La neta de José Manuel Murcia ratifica en el jutjat la querella per l'execució del seu iaio el 1939 a Paterna

   VALÈNCIA, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Carolina Martínez, neta de José Manuel Murcia, ha ratificat este dilluns en el Jutjat d'Instrucció número 5 de Paterna la querella que va presentar al maig del 2024 per l'assassinat del seu iaio, executat el 6 de novembre del 1939 en el Terrer de la localitat, i el cos de la qual va ser llançat a la fossa comuna número 94 del cementeri, segons ha informat en un comunicat Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme.

   Martínez, que és la presidenta de l'associació de familiars d'esta fossa, ha ratificat l'exposat en la seua querella: que el seu iaio, jornaler, va ser afusellat en el Terrer, "per haver sigut regidor en l'ajuntament d'Aiora, militant del Partit Socialista i afilat a la UGT durant la República, condemnat per ser lleial a aquell govern legítim".

    La neta de José Manuel Murcia ha estat acompanyada en el Jutjat per representants d'Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, de la Plataforma de Familiars de Paterna i de la Coordinadora d'Associacions Memorialistes del País Valencià, així com el seu advocat de la Cooperativa el Rogle.

   Carolina Martínez ha assenyalat que, en l'àmbit familiar, la seua iaia "sempre va recordar al seu espòs afusellat", que portava "de continu" una fotografia seua --l'única que conserven d'ell--, i de la qual la seua neta ha dipositat este dilluns una còpia en el jutjat.

    Respecte a les repercussions que la mort del seu iaio va tenir en la seua vida, Carolina Martínez ha destacat que també va ser detinguda la seua iaia i l'únic fill home, per la qual cosa van quedar les tres filles restants soles en una casa que va ser ocupada per soldats i "saquejada per elements afins al règim franquista", uns fets que van marcar l'existència de la seua mare i les seues germanes.

    El 2018, amb l'obertura de la fossa 94 del cementeri de Paterna i la troballa de les primeres restes òssies, Carolina Martínez, juntament amb representants de l'associació científica Arqueoantro, responsable de l'excavació, es va personar en el jutjat de Paterna.

CRIMS DE LESA HUMANITAT

   Segons l'entitat, en aquell moment, la resposta judicial va ser que no podia interposar una denúncia "si no s'identificaven les restes del seu iaio". El 2024, una vegada identificats les restes i inhumats junt amb els de la seua àvia, Carolina Martínez va tornar a reclamar l'obertura d'una investigació, "en el marc dels crims de lesa humanitat perpetrats durant el franquisme".

    La querella presentada reclama la investigació del delicte de desaparició forçada i que "es construïsca un relat de la veritat judicial d'este crim". "Confiem que el procés seguisca avant doncs representaria un enorme avanç en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la repressió franquista, drets àmpliament recolzats pel Dret Internacional de Drets Humans", assenyala l'entitat.