Mazón respondrà preguntes sobre la seua dimissió i el control de la despesa en l'últim ple del curs

VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat, transcorreguts huit mesos de la catastròfica dana del passat 29 d'octubre que ha deixat 228 víctimes mortals, que proposarà la creació d'una empresa pública mixta, participada per la Generalitat i l'Estat, per a impulsar l'execució d'infraestructures hidràuliques en l'autonomia, així com la creació de l'Agència Estatal de l'Aigua amb seu a la Comunitat.

Respecte a les competències autonòmiques, el president ha mostrat la seua intenció de donar un impuls a la col·laboració públic-privada per al desenvolupament de sòl i construcció d'habitatges mitjançant la constitució d'empreses mixtes participades per l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl i sector privat.

Així ho ha avançat Mazón durant la presentació pública del 'Pla Endavant', en un acte en el qual ha estat acompanyat, entre altres, pel vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, Gan Pampols.

Mazón ha desgranat durant la seua intervenció els quatre eixos principals sobre els quals se sustenta el pla per a la recuperació de l'autonomia després de la riuada i ha subratllat que "no hi ha cap experiència prèvia que ens poguera haver preparat per a perdre 228 vides humanes en una riuada absolutament desbocada, ni a patir una devastació social i material com la qual va provocar el barranc del Poyo aquella jornada".

I ha afegit: "No existix en el món esta administració que compte amb les ferramentes per a modular, frenar o evitar que un episodi de pluges acabe polvoritzant rècords històrics de precipitació en una zona determinada i en un moment concret".

Mazón ha exposat en esta línia que només en els últims 10 anys la Comunitat ha viscut més de 30 alertes roges per pluja, "totes elles amb previsions equivalents o, fins i tot, pitjors a les del 29 d'octubre. I, no obstant això, els efectes de cap d'estes alertes roges, ni de les desenes dels anys anteriors, són ni remotament comparables amb el que va ocórrer a l'octubre".

"El risc --ha agregat-- que un episodi similar es reproduïsca en 10 o en 30 anys o en menys temps, existix. No podem negar-ho. Assumim que no podem controlar, ni hui, ni demà, ni en el futur, la intensitat final d'unes precipitacions. Però preparem-nos ja, així i ara, per a poder controlar el seu impacte", ha subratllat.

EL PLA I ELS SEUS EIXOS

Els quatre eixos del 'Pla Endavant' fan referència a infraestructures, amb la proposta d'una intervenció integral en el barranc del Poyo i el Magre, entre altres; prevenció, amb la correcta identificació, detecció i avís de potencials inundacions a la Comunitat a través de diferents mecanismes; protecció, amb la revisió de la normativa de seguretat; i, finalment, gestió de les emergències amb una "bona informació".

Respecte al primer eix, el de les infraestructures, Mazón sol·licita que es jerarquitzen i identifiquen els trams més perills del Poyo i el Magre que necessiten d'una neteja prioritària en funció del volum acumulat de restes vegetals, la proximitat a nuclis urbans o infraestructures sensibles i a la seua capacitat de desguàs.

A més, des de la Generalitat plantegen la incorporació de tancs de tempesta o parcs davant d'inundacions en àrees propenses per a gestionar grans volums d'aigua de pluja, reduint la sobrecàrrega en els sistemes de clavegueram i de les estacions EDAR.

D'altra banda, des del Consell realitzaran un estudi integral, en col·laboració amb el Govern, sobre els motius pels quals carreteres i ponts no van suportar els efectes de la riuada amb l'objectiu d'adaptar els mètodes de construcció a la possibilitat que fenòmens com el del 29 d'octubre puguen arribar a ser recurrents.

El segon eix, el de la prevenció, contempla l'actualització completa d'infraestructures de monitoratge i el desplegament de sistemes d'alerta primerenca que hauran d'atendre les característiques pròpies i específiques, bé siguen hidrològiques, geogràfiques o socioeconòmiques, de cada conca.

Des del Consell proposen la realització d'un test d'estrès hidrològic i hidràulic per a cada conca o subcuenca amb l'objectiu d'identificar zones de risc elevat, avaluar la seua capacitat per a suportar esdeveniments climàtics extrems i definir un programa de mesures a escometre per a reduir el risc a persones i béns.

Així, establiran "de forma expressa" quina llindars de cabal i a partir de quin nivell de pluja cada barranc pot convertir-se en un parany mortal per a les poblacions per les quals discorren. "Una mateixa dada en dos barrancs diferents i en dos punts de mesurament diferents pot significar coses oposades. Necessitem una guia individualitzada de cada barranc i explicar, de forma immediata, amb els sistemes d'alerta primerenca dels quals disposa l'Ebre, però no el Xúquer", ha postil·lat Mazón.

D'altra banda, el tercer eix versa sobre la "revolució" de la protecció. Sobre este tema, el president ha explicat que el 29 d'octubre "ha de ser un punt d'inflexió per a la normativa de seguretat". "Hem de ser conscients que, igual que a Japó hi ha protocols específics en infraestructures, béns i servicis per a fer front a un possible tsunami, a València hem de fer el propi amb les riuades", ha dit.

D'esta manera, ha avançat que proposaran la modificació de la normativa de seguretat en edificis públics i privats per a fer obligatòria la instal·lació de, almenys, una bomba de buidatge automàtica, a imatge i semblança de l'obligatorietat que existix de disposar d'extintors d'incendis.

També des de la Generalitat elaboraran protocols amb rutes d'evacuació vertical, per primera vegada, per a tots els edificis públics o privats, establint rutes d'eixida davant d'inundacions a través d'escales internes o externes d'emergència que connecten amb cobertes o plantes segures.

A més, formaran a escolars en dinàmiques d'evacuació, amb simulacres periòdics i protocols específics sobre com actuar en el cas de riuades.

INFORMACIÓ I INTERPRETACIÓ

El quart eix se centra en la gestió de les emergències. Mazón ha explicat que proposaran un canvi en la normativa local, autonòmica i nacional perquè totes les agències que aporten informació pròpia, ja siga de pluges, cabals, intervencions en el terreny o qualsevol altra participació, "no només siguen responsables de traslladar les dades de la seua pròpia agència o entitat, sinó també d'interpretar per a la resta quina projecció d'impacte tenen les seues dades en brut".

Al seu juí, "no pot ser suficient amb aportar un nombre de volum de cabal en abstracte, sinó també dir si este nivell implica risc o no per a la vida, si existeixen precedents comparables de l'impacte que té la seua afecció i si, en contrast amb altres dades també analitzades, la perspectiva és de millora o d'empitjorament de la situació".

D'altra banda, des del Consell proposaran també que, a més de la informació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), cada vegada que hi haja alerta taronja o superior els ajuntaments reporten a emergències el nivell del barranc al pas pel seu municipi cada 60 minuts.

Finalment, Mazón ha anunciat que proposaran la creació d'una comissió parlamentària, permanent, no legislativa, a Les Corts, per al seguiment i control del pla de recuperació. "El malson del 29 d'octubre va ser fruit d'un esdeveniment natural excepcional, fora del normal", ha insistit per a concloure la seua intervenció.