L'arquitecte valencià Manuel Portaceli entra en el quadre d'honor del Piranesi Prix de Roma

REMITIDA CTAV

   VALÈNCIA, 24 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'arquitecte valencià Manuel Portaceli ha sigut distingit a Roma amb el Piranesi Prix de Rome alla Carriera, un dels premis "més rellevants en l'àmbit de la intervenció sobre el patrimoni històric i arqueològic".

   Així ho destaca el Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV), que recorda que este reconeixement internacional --atorgat per l'Accademia Adrianea di Architettura i Archeologia en col·laboració amb l'Ordine degli Architetti vaig donar Roma-- reconeix "una trajectòria sòlida i coherent vinculada a la rehabilitació arquitectònica i a la intervenció en edificis històrics des d'un llenguatge contemporani, precís i respectuós".

   L'acte de lliurament ha tingut lloc en la Casa dell'Architettura de Roma, en un entorn especialment significatiu per a una trajectòria profundament lligada a la reflexió sobre el patrimoni. L'arquitectura de Portaceli ha sigut reconeguda per la seua capacitat per a dialogar amb l'existent, allunyant-se de solucions miméticas i apostant per una interpretació crítica del llegat arquitectònic.

   Considerat un Mestre d'Arquitectura 2021 pel COACV, Manuel Portaceli ha desenvolupat una obra que es caracteritza per la capacitat de comprendre el lloc, el temps i la història com a part essencial del projecte. La seua aproximació a l'arquitectura partix de la idea que intervenir en el patrimoni no és només conservar, sinó interpretar, donant continuïtat als valors existents des d'una mirada contemporània.

   Durant la seua intervenció a Roma, Portaceli ha defensat una concepció de l'arquitectura com "un procés viu", en el qual les obres del passat no són elements estàtics, sinó realitats que evolucionen amb el temps i amb la forma en les quals són observades i intervingudes.

   La seua trajectòria s'articula entorn de tres grans línies. D'una banda, la intervenció en patrimoni històric, amb obres com la recuperació de l'Almudín de Xàtiva, la transformació de l'antic graner en Museu Municipal o la restauració del Teatre Romà de Sagunt junt amb Giorgio Grassi. Per un altre, una destacada arquitectura docent, amb centres com La Gavina o les escoles Mare Nostrum. I, finalment, una línia d'habitatge unifamiliar en la qual ha explorat diferents llenguatges mantenint sempre una profunda atenció al lloc i a la proporció.