La Gramàtica Valenciana Bàsica de l'AVL recull les seues formes més "genuïnes" i "vives"

VALÈNCIA, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat este divendres la 'Gramàtica Valenciana Bàsica' (GVB), una obra recull que les formes "genuïnes" de la llengua parlada i de més prestigi literari i recupera els "usos purament valencians de gran extensió i tradició històrica", amb una finalitat divulgadora per a facilitar a usuaris no especialitzats l'accés i la comprensió de la llengua.

   Així ho ha manifestat el president de l'AVL, Ramón Ferrer, durant la presentació del volum en la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis, en un acte en el qual també han intervingut els acadèmics Rafael Alemany i Manuel Pérez, i davant d'un nodrit públic que ha comptat, entre els seus assistents, amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.

   Ferrer ha assenyalat que "formem part d'un sistema lingüístic amb una llengua compartida però som valencians i esta condició ens obliga a ser fidels a la nostra identitat" i a "prioritzar la recuperació de les solucions valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l'etimologia i per la tradició literària i gramatical".

    En este sentit, la GVB pretén orientar l'usuari o aprenent de la llengua sobre les formes més recomanables en els registres formals i en la llengua estàndard, "prioritzant les formes genuïnes de la llengua parlada i de més prestigi literari, partint de les preferències de valencià general". A més, s'ha fet un "esforç per recuperar les formes o usos sintàctics purament valencians de gran extensió i tradició històrica", ha recalcat.

   En definitiva, esta obra aspira a ser un "recurs útil" per a tots aquells que tenen la voluntat de fer un ús habitual i correcte del valencià", ha apuntat.

   El mes de juny vinent tant Rafael Alemany com Manuel Pérez deixaran de formar part de l'AVL, però "com diu la cançó: 'la vida passa però les obres queden' i en este camí heu deixat la vostra empremta inesborrable", els ha assegurat.

   Ferrer ha aprofitat així l'acte per a dedicar-los unes paraules: "amb persones com vosaltres, per la vostra saviesa, per la vostra dedicació i per la vostra generositat, és un orgull ser president de l'Acadèmia i és un orgull ser valencià".

   Prèviament a la Gramàtica Valenciana Bàsica, l'AVL ha publicat el 2006 la Gramàtica Normativa Valenciana. Este mateix any, Rafael Alemany va plantejar la "conveniència de fer una versió més breu i didàctica", tenint en compte que "alguns dels continguts de la GNV poden resultar un poc complexos de descodificar pel gran públic en general". Este és el germen del projecte de la GVB que es presenta ara i l'elaboració de la qual es va estendre fins a 2013, ha recordat l'acadèmic.

    Han estat quatre anys de treball en una "adaptació amb finalitat didàctica i divulgativa", en els que s'han alleugerit els contingut de la GNV, s'ha redactat amb un llenguatge més senzill i s'ha estructurat en apartats breus amb una nítida disposició gràfica que permetrà a l'usuari localitzar ràpidament el tema concret que li suscita dubtes i trobar una "resposta concreta, breu i necessita".

LA "DIGINITAT" D'UNA "LLENGUA COMPARTIDA"

   Els principis en els quals s'inspira es basen en "dues coses importants", ha apuntat Alemany. Primer, ha dit, que "la llengua històrica i pròpia dels valencians és també la que compartixen les comunitats de Catalunya i les Illes Balears i el Principat d'Andorra, així com altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, del departament francès dels Pirineus orientals, la ciutat sarda del Alger i la franja oriental d'Aragó i la comarca murciana del Carxe.

   En segon lloc, Alemany ha ressaltat que "dins de les diferents maneres de parlar, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat de la llengua compartida" i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.

   En definitiva, "tant la GVB com la resta d'obres normatives de l'AVL parteixen sempre d'una concepció del català-valencià com a llengua única i al seu torn diversa", sense perjuí que la doctrina lingüística que contenen es module d'acord amb les característiques pròpies de la parla de l'àmbit territorial valencià i en funció del destinatari a qui van destinats, els ciutadans valencians.

"DEBAT ENRIQUIDOR"

   Per la seua banda, Manuel Pérez ha apuntat que el fet que esta no siga una obra d'autor sinó "institucional", té conseqüències com són la "lentitud" en la seua elaboració però al mateix temps que siga el resultat d'un "procés enriquidor que implica debats amb els companys" que d'una altra manera no s'haurien produït.

   L'acadèmic ha destacat que, des d'un punt de vista "divulgador", la GVB inclou aspectes sobre la pronunciació, grafia, puntuació, tipus de lletra i sobretot les recomanacions en morfosintaxi en un llenguatge estàndard, usat tradicionalment i amb formes "intuïtives".