Llibreries independents a València: els nous ateneus culturals "connectats" als barris

   VALÈNCIA, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Les llibreries independents busquen el seu lloc en una societat cada vegada més "hiperindividualitzada" i sorgixen espais que van més enllà de la mera venda d'obres i aposten per connectar-se als moviments ciutadans dels seus barris. València i la seua àrea metropolitana ha vist nàixer i créixer en els últims anys diversos establiments que es reivindiquen, aprofitant la commemoració del Dia del Llibre, com els nous "ateneus culturals" del segle XXI.

    Així ho explica a Europa Press Jordi Garcia Miravet, de la Repartidora, llibreria íntimament unida al seu barri, Benimaclet, on este projecte "té tot el sentit pel seu teixit social". "No és una llibreria a l'ús, sinó un espai dirigit al pensament crític. Ens sentim part dels moviments socials i oferim una ferramenta més: la llibreria és el suport que hem triat per a impulsar el canvi social", assevera a Europa Press.

   Baix esta premissa, organitzen cursos de formació, presentacions i debats. A més, el propi format del negoci és singular, ja que es tracta d'una llibreria associativa que en l'actualitat compta amb més de 300 socis que, amb una quota anual, permeten que la viabilitat i anar aconseguint avanços, com integrar-se en el Gremi de Llibrers de València i acudir al seu important Fira del Llibre.

   Garcia assenyala que la lògica del capitalisme opera també en el sector del llibre. Quin és la diferència que poden oferir per a "escapar" d'ella, es pregunta el llibreter, que respon: "Nosaltres oferim ser un poc més, ser ateneus culturals i recuperar el paper que van tenir a principis del segle XX, amb esta voluntat de transmetre el pensament crític".

   Esta condició els permet prendre el pols a les preocupacions que afecten a la ciutadania. Per a la Repartidora, l'impuls del moviment feminista ha sigut sempre un senyal d'identitat al que s'ha sumat amb força des del 2018 la qüestió del dret a la vivenda. En este sentit, recalca que l'alça dels preus "també afecta a les llibreries i a la resta de petit comerç local: o bé no renoven llicències perquè els propietaris preferixen usar l'espai per a fer pisos turístics o, quan s'acaba el contracte, es doblega el lloguer i els negocis no poden afrontar-ho".

    Benimaclet és igualment l'hàbitat de la Llibreria La Rossa, centrada en llibres d'autores. Per al seu responsable, Alodia Clemente, "les llibreries són espais on compartir, escoltar, ser escoltades, sentir-se en comunitat, i 'consumir' cultura de qualitat, més enllà que estiguem assistint a la presentació d'un assaig de pensament crític o participant en un club de lectura de fantasia".

    "És una cosa que no et donen ni les llibreries pertanyents a cadenes comercials, ni les orientades a públic-consumidor generalista o turista ni, per descomptat, si adquirixes els llibres per internet", incidix. És obvi que la lluita feminista és la seua 'leitmotiv', però la llibretera coincidix a advertir que, "en els últims temps i en estar en el barri de Benimaclet que va, a poc a poc, gentrificant-se com la resta de la ciutat", la preocupació de l'habitatge "va guanyant pes en les converses".

GENTRIFRICACIÓ I CONSEQÜÈNCIES

   La gentrifricació i les seues conseqüències són evidents també per a la Llibreria Bartleby, situada en el turístic barri de Russafa. Manu Garrido, un dels socis, recorda que porten 13 anys en el barri i, per això, han sigut "testimonis de la seua profunda transformació d'un àrea popular i residencial a un decorat pres pel turisme massiu i l'oferix hostalera desaforada".

    "Formem part de l'associació de comerciants del barri i estem en contacte amb diferents associacions, plataformes i col·lectius, i els temes que més preocupen a les veïnes que es resisteixen a anar-se són la pujada dels preus de l'habitatge relacionat amb la proliferació desmesurada d'apartaments turístics i, històricament, amb els nivells de soroll associats a l'oci nocturn i les incomptables terrasses", detalla a Europa Press.

    Per a este establiment és molt important, més enllà de la seua funció com prescriptores de llibres, "servir com un petit espai cultural en el barri, especialment en un més habitualment relacionat amb l'oci nocturn que amb la lectura". "Però més enllà de ser una mera via diferencial pel que fa a les grans plataformes i cadenes de llibreries, és per a nosaltres una qüestió de principis, de vocació i de resposta a la nostra manera de ser", recalca Garrido.

   És per això, apunta, per la qual cosa fan un gran esforç per brindar "una nodrida programació d'activitats culturals". Així, cada setmana realitzen entre una i dues presentacions de llibres i còmics. A més, dos diumenges al mes obrin per a albergar les reunions dels nostres dos clubs de lectura, un dedicat a la novel·la i l'assaig contemporani, conduït per la periodista cultural Lucía Márquez; i l'altre de còmic/novel·la gràfica, conduït pels divulgadors i directors de la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-Universitat de València, Noelia Ibarra i Álvaro Pons.

    Inclouen així mateix un vessant com a galeria d'il·lustració i organitzen exposicions d'obra gràfica, intervencions artístiques en les vidrieres de l'aparador i molt prompte es llançaran a la petita edició d'obra gràfica i fanzine.

    La Llibreria Ramon Llull, Premi Llibreria Cultural 2025, es troba a Ciutat Vella. Almudena Amador, una de les propietàries, ressalta la importància de la programació cultural paral·lela que ja forma part de la "vida llibretera". Prova d'això és que "pràcticament tots els dies" hi ha activitats en la seua agenda. Mantenen huit clubs de lectura, entre els quals figura un exitós punt de trobada dedicada a la literatura japonesa, els de pensament, ciències socials i un dirigit per l'editor de Pre-Textos, Manuel Borrás, que es coordina amb la Llibreria Alberti de Madrid.

    A més dels temes ja esmentats, la Ramon Llull palpa la inquietud per la situació geopolítica actual que va abordar l'any passat en 'L'estat del món', una cita inclosa en l'Avivament Fest que volen repetir perquè les coses no han millorat des del 2025.

    En este punt, la llibretera ha cridat l'atenció sobre el fet que moltes activitats són possibles gràcies a l'ajuda implementada fa un parell d'anys pel Ministeri de Cultura, que ha facilitat que les llibreries siguen "més ambicioses". "Hem respost d'una manera responsable i creativa", ha proclamat.

"FER POBLE"

   Este tipus de negocis no només fan barri, sinó també poble. Somnis de Paper, en la localitat de Benetússer, va ser impulsada per dos historiadors que, després d'eixir de la carrera i enfront d'un context de crisi econòmica, van apostar per obrir la primera llibreria del poble que, més enllà de venda de material de papereria, també poguera oferir un espai cultural.

   Jorge Cabezas, propietari junt amb la seua sòcia i ideòloga del projecte, Laia García, assenyala a Europa Press que el seu objectiu era "evitar que la gent s'haguera de desplaçar a València". "Quan obrim feien un club de lectura molt residual en la biblioteca però, per descomptat, no es feien presentacions o cuentacuentos; tot això que anem generant dins de la llibreria no es feia i això permet crear esta cultura en el poble".

   Per a Cabezas, el pas de la dana i la pandèmia van ajudar al fet que la gent s'adonara "del que és tenir un poble viu i amb comerç". De fet, ha indicat que, amb la barrancada, van veure com, en un moment en el qual "tot estava destrossat" i "no hi havia on comprar aigua, aliments i no teníem llum", la gent els deia: "Però aneu a tornar a obrir no?". Van constatar així que un negoci com el seu és "important" per al poble perquè "permet crear comunitat". "Si no hi ha una llibreria en el poble, és un poble més pobre", ha finalitzat.