Mazón anuncia que el decret d'Atenció Primària començarà a aplicar-se el 2025 i un anell radiològic

   VALNCIA, 18 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat este dimecres que el Decret a l'Atenció Primria i Comunitria, que suposar "un impuls determinant" a la millora de la Sanitat, comenar a aplicar-se a principis del 2025 i que els CICU d'Alacant i Castelló obriran les seues portes a l'octubre. A més, ha destacat la creació d'un anell radiolgic per a agilitar la lectura de les proves entre departaments i la licitació de 18 hospitals de dia per a Salut Mental amb 450 places.

   Així, ho ha assenyalat este dimecres en la seua intervenció en el Debat de Política General a Les Corts, en el qual ha recalcat que la sanitat pública és el "pilar del nostre autogovern i base fonamental del nostre estat de benestar". Per aix, ha recalcat que la seua gestió es basa en "més sanitat pública, millor gestionada, allunyada de prejudicis ideolgics, centrada en l'eficcia, l'equitat i l'atenció adaptada les necessitats de les persones, visquen on visquen".

    Mazón ha assenyalat este nou decret d'Atenció Primria ser sotms a dileg amb els agents socials ja el prxim dia 20 d'este mes amb l'objectiu que puga aplicar-se a principis del prxim any. D'esta manera, ha recalcat que es "modernitzar este servici essencial garantint l'equitat, l'accessibilitat i la capacitat de resolució de problemes assistencials" i s'impulsar "una transformació digital, ordenada i eficient basada en l'ús de la tecnologia i de la intelligncia".

   A més, el futur decret potenciar la promoció de la salut i l'educació sanitria, el desenvolupament de programes de prevenció clau en l'atenció sanitria comunitria i cribratge, el diagnstic en la interpretació de proves d'imatge mdica com a radiografies de tórax, os o retinografies, així com la millora de la gestió de la demanda amb un assistent cognitiu verbal. En definitiva, ha recalcat, "este nou decret suposar un canvi transcendental de l'atenció primria com a base de la política sanitria d'esta legislatura".

    Així mateix, ha avanat que els Centres d'Informació i Coordinació d'Urgncies Sanitries (CICU) d'Alacant i Castelló "obriran a l'octubre les portes que mai van haver de tancar-se". "Sembla que la sanitat no interessa a tothom --ha recriminat a l'oposició--, i és més fcil destruir que construir i centralitzar que vertebrar. És més fcil, per infinitament menys útil per al projecte comú de la comunitat valenciana".

    Mazón ha destacat que estes CICI comptaran amb dos milions, que permetran passar de les 109 places actuals fins a les 153. A més es crearan 13 places de metges coordinadors, 14 d'infermeria i 17 de locutors. D'esta manera, la plantilla global ser de 43 metges coordinadors, 48 professionals d'infermeria, 52 locutors i 10 documentalistes.

   "Amb esta nova configuració de la plantilla, a més de retornar els CICU a Alacant i Castelló, els estem dotant de més competncies que les que tenien abans de la centralització incomprensible del Botnic, ja que incorporem les funcions d'infermeria que només estaven a Valncia".

MÉS VERTEBRACIÓ I COMUNICACIÓ

   D'altra banda, ha assenyalat que el canvi "a més de vertebrar també passa per millorar la comunicació i l'intercanvi d'informació entre els departaments de salut". Per aix, es crear "un anell radiolgic que servir per a agilitar la lectura de les proves entre departaments, optimitzant al mxim els recursos i desenvolupant una xarxa virtual d'informes de proves radiolgiques, de manera que s'afavorisca la interoperabilitat amb tots els professionals de tots els centres sanitaris de la Comunitat".

    Finalment, en matria de salut mental ha anunciat la licitació de 18 hospitals de dia amb 450 places assistencials, als quals se sumaran altres 18 específics per a població infantil i juvenil, que conformaran "la columna vertebral" del nou pla de salut mental que es completa amb les 22 unitats de detecció preco en centres educatius que ja s'han engegat.

   "Comprenc que per a alguns siga incapa de creure-ho, a alguns els resultava impossible ni tan sols imaginar-ho, per la realitat és que amb tot aix la Comunitat Valenciana passar d'estar a la cua en recursos públics destinats a la salut mental a situar-se com la tercera autonomia millor dotada per a atendre estes patologies amb eficincia i, sobretot amb equitat, que ja era hora de tenir salut mental en condicions", ha postillat.

   Així, ha assenyalat que Salut Mental comptar amb 724 milions en tres anys i la creació de 36 hospitals de dia de salut mental; 56 noves places de psiclegs en centres escolars, i la implantació de la figura de la infermera escolar.

REDUCCIÓ D'UN 60% DE LES LLISTES D'ESPERA

   Mazón, durant la seua intervenció, ha destacat que les mesures engegades durant les seues 60 setmanes de govern amb "rigor i eficcia" per a afrontar "l'amenaa" que suposava el Botnic que la Sanitat fóra "un problema quasi estructural" perqu "els que venien a rescatar persones van deixar la pitjor sanitat de la histria del nostre autogovern" amb una llista d'espera de més de 70.000 persones.

   Per aix, ha assenyalat que la primera mesura va ser injectar 55 milions per a reforar l'atenció primria i quirúrgica i el resultat, ha afirmat, és que s'ha redut la llista d'espera quirúrgica de prioritat 1 --els que necessiten operar-se en 30 dies--, en quasi un 60 per cent: de 2.967 persones que hi havia al juny del 2023 als 1.058 d'enguany. "I seguim". De la mateixa manera, la llista d'espera dels pacients, de prioritat 2, també s'haja redut en un any en un ter, passant de 17.214 a 11.311.

    Mazón ha assenyalat que este nou decret és la continuació de la creació d'una Direcció general d'Atenció Primria per a "eixir del collapse" amb 700 milions de pressupost als quals es van afegir mil milions destinats a personal, reducció de llistes d'espera i "dignificació de la professió i dotant-la de més i de millors mitjans".

    De la mateixa manera, ha ressaltat que junt amb l'anell radiolgic s'est ultimant la installació dels sistemes de lectures de mamografies mitjanant intelligncia artificial, així com solucions informtiques d'intelligncia artificial per a la gestió clínica de de el cncer de prstata. A més, ha assegurat que el nou centre de prontoterapia de la Fe, amb una inversió de 50 milions, "avana a tota velocitat" enfront de l'anterior govern, que va deixar "parada durant tres anys una mquina donada per l'empresari Amancio Ortega".

   Així mateix, ha criticat "el collapse" que va deixar el Botnic en els programes de screening amb cncer de mama amb " 167.083 dones durant els anys 22 i 23 sense realitzar-los una mamografia". "All no va ser una fallada ni un oblit, va ser una temeritat", ha retret.

   Mazón ha assenyalat a més que enfront de "les polítiques de maquetes electoralistes" del Botnic la reforma de l'Hospital Marina Baixa comptar amb "113 llits i no nou, com apareixia en el cicatero projecte inicial" i ja s'ha licitat la redacció del projecte Hospital General de Castelló per un valor de 13,5 milions, que comptar amb una inversió de 507 milions per a este centre amb 700 llits".

   També ha ressaltat els augments de plantilles a Manises i Dénia després de les reversions, el conveni collectiu per al personal investigador dotat amb 6,2 milions més cada any i el programa de fidelització dels MIR.