Imatges inèdites de la Gran Guerra al Museu d'Etnologia

VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Museu d'Etnologia de València oferix una crònica inèdita de la I Guerra Mundial amb un centenar de fotografies estereoscòpiques captades durant el conflicte bèl·lic pel oficial francès Pierre Antoine Henri Givord, que brinda en estes imatges una mirada curiosa sobre este crucial episodi històric i reflexiona sobre ell com "l'horrible fet cultural" que ha estat. Les peces d'este arxiu arriben, a més, al museu valencià després d'una peripècia gairebé novel·lesca, ja que van ser trobades casualment en un soc de Tànger i, després, restaurades i digitalitzades per a assegurar la seua conservació.

   La selecció 'Crònica de la Gran Guerra. L'Arxiu de Tànger', que es podrà visitar fins al pròxim 28 de febrer de 2016, ha estat presentada este dimecres en roda de premsa pel delegat de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; el director del Museu d'Etnologia, Francesc Tamarit, i els dos comissaris del projecte, el director de la Casa de la Imatge de Logronyo, Jesús Rocandio, i el fotògraf Pablo San Juan.

   La intrahistòria d'esta exposició arranca l'any 1999, quan a San Juan, apassionat de la fotografia antiga i que es trobava de viatge pel Marroc, li oferix un antiquari d'un mercat de Tànger un arxiu fotogràfic --integrat per 450 places de vidre, totes elles originals negatius estereoscòpics, és a dir que creen una il·lusió de tres dimensions-- que es trobava en un xicotet magatzem ple de paper de diari per al reciclatge. El fotògraf, es va adonar ràpidament del seu valor i, per esta raó, es va posar en contacte amb el seu amic, Jesús Rocandio, el que va permetre comprar el fons per a la Casa de la Imatge de Logronyo.

   A partir d'ací ha començat un procés de restauració i tractament de les imatges no exempt de tasca detectivesca, ja que, comparant les fotos, han aconseguit descobrir qui era el seu autor, l'oficial francès del servici d'automòbils Givord, qui va recórrer el front occidental capturant diversos moments de la contesa, des dels més banals --com la xocant presència de testos en les trinxeres, el que dóna una idea de la normalitat amb la qual es veia la guerra en l'època-- fins a les escenes més descarnades.

"FOTO FIXA DE 'CAMINS DE GLÒRIA'"

   Però, sobretot, "es tracta de la perspectiva d'un oficial, molt diferent de la dels soldats rasos, molts dels quals eixien al front sense armes i anaven recollint les que deixaven els morts", ha explicat Rocandio, qui ha afegit que, per esta raó, les obres deixen entreveure una "fascinació per l'armament" i una mirada diferent de la d'un Robert Capa o un Gervasio Sánchez, ja que "no es busca denunciar els horrors" del conflicte. "És com la foto fixa de la pel·lícula 'Camins de Glòria' de Stanley Kubrick", ha comparat.

   L'arxiu arrossega també "una part maleïda", han fet broma els comissaris, ja que durant el procés de rehabilitació diverses de les persona implicades van emmalaltir per les espores i fongs que contenien les imatges. "Que es conservaren fins als nostres dies és gairebé miraculós", ha subratllat Rocandio.

   Tot i que algunes de la fotografies s'han exhibit al centre cultural de La Rioja i a l'Institut Francès de Madrid, el de València és el primer gran muntatge amb estos fons, ja que inclou un centenar d'imatges d'alt valor estètic i històric, a més d'objectes relacionats amb la contesa, com una maqueta de la batalla de Verdún prestada pel Museu L'Iber de Soldadets de Plom o un uniforme d'època.

   Alhora, dos visors estereoscòpics permeten veure les imatges en tres dimensions i observar-les "amb els ulls d'aquell moment". Està previst que el pròxim any la selecció viatge fins a Lió, ciutat natal de l'oficial que va prendre les fotografies.

   Recorrent l'exposició, el visitant tindrà l'oportunitat de seguir els passos de Givord mitjançant les seues fotografies, preses a partir de febrer de 1916 en la línia que abraçava des dels Vosges i el Canal de la Mànega per territoris del nord de França i Bèlgica. D'esta manera, l'autor va trepitjar els departaments francesos més castigats pel conflicte: Aisne, Marne, Oise, Somme i Pas-de-Calais, alternant-los amb motiu de les batalles que es van passar en el temps, com Verdún, Somme o Chemin des Dames.

"PREQÜELA DE LA NOVA ETAPA"

   En la seua intervenció, el diputat Xavier Rius ha definit esta exposició com una "preqüela de la nova etapa" que arranca ara el Museu d'Etnologia sota la direcció de Francesc Tamarit. Este, pel seu costat, ha fet notar que no és la primera vegada que el museu aborda el tema dels conflictes bèl·lics i ho ha justificat que es tracta "d'un horrible fet cultural", una "construcció feta per homes per a matar altres homes".

   Amb motiu de la mostra s'ha preparat un programa cultural paral·lel que inclou conferències i projeccions cinematogràfiques.