie "perfectament identificable, i difícilment pot qualificar-se d'imprevisible o aïllat", després del d'abril en el Museu Arqueològic Provincial de Badajoz i el del juliol en el Museu d'Albacete.

   "Villena reunia tots i cadascun dels elements d'este perfil de risc en la seua expressió més extrema, per tractar-se del museu espanyol que exhibia sense vigilància humana nocturna el conjunt d'or prehistòric més valuós del país i el segon d'Europa", sosté l'associació, que dirigix la denúncia cap a aquest responsables municipals als quals imputa una "actuació precedent generadora de risc" en decidir el 2024 retirar la rèplica, exposar els originals i substituir un sistema de custòdia en cofre amb vigilància humana permanent per un altre d'exhibició en vitrines "sense presència física durant les hores de tancament".

    "Qui altera voluntàriament el statu quo de protecció d'un bé d'altri que custodia, incrementant la seua exposició al risc per a obtenir un benefici, en este cas de projecció cultural i turística, assumix el deure correlatiu de neutralitzar el risc així creat", assenyala l'entitat, per a qui "determinar si custodiar el segon tresor áureo d'Europa sense un sol vigilant durant la nit, un mes després de dos assalts anàlegs a museus espanyols", constituïx una "comissió per omissió" del delicte.