L'Audiència absol al 'yonki dels diners' i altres quatre acusats en la peça d'Imelsa dels contractes de Cultura

   VALÈNCIA, 23 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La secció cinquena de l'Audiència Provincial de València ha absolt a l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, autodenominat 'yonki dels diners', i altres quatre acusats en la peça I del cas Imelsa, relativa a suposades irregularitats en els contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2006.

   Els altres quatre absolts dels delictes de prevaricació, suborn i malversació són Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just; i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries --Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent--.

   Després d'analitzar la prova practicada durant el judici, que es va celebrar entre els dies 26 de gener i 19 de febrer d'enguany, el tribunal ha conclòs que no hi ha proves de la traça d'estes contractacions ni del cobrament de comissions il·legals o 'mossegades' a canvi, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

   La sentència, que consta de 79 pàgines i ha sigut notificada este dilluns a les parts, no és ferma, i contra ella cap recurs de cassació davant de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

   La Fiscalia i l'Ajuntament de València, que exercix l'acusació particular, van sol·licitar per a ells en el tràmit de conclusions de la vista oral penes d'entre tres i 11 anys de presó.

   Els contractes baix sospita que han sigut examinats pel tribunal tenien per objecte obres de neteja, manteniment i restauració d'edificis i monuments històrics de València com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València.

   Estos contractes van ser adjudicats per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament valencià, dirigida llavors per la regidor María José Alcón, que era parella de l'acusat Vicente Burgos i va estar investigada en el seu moment per esta causa, però va morir al juny del 2018.

   El tribunal considera que no ha quedat acreditat "degudament" que Marcos Benavent no treballara entre 2003 i 2007 en la Fundació Jaime II El Just, dedicada a la recuperació del patrimoni valencià, que va ser extingida al desembre del 2017 per la Generalitat Valenciana amb pèrdues de 13.585.385 euros que van ser assumides pels comptes públics.

   Els magistrats aconseguixen esta convicció després d'analitzar el fons de l'assumpte, encara que també dicten l'absolució per estos fets perquè entenen que el delicte de malversació que porta aparellat estaria prescrit.

ELS ENREGISTRAMENTS

   La Sala descarta en canvi, en l'apartat de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, la nul·litat d'actuacions per altres motius, com la incorporació a la causa dels enregistraments d'àudio que van donar origen a la investigació del cas Imelsa el 2015 i a l'obertura posterior de les seues diferents peces.

   En tot cas, l'examen d'estos enregistraments, juntament amb les declaracions dels testimonis i perits i l'anàlisi de documents, conduïx al tribunal a no declarar provada la concurrència de delictes de prevaricació i suborn pels contractes de Cultura.

   "De la valoració conjunta de totes les proves, podem concloure que, d'un costat, no s'ha detectat cap 'grollera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d'adjudicació' per a determinar l'existència d'un delicte de prevaricació", arreplega la sentència, a manera d'exemple, sobre la Mostra de Cinema.

   Tampoc les suposades "mossegades" que hauria percebut Marcos Benavent per part dels empresaris encausats estan, segons el parer de l'Audiència, "degudament acreditades", doncs no resulten "suficients" per a declarar-les provades unes "converses entre dos implicats", amén que, en funció del tipus penal concret per suborn que s'aplicara, podrien haver prescrit.