L'esborrany de sentència elaborat per la vicepresidenta del TC avala la llei d'amnistia

   MADRID, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'esborrany de sentència que ha elaborat la vicepresidenta del Tribunal Constitucional (TC), la magistrada progressista Inmaculada Montalbán, per a donar resposta al recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP avala la llei d'amnistia, segons confirmen fonts jurídiques a Europa Press.

   Les fonts consultades indiquen, a més, que la ponència de Montalbán no es pronuncia expressament sobre el delicte de malversació, la interpretació de la qual per part del Tribunal Suprem (TS) ha conduït a no aplicar la llei a l'ex president català Carles Puigdemont ni al que fora el seu 'número dos' Oriol Junqueras.

   El Suprem entén que la malversació del procés recau en una de les excepcions que contempla la pròpia llei d'amnistia per a no aplicar-la: que van obtenir un benefici personal. En este sentit, ha incidit interlocutòria després d'interlocutòria en què els líders independentistes no van pagar de les seues butxaques el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 sinó que ho van pagar amb diners públics perseguint un interès partidista.

   L'alt tribunal també sosté que el procés encaixa en una segona excepció inclosa en la norma jurídica: l'afectació als interessos financers i econòmics de la UE. Segons el seu raonament, l'objectiu que perseguien amb l'1-O --una Catalunya independent-- hauria minvat els ingressos comunitaris.

   Així les coses, en el Suprem esperen amb certa tranquil·litat la sentència del TC perquè els seus magistrats han fet dependre les seues decisions de la interpretació jurídica de la llei d'amnistia --considerant que cal exceptuar la seua aplicació als líders del procés--, no de la seua constitucionalitat.

   En conseqüència, fonts jurídiques anticipen que, fins i tot amb una llei declarada constitucional, es mantindran les ordres nacionals de detenció contra Puigdemont i els exconsellers catalans Toni Comín i Lluis Puig, així com les penes d'inhabilitació de Junqueras i els altres condemnats pel procés, que arriben fins al 2031.

   En qualsevol cas, atès que el previsible és que els líders independentistes donen la batalla en el TS per a fer valdre una eventual sentència favorable del TC, el Suprem ja va deixar la porta oberta en diverses resolucions a presentar la seua pròpia qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) quan arribara el moment oportú.

   Este seria l'últim recurs del TS per a defensar les seues tesis, i seguiria amb això els passos del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que ja ha acudit a la cort de Luxemburg per a desoir una sentència del TC. L'Audiència de Sevilla també sospesa fer-ho amb el 'cas ERO'. En el seu moment, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va qüestionar internament que els tribunals espanyols pogueren actuar d'esta manera però no va trobar suports suficients.

   Ara com ara, el TS només ha optat per qüestionar l'amnistia davant del TC, però no per cap dels casos que afecten directament als líders independentistes, sinó per un de desordres públics. En canvi, l'Audiència Nacional, el TSJ de Catalunya i el Tribunal de Comptes esperen les respostes del TJUE.