Mazón, segon president més breu en la història de l'autogovern valencià

   VALÈNCIA, 3 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Carlos Mazón s'ha convertit este dilluns, 3 de novembre, en el segon 'president' que menys temps ha estat al capdavant de la Presidència de la Generalitat en la història de l'autogovern, després de José Luis Olivas, que no va arribar a l'any.

   Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1982, hi ha un president de la Generalitat que va durar menys temps en el càrrec que Mazón: 20 mesos va estar el socialista Josep Lluís Alminyana, cap del Consell entre abril del 1978 i desembre del 1979, durant la Transició.

   Mazón ha anunciat i formalitzat la seua dimissió este dilluns, poc més d'un any després de la dana que va provocar 229 morts en la província de València el 29 d'octubre del 2024 i quasi dos anys i quatre mesos després que prenguera possessió el 17 de juliol del 2023 i quan no s'ha complit una setmana del funeral d'estat per les víctimes.

   La renúncia al càrrec s'ha fet oficial a través d'un escrit per registre d'entrada en Les Corts a les 15.24 hores d'este mateix dilluns. Es queda així a un any i huit mesos de poder haver conclòs una primera legislatura completa fins a mitjan 2027.

   Amb la seua renúncia, el líder del PPCV es convertix en el segon president més 'fugaç' en la història de l'autogovern valencià després de José Luis Olivas, qui va liderar la Generalitat durant onze mesos entre juliol del 2002 i juny del 2003, en una etapa de transició entre l'eixida d'Eduardo Zaplana per a assumir la cartera del Ministeri de Treball i la investidura de Francisco Camps com a cap del Consell després de guanyar les eleccions d'este any.

   Precisament, Camps, després de dos legislatures completes, va deixar la presidència poc més d'un mes després d'haver sigut reelegit per majoria absoluta --per a un tercer mandat-- arran de la seua investigació judicial en el marc de la denominada 'causa de la vestits' derivada del 'cas Gürtel' de la qual va eixir absolt.

   Alberto Fabra va ser el seu successor i va exercir com president durant la resta de la legislatura, que va ser, per tant, quasi completa: entre juliol del 2011 i juny del 2015. Després dels comicis d'este any, va arribar el socialista Ximo Puig al Palau, que es va mantenir com president dos legislatures, fins que Mazón va guanyar les eleccions del 2023.

PRIVILEGIS DELS EXPRESIDENTS

   Com excap del Consell, Mazón podrà compatibilitzar ser diputat en Els Corts amb acollir-se a l'Estatut de 'expresidents' de la Generalitat, que establix que, quan deixen el càrrec, tenen dret a ser membres nats del Consell Jurídic Consultiu (CJC) durant 15 anys si han completat una legislatura sencera.

   En cas de no finalitzar-la, com succeïx en el cas de Mazón, els expresidents poden ser consellers del CJC durant el mateix temps que han exercit com presidents, sempre que hagen superat la barrera de dos anys com a mínim al capdavant de la Generalitat.

   No obstant això, l'Estatut d'expresidents, que va ser impulsat per Zaplana, acordat amb el PSPV i aprovat durant el mandat d'Olives, indica que "la percepció de les retribucions corresponents a la condició de membre nat del CJC serà incompatible amb la d'altres retribucions per l'acompliment de qualsevol càrrec públic".

   Com a conseller del CJC podria cobrar un sou anual de 86.862,36 euros durant el període equivalent al seu mandat: dos anys i tres mesos. L'Estatut d'expresidents establix a més que podran gaudir de recursos com dos assessors i un conductor, una oficina amb dotació pressupostària i un vehicle del parc mòbil de la Generalitat.

   Carlos Mazón, qui segons les fonts consultades mantindrà la seua acta de diputat del PP en Les Corts, va començar la seua carrera política el 1999 de la mà de Zaplana. Des de llavors ha ocupat càrrecs públics com a director de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), gerent de la Cambra de comerç d'Alacant --posat en el qual està en excedència--, regidor en l'Ajuntament d'Alacant o president de la Diputació en esta província.

   A nivell orgànic, Mazón va assumir el 2021 la presidència del PPCV, fins llavors en mans d'Isabel Bonig, després d'haver exercit com a cap dels 'populars' alacantins.