Meteoròloga destaca que CHX va registrar a les 15.40 del 29O que cabal del Poyo era cinc vegades superior al de l'Ebre

   MADRID, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La que era cap de Meteorologia de la televisió pública valenciana, À Punt, el dia de la dana del 29 d'octubre del 2024, Victòria Roselló, ha destacat este dilluns en el Congrés que el cabal del Barranc del Poyo, el desbordament del qual va provocar la mortífera riuada, va començar a créixer "exponencialment" a les 15.40 fins a aconseguir un volum "quatre o cinc vegades superior al de l'Ebre" i que esta dada estava a la disposició de qui volguera en la web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

   "Han fallat moltes coses però la informació estava a la disposició de qualsevol, això és incontestable", ha resumit davant de la comissió del Congrés que investiga la gestió d'esta catàstrofe que va deixar 230 morts sol en la província de Valencia.

   Es tracta, al seu juí, d'una xifra "inassumible" quan existien les "ferramentes", no per a prevenir una dana, que sempre les hi haurà, però sí per a alertar a la població com va fer ella des de la televisió autonòmica, quan, a les 15.20, ja va advertir a la gent que que no isquera de casa.

   Per a Roselló, una "dada clau" d'aquell dia és que un dels sensors de la CHX va detectar un "desmesurat" i "desbocat" augment del cabal del Poyo. Segons ha relatat, quan van veure esta dada "en obert" en À Punt, a través de la web de la CHX van dir, "ostres, caldrà validar-ho", però els nombres "eren coherents" amb la pluja torrencial que estava caent la capçalera del barranc.

   Roselló i els seus companys també revisaven les dades de l'AEMET i de l'AVAMET (Associació Valenciana de Meteorologia) que, ha explicat, compta amb dades en temps real d'un total de 800 estacions repartides per la seua comunitat.

ES VEIA EL PERILL DES DEL 25 D'OCTUBRE

   La meteoròloga s'ha remuntat al divendres 25 d'octubre per a explicar que este dia ja van avisar a l'adreça d'À Punt de les pluges torrencials previstes per al dimarts 29 perquè les previsions feien pensar en un "perill de riuades molt elevat".

   "Des de dies abans se sabia que era una situació molt perillosa", ha relatat, doncs hi havia models que preveien fins a 420 litres per metre quadrat. Encara que ha admès que en la fase de previsió les xifres cal agafar-les "amb pinces", ha destacat que "ja es veia que anava a ser un temporal històric i fora del comú" i, finalment, "la previsió es va complir rigorosament".

   La compareixent ha recordat que des de la matinada del dia 29 ja plovia "amb força" a La Ribera, després les precipitacions torrencials es van traslladar a Utiel-Requena i a primera hora de la vesprada al Barranc del Poyo. Ha recalcat que al matí ja hi havia poblacions incomunicades i "a primera hora" es va tallar l'A7.

   També ha indicat que els avisos de l'AEMET són "claríssims" quant al nivell de risc, sent el màxim el roig --el que hi havia aqueestest dia--, la qual cosa implica perill per a la integritat de les persones. El primer es va llançar a les 7.36 per a tota l'Horta Sud i al migdia ja s'havia estès a tota la província.

   A més, ha posat l'accent que amb independència de les previsions, el mateix dia 29 qui volguera podia tenir les dades del que estava plovent "en temps real" a través d'AVAMET, i de les imatges que transmetia la televisió autonòmica.

L'AEMET TAMBÉ VA AVISAR

   "Tenim satèl·lits i radars meteorològics per a saber on plou i cap a on es dirigix (la pluja)", ha dit, remarcant que en À Punt, mai van dir, com han esgrimit després des de la Generalitat, que la previsió era que a partir de les 18.00 la dana es desplaçaria a la Regió muntanyenca de Conca.

   Segons el seu relat, a les 14.00 hores es van registrar a Utiel les pluges "més quantioses" de les quals es té registre --superiors a les de la "pantanada de Tous"-- i tot esta aigua anava a anar al Riu Magre. "Amb un coneixement mínim de geografia, ja se sap que va a haver-hi una inundació", ha lliscat la meteorológa.

   També ha ressenyat que a les dotze del migdia ja tenien imatges de persones rescatades en teulades a Utiel i que abans d'esta hora el cap de Climatologia d'Aemet, José Ángel Núñez, diu en À Punt que "el risc de riuades és molt gran en la costa, perquè està sent precipitacions històriques en la serra" i poc després en la ràdio pública valenciana parla directament de possibles crescudes dels barrancs que, en la seua baixada cap al litoral poden "arrossegar cotxes".

   L'alerta hidrològica ja s'havia activat en el Poyo a les 12.30 --"una situació perillosíssima que requeria vigilància"-- encara que després va baixar, a les 13.00 es va tallar l'A3, i a les 15.20 ella demana a la gent que no isca de casa perquè a primera hora de la vesprada les pluges a Xiva, on comença el Barranc del Poyo, ja eren molt copioses i al seu cabal caldria afegir el dels barrancs tributaris.

AMB UNA ALERTA S'HAURIEN SALVAT VIDES

   La seua conclusió és que, si s'haguera avisat i haguera alertat, limitant al màxim la mobilitat o tancant instal·lacions com van fer la Universitat i la Diputació, "òbviament" s'haurien salvat vides. "A primera hora de la vesprada haurien d'haver enviat un missatge contundent --ha afegit--. Va ser un tsunami i la gent era inconscient del que es venia".

   Roselló ha demanat fer "pedagogia" sobre els avisos, no solament entre la població sinó també entre els responsables polítics, doncs, segons ha explicat, la quantitat de precipitació que els acompanya és un "llindar mínim" que pot ser àmpliament superat. "Poden caure més de 180 litres, com s'avisava, però es pot arribar a 700", ha alertat.