L'ONU alerta de la "deterioració de les condicions humanitàries" a Cuba davant del reforç del bloqueig d'EUA

   MADRID, 5 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Nacions Unides ha alertat de la "deterioració de les condicions humanitàries" a Cuba a causa de l'impacte "combinat" de la crisi energètica en l'illa pel reforç del bloqueig i les sancions d'Estats Units i els últims desastres naturals en territori cubà, amb impactes "en tots els servicis bàsics" a la població.

   L'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) ha subratllat que "les condicions humanitàries es deterioren mentre la crisi energètica s'aprofundix" i ha indicat que "l'impacte combinat de la crisi energètica derivada de les ordres executives nord-americanes i altres sancions, juntament amb els huracans i altres desastres naturals, és de gran abast i s'expandix diàriament" en l'illa.

   "Tots els servicis bàsics, des de l'aigua potable i el sanejament fins a la producció d'aliments i el sector sanitari, es veuen afectats per la falta de combustible i electricitat", ha explicat. "Més de 100.000 intervencions quirúrgiques s'han posposat a causa de la greu escassetat de medicaments i material mèdic", ha lamentat.

   Així, ha recordat que l'ONU i els seus socis han publicat un Pla d'Acció Humanitària per a lliurar ajuda a dos milions de persones, al mateix temps que ha destacat que "la crisi energètica també està limitant la capacitat de lliurar l'ajuda ja compromesa", mentre que "desenes de contenidors d'aliments i subministraments mèdics seguixen retinguts en els ports a causa de la falta de combustible".

   Per això, ha reclamat a la comunitat internacional que "faciliten el lliurament oportú i sense obstacles de combustible per a finalitats humanitàries i una altra ajuda vital", així com que financen el Pla d'Acció, que en l'actualitat explica només amb el 21% dels fons sol·licitats.

   Washington va imposar al gener un bloqueig petrolier a la illa, amenaçant amb sancions i aranzels a qualsevol país que lliure energia a Cuba, la qual cosa ha aprofundit la crisi de proveïment, especialment després de perdre el subministrament des de Veneçuela a l'inici de l'any després de l'operació militar nord-americana a Caracas, que es va saldar amb més de cent morts i la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, i la seua esposa, Cilia Flores.

   La campanya de pressió va viure el dijous un nou capítol amb l'anunci nord-americà de sancions contra el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, i a altres quatre persones --entre les quals figura el seu predecessor, Raúl Castro--, així com contra cinc entitats cubanes: el Ministeri de les Forces Armades Revolucionàries, els Comitès de Defensa de la Revolució, l'agència de viatges Amistur Cuba S.A., l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles i la minera La Victòria.

   En resposta, el ministre d'Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, va titllar de "vil" la decisió d'Estats Units, mentre que Díaz-Canel va destacar que estes sancions són un intent de "reforçar les mesures de bloqueig" i presentar un "escenari de conflicte entre Cuba i Estats Units".