L'informe encarregat per l'Ajuntament avala la denominació 'València/Valéncia' però apel·la a un "consens polític"

   VALÈNCIA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'informe sol·licitat per l'Ajuntament de València sobre el canvi en la titlla del topònim de la ciutat --que passaria a ser tancada, de manera que el nom bilingüe seria València/Valéncia, seguint les denominades 'Normes del Puig'--, elaborat pel lingüista Abelard Saragossà, conclou que la grafia 'Valéncia' en valencià és la més adequada des d'un punt de vista lingüístic i històric, encara que proposa que esta adopció vaja acompanyada d'un "consens polític" per a "assegurar l'estabilitat i superar la fractura social".

   Per això, considera "crucial" que els partits polítics actuen amb "voluntat d'entendre's i arribar a un acord", reconeixent així "la importància del topònim com a símbol de tots els valencians". "Si actuem malament en la dualitat (Valéncia/València) alimentarem la divisió; en canvi, si argumentem i consensuem, contribuirem a guarir-la i superar-la", advertix.

   Després de rebre l'informe, l'equip de govern liderat per María José Catalá portarà la setmana vinent a la pròxima Comissió de Cultura i, posteriorment, al ple d'aquest mes l'aprovació del canvi de denominació del municipi per la versió bilingüe, segons ha anunciat este dimecres el consistori en un comunicat.

   L'estudi exposa una sèrie d'arguments a favor de la denominació 'Valéncia', entre ells la divergència del llatí i altres llengües romàniques, la pronunciació històrica de 'Valentia' o el conservadorisme dels topònims. També es recolza en criteris internacionals que prioritzen la pronunciació local i repassa l'ús de la grafia 'Valéncia'. "Si els valencians diem 'Valéncia', esta és la forma que ha de ser oficial", sosté.

   Saragossà qüestiona també l'"operació" de les Gramàtiques Normatives Valencianes (GNV) i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a "tapar la subordinació del valencià al català oriental" en l'accentuació de la lletra 'e' i advoca per que la normativa del valencià "servisca als interessos dels valencians". "De coordinació, tanta com siga possible; de subordinació, res", alerta.

   En este sentit, aposta per "evitar aquells mites que responen a interessos de minories elitistes sense haver estudiat el valencià, ni la seua història ni l'accentuació, guiant-se només per la consigna d'unificació ortogràfica total, i demana "no anar contra ningú, afavorir als valencians i tenir certa base objectiva".

"ANOMALIES" EN L'INFORME DE L'AVL EL 2016

   D'altra banda, exposa les "diverses anomalies" en l'expedient del canvi de denominació impulsat el 2016 per l'anterior govern municipal (de València a València): "presentar com obvia una qüestió que no ho era, la grafia 'València', i no incloure en la documentació un informe que raonara adequadament el canvi proposat".

    Com a conseqüència de l'anterior, "el primer resultat negatiu del procés global va ser una valencianización inestable, que podia canviar quan els 17 regidors que governaven baixaren del 51%, un fet produït el 2023". Però "el segon efecte va ser més profund: en lloc de contribuir a guarir i a superar la fractura social valenciana pel model lingüístic i pels símbols del poble valencià, el camí descrit ho va alimentar".

   En un altre ordre d'assumptes, critica l'informe emès per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el marc de l'anterior procediment administratiu i lamenta que l'entitat normativa "no va realitzar un estudi fonètic exhaustiu sobre l'evolució del topònim" i tampoc "va aplicar el criteri de prevalença de la pronunciació local dels seus habitants, a pesar que la normativa internacional així ho exigix".