TEROL/VALÈNCIA, 29 Sep. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reivindicat este dimarts junt amb els seus homòlegs de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i Aragó, Jorge Azcón, la importància del Corredor Cantàbric-Mediterrani i d'exigir al Govern una solució urgent i adequada per a este projecte. "Tenim la possibilitat de connectar-nos amb tota la Unió Europea i no podem deixar passar esta oportunitat", ha manifestat el president valencià, observant que estes infraestructures van a "generar projectes de vida".
Llorca, Mañueco i Azcón han participat en un debat, en el qual també ha intervingut el conseller de Foment, Vivenda, Ordenació del Territori i Medi ambient de Cantàbria, Roberto Media, abans de signar tots la Declaració de Terol 'L'hora del Corredor' en suport a esta infraestructura, en un acte en la ciutat de Terol.
En la seua intervenció, el cap del Consell ha assenyalat que no es pot parlar només d'unes obres, sinó d'una xarxa que permeta connectar mercaderies i persones i que "és important connectar xarxes, l'Eix Mediterrani amb l'Atlàntic, amb el Cantàbric", afegint que "es treballa sobre un projecte que es va anunciar fa molts anys i moltes decisions s'han pres pensant que arribaria esta xarxa" amb "un projecte global d'Espanya i Europa".
"Hem fet una inversió pública milionària perquè estes infraestructures arriben com havien pensat", com la Intermodal de València, de manera que "qualsevol pas arrere estarà posant en perill grans inversions que paguen els contribuents". El Corredor permet que el Port de València passe de ser de tres a 26 províncies, "estem parlant de present més que de futur".
"No té sentit canviar les regles del joc a meitat del partit", ha continuat Pérez Llorca, apuntant que la Comunitat Valenciana té dos situacions similars: una el "escanyament" entre Sagunt i Terol i una altra el túnel passant de la ciutat de València.
També ha cridat l'atenció sobre "la gran hipoteca" del Govern d'Espanya, en al·lusió al suport dels partits que "no volen ser Espanya", que constitueixen "la raó política que està torpedejant estes connexions".