ALACANT, 29 Mar. (EUROPA PRESS) -
Les institucions espanyoles d'educació superior estan "més compromeses" amb el plurilingüisme que la resta de centres europeus, segons mostra un estudi que lidera la Universitat d'Alacant (UA) sobre l'ús de les llengües en la comunicació digital de les universitats europees situades en entorns multilingües.
La principal conclusió de la investigació és que les llengües oficials predominen en l'espai online de les universitats europees multilingües, amb una baixa implementació de l'anglés i de les llengües minoritries, segons ha indicat la institució acadmica en un comunicat.
Es tracta d'una investigació "pionera", realitzada pels professors del Departament de Sociologia II i investigadors de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Paz (IUDESP) de la Universitat d'Alacant (UA) Lluís Catal, Rodolfo Martínez i Clemente Penalva. El treball ha sigut publicat en la revista internacional d'accés obert 'International Journal of Society, Culture and Language'.
Amb l'objectiu d'analitzar l'ús de les diferents llengües en la comunicació digital en entorns multilingües, els investigadors de la UA han posat el focus en els continguts publicats tant en webs com a les xarxes socials de 88 universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Els centres seleccionats compleixen dos premisses "bsiques": estar situats en territoris on conflueixen diverses llengües i aparéixer entre les 1.000 primeres posicions d'una de les classificacions acadmiques més importants del món, en el rnquing de Shanghái.
Els resultats mostren l'"escassa presncia" de llengües minoritries, excepte a les universitats espanyoles, i la baixa implantació de l'anglés. De fet, només el 22,7 per cent de les universitats permet que el lloc web oficial s'inicie directament en la llengua minoritria. Prcticament totes elles són institucions espanyoles i estan localitzades, especialment, a les zones de parla catalana.
De la mateixa manera, les llengües minoritries estan presents en amb prou faenes el 27,5% dels vídeos de presentació en YouTube (de nou, principalment, universitats de parla catalana, per també gallegues), enfront de el 11,3% en anglés i el 57,5% de la primera llengua de l'estat. No obstant a, l'estudi diferencia el comportament dels portals webs i de les xarxes socials ja que, en el primer cas, les possibilitats de recórrer a diverses llengües són majors.
"En tots els idiomes, els percentatges són més alts en les pgines webs dedicades als títols que en les pgines de notícies, ja que el contingut dels programes d'estudis és més esttic i obex a una estratgia per a atraure estudiants internacionals", ha explicat Lluís Catal, investigador principal de l'estudi.
FACEBOOK I TWITTER
A més, els comptes de Facebook i Twitter de les universitats analitzades publiquen "molt pocs" missatges bilingües o trilingües. "A ocorre encara menys en Twitter, a causa del limitat nombre de carcters que permet aquesta xarxa social", ha afegit.
En aquest sentit, ha apuntat que la diferncia a favor de les llengües oficials és "considerable", ja que els percentatges de continguts en la llengua minoritria de la regió i de l'anglés són amb prou faenes d'un 15% en les dos xarxes socials. "Les llengües minoritries tenen avantatge en Facebook i l'anglés en Twitter, perqu en pasos d'Europa de l'Est es concep sovint com un mitj de difusió internacional", han destacat els autors del treball.
Des de la perspectiva geogrfica, l'estudi de la UA mostra que Frana és "molt poc procliu" al multilingüisme, que Espanya est "compromesa" amb les llengües que tenen un menor nombre de parlants i que en la resta d'Europa occidental (Pasos Baixos, Escandinvia...) aposten més per l'anglés que en altres territoris.
Entre altres variables, els professors de la UA han analitzat els continguts digitals en webs d'estudis, notícies i en les xarxes socials tenint en compte variables com el territori, el reconeixement legal de les llengües o la posició de l'estat respecte a la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritries. Així mateix, també s'han centrat en el grau de descentralització administrativa, l'espectre polític del govern en les últimes tres legislatures de la regió on se situa la universitat, així com el nombre d'estudiants i del personal acadmic.
"CLAR PAPER SECUNDARI" DE LLENGÜES MINORITRIES
"Totes aquestes dades plantegen que els espais multilingües, defesos com a essencials per a mantindre la multiculturalitat i la diversitat en declaracions públiques de representants de molts Estats i nombroses universitats europees, no són una realitat, ja que la majoria opta per limitar les seues comunicacions digitals a la llengua oficial", ha expressat Catal.
En la mateixa línia, ha assenyalat que, tant les llengües minoritries com l'anglés, tenen un "clar paper secundari" en el context global europeu, "malgrat la retrica multilingüe de l'Espai Europeu d'Educació Superior i de la creixent internacionalització de l'educació superior".
L'estudi realitzat pels investigadors i socilegs de la UA es presentar en el prxim Congrés Mundial de Sociologia, que tindr lloc del 25 de juny a l'1 de juliol de 2023 a Melbourne (Austrlia). Aquest treball ha comptat amb finanament de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, a través de les subvencions per al foment de treballs d'investigació i d'estudis en l'mbit de la planificació lingüística i de la lingüística aplicada en 2022.
