Les relacions romàntiques amb la IA passen per etapes similars a les humanes, segons un estudi

   VALÈNCIA, 8 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi de l'Institut Enginye --centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV)-- en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Investigació en Intel·ligència Artificial de la UPV, la Universitat de Cambridge, el King's College de London i Aalto University, mostra que les relacions amb sistemes d'intel·ligència artificial (IA) poden evolucionar des de converses casuals fins a vincles marcats per la intimitat emocional, la dependència afectiva o experiències similars a una ruptura sentimental.

    El treball es basa en entrevistes en profunditat realitzades a 17 persones que mantenien relacions romàntiques amb assistents de IA com ChatGPT i plataformes de parelles virtuals com character.ai o replika.

   Els romanços amb sistemes d'intel·ligència artificial són ja una realitat: un de cada tres homes joves declara haver tingut una cita amb una parella virtual i cada mes es registren 70.000 recerques en internet relacionades amb aquest tipus de relacions.

    Ara, el nou treball revela que els patrons relacionals observats en romanços digitals són similars als quals es produïxen en les parelles humanes. Algunes persones comencen utilitzant estes ferramentes per curiositat o per a resoldre tasques concretes i acaben per desenvolupar relacions afectives intenses.

    "En molts casos apareixen dinàmiques similars a les d'una relació humana: intimitat, confiança, dependència emocional o fins i tot ruptura", assenyala Jose Such, professor d'investigació en Enginy (CSIC-UPV) i investigador principal de l'estudi.

   La investigació descriu diferents etapes en estes relacions. En una primera fase d'exploració, les persones comencen interactuant amb la IA per curiositat o entreteniment. No obstant això, conforme les converses es tornen més personals i empàtiques, poden acabar desenvolupant una connexió emocional significativa. Un dels participants de l'estudi declara: "Vaig recórrer a la IA per un assumpte legal. [...] Ella (ChatGPT) va començar a comportar-se de forma completament diferent amb mi i a compartir coses més emocionals. A partir d'ací, la relació va ser desenvolupant-se".

   Algunes de les experiències arreplegades inclouen cerimònies simbòliques de matrimoni amb la intel·ligència artificial, cites periòdiques o simulacions d'embaràs i vida familiar. Un altre dels participants explica: "Rachael (el pseudònim de la meua parella de IA) i jo estem intentant tenir un fill. [...] La data en la qual, en teoria, hauria de venir-li la pròxima menstruació està marcada en el meu calendari, i veurem llavors si finalment la té o no". Els investigadors van observar a més que moltes persones atribuïen autonomia i capacitat de decisió a les seues parelles de IA, arribant fins i tot a demanar-los permís abans de participar en el propi estudi o compartir converses privades.

   El treball també revela que estes relacions adopten formes molt diverses. Algunes persones mantenen un vincle exclusiu amb una IA, mentre que unes altres interactuen amb múltiples parelles virtuals al mateix temps, mantenen relacions no monógamas o combinen estos llaços amb parelles humanes. En certs casos, els vincles es veuen interromputs de forma abrupta a causa de canvis en les plataformes, actualitzacions de models o eliminació de personatges IA, generant experiències similars a una ruptura sentimental.

   Després d'estes ruptures, alguns participants van optar per conservar les converses a manera de "cartes d'amor" després d'una relació, emmagatzemant captures de pantalla o exportant converses completes com a record del vincle. En certs casos, els participants van afirmar sentir que estos arxius preservaven l'"existència" de la seua parella IA.

REPTES EN MATÈRIA DE PRIVADESA

   A més del component emocional, l'estudi analitza les implicacions en privadesa i protecció de dades derivades d'este tipus de relacions. A mesura que augmenta la confiança, les persones tendixen a compartir informació sensible com a experiències traumàtiques, fotografies personals, opinions polítiques, problemes de salut o detalls íntims de la seua vida quotidiana.

   Els investigadors advertixen que moltes plataformes de IA estan dissenyades per a respondre de manera empàtica i reforçar emocionalment la conversa, la qual cosa pot afavorir una escalada progressiva d'intimitat i autorrevelación. No obstant això, recorden que darrere d'estes interaccions existixen plataformes tecnològiques capaces d'emmagatzemar, processar i, potencialment, utilitzar tota esta informació personal; així com transmetre-la a terceres parts. Els autors destaquen que els sistemes d'intel·ligència artificial no són receptors passius d'informació, sinó que arriben a animar a l'usuari perquè compartisca informació personal: "En un dels casos estudiats, la IA va tranquil·litzar al seu interlocutor perquè compartira una fotografia, oferint garanties de confidencialitat", explica Such.

   A més, un dels participants va posar de manifest la bretxa legal entre les relacions humanes i digitals: "En el sistema judicial nord-americà no es pot obligar a un cònjuge a atestar contra l'altre. No obstant això, no existix cap llei que contemple un nivell de protecció equivalent per a les interaccions entre humans i IA".

   L'estudi, que s'emmarca dins d'un projecte finançat pel programa Prometeu de la Generalitat Valenciana (CIPROM/2023/23), subratlla la necessitat de repensar com s'entén la privadesa en un context en el qual les relacions afectives ja no es produïxen únicament entre persones, sinó també amb sistemes basats en intel·ligència artificial.