Un estudi revela que la degradació forestal "altera" el paper ecològic dels carronyers en boscos tropicals

   ALACANT, 9 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi liderat per la Universitat d'Alacant (UA) revela que la degradació dels boscos secs tropicals altera les comunitats de vertebrats carronyers. Publicada en la revista 'Biodiversity and Conservation', la investigació és una de les primeres avaluacions quantitatives del funcionament de comunitats carronyeres en els boscos secs tropicals del sud de l'Equador, un dels ecosistemes més amenaçats del món.

   L'equip científic ha monitorat seixanta carronyes en diferents estats de conservació del bosc mitjançant càmeres de parament. En total, han registrat tretze carronyers vertebrats, dels quals sis mamífers, sis ocells i un rèptil, amb una estimació que podria arribar, com a mínim, a les 17 espècies.

   Els resultats mostren que els boscos més ben conservats acullen comunitats de carronyers més diverses, ja que han detectat fins a onze espècies diferents, incloent-hi ocells com el zopilot reial (Sarcoramphus papa) o el gaig cuablanc (Cyanocorax mystacalis). Per contra, en ambients més degradats, les dades assenyalen comunitats simplificades, dominades per espècies com la rabosa de Sechura (Lycalopex sechurae), responsable del consum de gairebé la meitat de les carronyes.

   D'altra banda, l'article posa de manifest que les carronyes van desaparèixer més ràpid en els hàbitats degradats que en els boscos ben conservats. "Mentre que en zones seminaturals tardaven més de tres dies a consumir-se completament, en àrees degradades el procés es reduïa a tot just un dia o dos", explica en un comunicat Adrian Orihuela-Torres, autor principal de l'estudi i investigador del Departament d'Ecologia de la UA.

   Segons els investigadors, el resultat indica que algunes funcions ecològiques es poden mantindre malgrat la pèrdua de biodiversitat, encara que sustentades per comunitats més simples i potencialment menys estables a llarg termini.

   Els carronyers vertebrats, ocells, mamífers i rèptils que consumeixen animals morts, exerceixen un paper fonamental en els ecosistemes, ja que acceleren la descomposició de la matèria orgànica, reciclen nutrients i redueixen la propagació de patògens. No obstant això, apunta l'investigador de la UA, "el seu funcionament ecològic ha sigut poc estudiat en els boscos secs neotropicals".

REFUGI PER A ESPÈCIES SENSIBLES

   L'article posa en relleu que els boscos millor preservats actuen com a refugi per a espècies sensibles i amenaçades, incloent-hi diverses d'endèmiques de la també coneguda com a regió tumbesina situada a l'Equador i el Perú. A més, afegeox Orihuela-Torres, "en estos hàbitats hem documentat per primera vegada el comportament carronyer en opòssums del gènere Marmosa, cosa que amplia el coneixement sobre l'ecologia alimentària dels xicotets marsupials".

   Els autors advertixen que l'aparent eficiència funcional observada en àrees degradades no s'ha d'interpretar com a resiliència ecològica, sinó com una reorganització de l'ecosistema cap a comunitats més homogènies dominades per espècies oportunistes. "Este fenomen s'associa a la pèrdua històrica de grans depredadors i a la transformació humana del paisatge", afegix l'investigador de la UA.

   Els resultats subratllen la importància de conservar boscos ben estructurats no sols per a protegir la biodiversitat, sinó també per a mantenir la complexitat i l'estabilitat dels processos ecològics que sostenen els ecosistemes.

   L'equip de treball, encapçalat per Adrian Orihuela-Torres, ha comptat amb investigadors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, la Universitat de Granada i la Universitat Tècnica Particular de Loja (l'Equador).