L'"heterodox" Joan Fuster obri la Caixa de les Lletres al valencià

   VALNCIA, 12 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Una edició especial del llibre d'aforismes 'Judicis finals' i una fotografia que retrata a la perfecció l'esperit "burlesc, irreverent i heterodox" de Joan Fuster constitueixen el llegat in memoriam de l'autor que s'ha depositat aquest dijous a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes. L'escriptor de Sueca es converteix d'aquesta manera en el primer en valenci a ingressar en aquest "parnaso". "Des de hui la Caja de las Letras és també 'La Caixa de les Lletres".

   Així s'ha posat en relleu en l'acte celebrat en la seu de l'institut a Madrid, en el qual han intervingut la secretria general del Cervantes, Carmen Noguero; el secretari autonmic de Cultura de la Generalitat Valenciana, Ximo López Camps; Salvador Ortells Miralles, director de l'Espai Joan Fuster, en representació de Josep Palacios, l'hereu testamentari de l'assagista; la directora general del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri, María José Gálvez, i la presidenta de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), Vernica Cantó.

   El dipsit ha sigut impulsat per l'AVL amb el consentiment i suport de Josep Palacios, qui ha realitzat la selecció dels objectes que es custodien des d'ara en la caixa 1077. El primer és el llibre d'aforismes 'Judicis finals', publicat en 1960, encara que la versió entregada va ser preparada pel propi hereu en 2003. Al costat d'aquests aforismes, que subratllen l'actitud irnica de Fuster, s'ha volgut completar el conjunt amb una fotografia en la qual l'autor apareix amb una carassa traient la llengua.

   Des de l'Institut Cervantes s'ha recalcat que l'Any Fuster, celebrat en 2022 per a commemorar el centenari del natalici del pensador i que posa el fermall final amb aquest acte, ha suposat "una oportunitat magnífica per a conéixer també la seua obra potica, fins ara eclipsada per la fora dels seus escrits cívics". "El centenari de Fuster ens ha perms aprofundir en la pluralitat d'un escriptor total", ha dit Carmen Noguero.

   En aquest sentit, Ximo López ha ressaltat que la intenció de la Generalitat en enguany commemoratiu ha sigut, no només destacar la faceta literria de Fuster, sinó també la seua "aportació absolutament imprescindible a la societat i identitat valenciana".

   "Va ser un personatge fonamental per a entendre com som, com érem i com ens agradaria ser en el futur als valencians. Hem aconseguit traure a Fuster d'un reducte bastant interessat de confrontació política i situar-lo en el terreny d'un intellectual europeu del segle XX", ha agregat el representant de la Generalitat, que ha agrat a l'Institut Cervantes que "s'briga a aportacions d'escriptors i escriptores que no només escriuen en castell".

   En aquest punt, Salvador Ortells ha posat el focus sobre la importncia de reconéixer "l'universalisme" de l'escriptor valenci, que "sempre va ser un heterodox que va lluitar contra les adversitats del seu temps i els detractors injusts que va tindre". Ha citat un dels seus aforismes --"obedincia és seguretat" -- per a recalcar que Fuster va ser "tot el contrari". "Ell es desmitificava a mesura que es convertia en mite per al País Valenci i per a les persones que formem part de la cultura catalana. Va ser un mite i un antimite", ha postillat.

   María José Gálvez ha mostrat la seua satisfacció "com a directora general del Libro i com a valenciana" per obrir el Cervantes a la pluralitat "també des del punt de la vista de les llengües dels nostres escriptors". I ha afegit: "Fuster és inesgotable i crec que en els prxims anys haurem de tindre més i millor Fuster".

   Ha tancat la cerimnia la presidenta de l'AVL, Vernica Cantó, que ha comentat que la peces depositades estableixen "un dileg entre la imatge i la lletra, la imatge i el pensament, la imatge i la provocació".

   La mxima responsable de l'ens normatiu del valenci s'ha sumat a les reflexions sobre la necessitat de tindre conscincia de la "pluralitat". "Aquest acte té un valor i una simbologia molt especial per a tots nosaltres. L'Institut Cervantes obri les portes i acull un gran escriptor i assagista valenci que s'expressava i reivindicava la seua llengua i la seua cultura, la nostra llengua i la nostra cultura, el valenci", ha remarcat.

"QUANTES MÉS LLENGÜES, MÉS LLIBERTAT"

   "La Caja de las Letras es converteix hui també en 'La Caixa de les Lletres'. La cultura i les llengües no tenen fronteres ni són patrimonis tancats. Quantes més cultures i llengües al món, més llibertat i més enteniment", ha defs Cantó, que ha emfatitzat que "la Comunitat Valenciana, el País Valenci, és hui en dia el que és grcies a la contribució intellectual, al pensament de Joan Fuster, i volem compartir aquest valuós patrimoni com a comunitat i com a país".

   "Amb aquest acte finalitzem un any dedicat a Fuster, un pensador universal, valenci comproms sobretot inequívocament amb una actitud intellectual cívica i lúcida", ha concls.