Rober Solsona - Europa Press
VALÈNCIA, 24 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha denunciat la "regressió democràtica" de Les Corts en la relació tant amb la institució que presidix com amb altres òrgans estatutaris, en considerar que des del 2025 s'intenta "tapar-li la boca" i "afeblir" el seu paper en defensa dels valencians. "No voler sentir al Síndic és no voler sentir als ciutadans, perquè el Síndic és la veu dels ciutadans", ha manifestat.
Luna, que presidix la institució en funcions i esgotarà el seu mandat a final d'enguany, ha explicat en roda de premsa en Les Corts "després de lliurar el seu informe anual del 2025 a la presidenta, Llanos Massó, a la Mesa i als síndics", que es basa que durant l'any passat no va ser cridat per la càmera a comparèixer davant del ple, com establix la llei de creació del Síndic i l'Estatut d'Autonomia "de manera imperativa".
És més, ha assenyalat que en el canvi del reglament del parlament valencià, aprovat fa uns mesos per PP i Vox, s'establix que el Síndic haurà de presentar el seu informe davant de la comissió de Peticions i no davant del ple, a més d'obrir la porta a realitzar canvis en els pressupostos dels òrgans estatutaris com ja es va fer amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Tot això suposa, al seu juí, una "experiència decebedora", una "falta d'interès" per part Les Corts i "una deriva de tapar la boca a les institucions perquè no arribe la queixa del ciutadà on ha d'arribar". "El Síndic no ve ací a explicar la seua batalla, ve a parlar dels problemes dels ciutadans", ha recalcat.
"En esta que, presumiblement, serà la meua última intervenció, vull cridar a les coses pel seu nom. S'està intentant afeblir a les institucions estatutàries sense tenir majoria suficient per a fer-ho", ha asseverat, ja que ha recordat que les lleis dels òrgans estatutaris com el Síndic de Greuges requerixen d'una majoria de tres cinquens de Les Corts per a aprovar canvis.
CREU QUE ÉS UNA COSA INÈDITA A ESPANYA
Luna ha assegurat que no percep que esta falta de relació entre un parlament autonòmic i un defensor del poble es produïsca en cap altra comunitat d'Espanya. A més, ha explicat que va traslladar a la fi de l'any passat a la presidenta de Les Corts la necessitat que fóra anomenat a comparèixer davant del ple, ella li va dir que hi hauria una pròxima junta de síndics i no va tornar a "saber més".
Segons ha exposat, desconeix "les causes" a les quals es deu este canvi en les relació Les Corts amb els òrgans estatutaris, com tampoc vol "jutjar intencions", però ha subratllat que es produïx des del 2025 perquè el 2024 sí va comparèixer davant del ple de la càmera. "Jo no puc venir a Les Corts si no em criden", ha constatat.
Per tot això, ha advertit que "anem a una situació de deterioració democràtica de tal naturalesa que va a ser molt difícil restablir uns usos i costums que a Espanya han donat molt bon resultat". De fet, ha augurat que, de seguir així, "podrem acabar com succeïx en molts països sud-americans, on la lletra de les lleis són paradisos en la terra" i "en molts casos són repúbliques bananeres on no es respecta res".
Després d'assenyalar que esta situació "hauria de tenir una conseqüència política", ha explicat que "probablement" podria interposar un recurs contenciós-administratiu per a denunciar-ho, però ho ha descartat: "Evidentment, no ho anem a fer. Estem ací per a supervisar el treball de l'administració i denunciar allò que funciona malament".
Encara que desconeix el temps que li "queda de mandat" fins que siga o no substituït, Luna ha assegurat que el Síndic de Greuges exercirà "fins al final la defensa dels interessos i els drets dels ciutadans i de les institucions que han de protegir als ciutadans".
EXIGIX UN ACORD PER A SUBSTITUIR-HO
Respecte a la seua successió, ha explicat que este dimarts ha traslladat a Massó que ha de ser substituït "a temps" abans de finalització d'any, al que segons ell ella no ha contestat "res". En qualsevol cas, ha instat als grups parlamentaris a "fer l'esforç d'arribar a un acord" per a substituir-li tant a ell com a la resta de càrrecs d'òrgans estatutaris amb mandats caducats.
"Este bloqueig de les institucions no és bo per al funcionament de l'estat de dret i del sistema democràtic", ha advertit.