VALÈNCIA, 31 Jul. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha lamentat que la Comunitat Valenciana "seguix sent la comunitat de règim comú amb el pitjor finançament per habitant ajustat malgrat que el Govern central insistix que rep més recursos que mai" i ho ha atribuït a un Govern central "zombi que no governa".
"Es tracta d'ingressos que corresponen legítimament als valencians, no d'un regal del Govern de Sánchez", ha subratllat Merino en un comunicat.
La titular autonòmica d'Hisenda s'ha pronunciat en estos termes amb motiu de la publicació de les dades definitives sobre el finançament de les comunitats autònomes de règim comú del 2023, la liquidació del qual s'abona este mes. Segons un informe de la Direcció general de Finançament a partir d'estes dades, els ciutadans de la Comunitat Valenciana van ser els pitjor finançats amb 3.215 euros per habitant ajustat.
Esta xifra els situa a 1.098 euros per baix dels ciutadans amb el major finançament per habitant, i 200 euros per baix de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, que va anar de 3.415 euros per habitant ajustat, ha explicat Merino.
Esta situació, segons Merino, "seguix perpetuant un model profundament injust que penalitza a cinc milions de valencians i valencianes infrafinanciados des de fa ja més de dos dècades".
"Per als valencians és insultant que el Govern presumisca d'un suport rècord a les comunitats o de la seua voluntat política per reforçar-les. Perquè, encara que els recursos del sistema de finançament són més alts que mai, estan tan mal repartits com sempre i les comunitats infrafinanciadas seguim perdent", ha lamentat la consellera en relació al finançament anunciat pel ministeri d'Hisenda per al 2026.
"Voluntat política seria reformar el sistema de finançament, sense privilegis i garantint l'equitat i la suficiència de totes les comunitats. Si els recursos augmenten és perquè l'economia funciona millor, també gràcies a l'esforç fiscal de territoris com la Comunitat Valenciana i a les polítiques del Consell de Carlos Mazón", ha explicat la consellera, qui insistix que Sánchez "no regala res, sinó que és el president d'un Govern zombi que no governa".
No obstant això, apunta, el posterior repartiment dels recursos entre les autonomies continua llastrant el benestar dels valencians "per culpa del mal disseny d'un sistema que genera diferències injustificables entre habitants i que als ciutadans de la Comunitat Valenciana ens castiga sistemàticament".
De fet, segons reitera la consellera d'Hisenda, la Generalitat es veu obligada a destinar un percentatge molt superior dels seus ingressos a cobrir servicis públics essencials com la sanitat, l'educació i els servicis socials. "Entre 2009 i 2022, la Comunitat ha dedicat el 86,3 % dels seus recursos a servicis fonamentals, enfront d'una mitjana del 81,6 % en les comunitats també infrafinançades", ha recordat Merino citant dades de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
"LIMITA LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES"
A més, ha alertat de l'impacte negatiu que esta situació provoca en el desenvolupament econòmic del territori. "La falta de recursos limita la inversió en infraestructures, ocupació o polítiques d'innovació, la qual cosa explica en gran part que el PIB per càpita valencià estiga un 14 % per baix de la mitjana nacional i que esta bretxa haja crescut des de l'any 2000", ha assenyalat Merino.
Ruth Merino ha insistit que la insuficiència financera ha generat un "dèficit crònic" que ha obligat a la Comunitat Valenciana "a endeutar-se de forma insostenible". En rebre menys recursos que la mèdia, la Comunitat Valenciana patix una infrafinanciació relativa que segons l'Ivie ja representa el 41,7 % del seu deute acumulat, un percentatge que s'eleva al 80 % si es té en compte també la insuficiència de recursos que patixen totes les comunitats autònomes i els costos financers associats.
Això situa a la Comunitat Valenciana com l'autonomia amb major deute públic en percentatge sobre el PIB (40 %), la qual cosa en termes absoluts suposa depassar ja els 60.000 milions d'euros. "Això ens impedix accedir als mercats i ens obliga a dependre completament del FLA", ha afegit.
Per això, la consellera ha denunciat de nou el "contrasentit" que, per primera vegada des del 2012, el Govern d'Espanya encara no haja habilitat el FLA extraordinari per a finançar l'excés de dèficit del 2024, la qual cosa ha obligat a la Generalitat a sol·licitar un crèdit d'1.816 milions a entitats financeres per a alleujar la tresoreria i afrontar pagaments pendents a proveïdors de servicis essencials.