El Niño de Elche: "Els utòpics i els ortodoxos estan enfadats tot el dia perquè no aconsegueixen el que volen"

   VALNCIA, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Francisco Contreras (Elx, 1985), més conegut com El Niño de Elche, escapa de motles i d'etiquetes i assegura no donar importncia al 'modus operandi' del "conservadorisme esttic": "Tant els utpics com els ortodoxos són gent que est molt enfadada tot el dia, perqu estan intentant aconseguir alguna cosa que no es pot aconseguir mai", afirma.

   L'artista participa en l'exposició de l'IVAM 'Popular' per a la qual ha compost 15 canons originals inspirades en d'altres obres de la collecció del museu. Amb motiu del 35 aniversari del museu, i acompanyat per Xisco Rojo, presentar aquest divendres els temes en concert.

   El Niño de Elche ha explicat, en una entrevista a Europa Press, que, per a la selecció de les peces en una mostra tan "immensa i rica" --1.500 peces-- com la de l'IVAM s'ha basat que li transmeteren "un poc més all de la seua bellesa esttica" i que tingueren un "halo potic-literari" per a "poder cantar o produir certs sons".

   "Va haver-hi moments en els quals em va desbordar, perqu concretar és molt difícil, per ací cal guiar-se un poc per l'experincia que un va tenint i, per l'acompanyament de la producció, tant del comissari (Pedro G. Romero) com de Xisco Rojo, doncs un va pastant i se'n va trobant amb la forma al final", ha relatat el músic.

   Així mateix, ha confessat haver-se sentit "molt reflectit" amb el discurs de l'exposició, ja que considera que el popular per a ell té a veure amb "aquestes idees d'apropiació, d'arrel, per també de desarrelar-se d'aquestes idees de l'heterodxia, per també de l'ortodxia popular".

   "El meu treball artístic té a veure amb aix: estar constantment collaborant, exposant-me, despullant-me, llevant nucs de prejuís, canviant disciplines, o d'indisciplines", ha subratllat.

"SER FIDEL A UN MATEIX"

   En un món on la indústria musical tracta d'etiquetar als seus artistes i collocar-los en diferents categories, l'illicit ha aconseguit eixir-se del motle que imposa el sistema i comprometre's amb el que ha volgut fer "a cada moment" encara que reconeix que ser fidel a un mateix és "bastant complicat".

   Per aix, a pesar de totes les crítiques, el compromís amb ell mateix ha sigut "una mxima": "L'experimentació sempre l'he ents des d'ací, des d'eixes possibilitats d'alliberament o d'emancipació, i realment em dedique a aix per aix mateix. Si no ho haguera fet així, em dedicaria a una altra cosa", ha assegurat.

   "La barrera mai l'he vist com un impediment. És simplement un obstacle més, una qüestió més dels camins que un pot desenvolupar i exercir i cal prendre-ho com a tal. Cal fer de la barrera un trampolí. Quan veus una barrera, prendre impuls per a saltar-la, per a mi, és més important que queixar-te", ha afirmat l'artista.

   En aquest sentit, assenyala que eixes dificultats responen el món "dels prejuís i de les pors" que "algunes vegades que t'ajuden a superar-te i a seguir desplaant-te a territoris desconeguts". Així, deixa clar que "no li interessa" el 'modus operandi' del "conservadorisme esttic" perqu considera que "quan experimentes constantment, et donar que el més proper a l'habitual és l'experimentació i no l'altre".

   "Tant els utpics com els ortodoxos són gent que est molt enfadada tot el dia, perqu estan intentant aconseguir alguna cosa que no es pot aconseguir mai", afirma el músic, al mateix temps que indica que "l'experimentació té a veure amb el dia a dia" i, per aix, rebutja parlar d'experimentació i tradició com a termes "contraposats" ja que assegura que "la tradició és també constant experimentació".

SUPERAR PREJUÍS I PORS

   Així mateix, el músic illicit reconeix haver sigut en un passat "un tradicionalista" per a fora "d'intentar superar prejuís i pors particulars" va ser deixant arrere eixe "món de patiment".

   "Totes les persones que defenen eixos postulats tan estancs, al cap i a la fi són presos de les seues pors. El més humanista que podem fer és creure en l'ésser hum. Des de l'experimentació provar i, lgicament, empatizar amb tot tipus de derrotes i de no derrotes", ha asseverat.

   Eixa personalitat inconformista i transgressora li ha portat a collaborar amb artistes com Angélica Liddell, Rosalía, C. Tangana o Israel Galván que, com ell, s'han atrevit ha articular un altre tipus de llenguatge musical que escapa de classificacions i etiquetes i que intenta portar l'experimentació per bandera.

   En paraules del músic, eixa "rara avis" han sigut "llum i motor" per a saber "on un est": "Trobar als teus iguals i gent que respira pel teu mateix nas i que et va mostrant que el teu no és tan estrany, que no ests solament és molt necessari" i ha defs la importncia de tindre referents "no solament en el món de l'art, sinó en tot tipus de disciplines", per a saber que "altres mons són possibles, més enll del que ens marca l'acadmia, el collegi estatal, o les tendncies mercantils", ha remarcat.

   Respecte a les crítiques per atrevir-se a transitar entre diferents estils com el flamenc, l'indi o el pop, El Niño de Elche apunta que cada vegada que fa "una intrusió, una inspiració en eixes disciplines més estances, sempre salten veus conservadores" i incideix que, a pesar que el flamenc siga "una d'eixes disciplines apassionades que fan molt soroll", les crítiques no li han vingut "solament" del món del flamenc.

SOBRE LES CRÍTIQUES: "NO CONEIXEN TANT LA HISTRIA"

   "El flamenc és un deliri, és una música molt jove i, lgicament, canvia cada dcada, canvia moltíssim. Per em sorprn molt eixes altres crítiques que ha rebut del món indie i tal, quan en el segle XX hem passat per poques en relació amb les avantguardes clssiques molt d'or i crec que que no coneixen tant la histria", ha postillat.

    A pesar d'haver-se definit en diverses ocasions com 'exflamenco', el seu últim treball musical 'Flamenco. Mausoleo de celebración, amor i muerte' (2022) torna a recórrer a aquest estil musical. Sobre eixa "paradoxa", l'artista opina que es tracta d'un disc que "solament es podria fer si eres un 'exflamenc'" atés que pensa que "cap company de flamenc clssic ho ha fet" i tampoc "cantaria una seguidilla com Angélica Liddel o Rosalía".

   Preguntat per la censura i les etiquetes, el cantant afirma que tot aix té a veure amb una qüestió de control. "A nivell institucional intenten controlar, per aix jo sempre he intentat més que categoritzar-me, entrecategorizar-me", ha indicat.

    "Per a mi no és un gran problema, perqu done per fet que la censura va a existir sempre, en major o menor grau. Llavors el que farem sempre els 'compas' ser utilitzar les nostres armes creatives dins del món de l'art per a alliberar-la i superar-la. I ací trobarem una creativitat que est assedegada que arribem amb noves fórmules per a superar eixe tipus de censures", ha manifestat el creador.

    En aquest sentit, aposta per "seguir denunciant" per a intentar que el grau de censura siga "el mínim possible". "No crec que la censura es puga eliminar mai, perqu va intrínseca al conservadorisme i a l'nima proteccionista de l'ésser. Per cal seguir intentant que aix es rebaixe a mínims", ha afirmat.

'ZORRA', "MOLT CHULA"

   Preguntat per 'Zorra' ha assenyalat que li pareix "molt divertida" i creu que "funciona": "A mi la canó em pareix que és molt chula i est molt bé i dins de la lgica d'Eurovisió la puc entendre".

   "Sóc molt fan de resignificar els termes i estic molt més proper a eixos postulats més que a criticar-los. El flamenc també és un terme que es resignificó, com el queer, abans era un insult i ara és una cosa amb la que ens sentim orgullosos. Resignificar jo crec que és un bon exercici", ha concls.