"Ostatges" a les seues cases: un any sense ascensor després de la dana

   VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les dràstiques conseqüències que la dana del 29 d'octubre del 2024 ha deixat a les localitats de la província de València afectades i en la vida dels seus habitants es continuen veient i patint també en el dia a dia de tots aquells que no poden realitzar un gest tan quotidià com agafar un ascensor per a eixir de sa casa o entrar en ella.

   Un any després de la catàstrofe són encara centenars els veïns d'edificis damnificats que no tenen ascensor i que per açò patixen dificultats, però hi ha molts uns altres que estan atrapats si no compten amb ajuda per a pujar o baixar escales i se senten "ostatges a les seues cases".

   Este és el cas de persones majors o dependents, de ciutadans amb mobilitat reduïda, d'uns altres que han patit accidents o dolències que limiten els seus moviments i de famílies amb xiquets menuts.

   Segons dades de l'Associació d'empreses d'Ascensors de la Comunitat Valenciana (Ascencoval), integrada en la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), a la fi del passat mes de setembre, onze mesos després de la dana, eren 780 els ascensors pendents de reparació en localitats afectades. Les inundacions van danyar greument 7.530.

   Des de Femeval han assenyalat a Europa Press que "ara les reparacions són més lentes per les dificultats que presenten" les que queden i també que "moltes comunitats de veïns encara estan pendents de rebre les ajudes del Consorci d'Assegurances", una circumstància que en ocasions "frena la decisió d'arreglar l'ascensor" perquè no compten amb els diners necessaris. Igualment, han ressaltat que s'han prioritzat els treballs per a atendre els col·lectius més vulnerables, com ara persones depenents, majors o amb mobilitat reduïda.

   Els afectats per la manca d'elevadors que no requerixen d'ajuda externa per a entrar i eixir dels seus immobles asseguren que afronten amb "paciència" i "resignació" està circumstància. És el cas de la família de José Luis Izco Soler, un veí de Catarroja pare de tres menors de 2, 3 i 8 anys que viu en el quart pis d'un edifici danyat per la dana i que cada dia s'enfronta al repte de baixar i pujar diverses vegades a la seua casa.

   "L'edifici seguix tenint problemes, no solament en el pàrquing, que encara té moltes zones per reparar. El que més trobem a faltar és l'ascensor. Som molts veïns, cadascun té les seues necessitats. Jo tinc tres xiquets i hem de pujar i baixar tots els dies amb motxilles del col·legi o amb compra i es fa una miqueta dur", ha exposat a Europa Press l'afectat.

    "I no vull solament parlar d'esta situació. Hi ha gent que pot tindre més necessitats, com persones amb alguna deficiència física o de la tercera edat que necessiten un andador", ha agregat. "Realment es fa complicat per a tots ells viure ací ara", ha admès, per a recalcar: "Ara tenim una vida amb més dificultats".

MÉS DE 4.800 SERVICIS

   D'altra banda, estan els qui sense ajuda no poden eixir ni entrar als seus habitatges perquè són majors, tenen mobilitat reduïda o alguna dependència. Esta és la circumstància de moltes persones a les quals Creu Roja ajuda per mitjà de les seues 'cadires eruga', seients que amb un mecanisme motoritzat adaptat i amb l'assistència de personal especialitzat permeten baixar o pujar escales.

   Així ho ha indicat a Europa Press el director tècnic de Creu Roja a Aldaia, una altra de les poblacions afectades per la dana, Luis Llorens, qui ha detallat que el personal de Cruz Roja acudix de manera gratuïta als domicilis d'estes persones, prèvia petició i després de concertar la corresponent cita, per a realitzar les assistències, anomenades "mobilitzacions". Ha concretat que en enguany postdana i fins a meitat del passat mes d'octubre s'han realitzat més de 4.800 servicis d'este tipus.

   Amb estes accions es facilita l'assistència a cites mèdiques i se'ls ajuda a fer gestions presencials en bancs, jutjats, notaries, ajuntaments o altres instàncies, així com a acudir als centres ocupacionals o de dia. En ocasions, el personal d'esta organització es limita a baixar al carrer a la persona assistida i són els seus familiars els qui li acompanyen a les tasques que haja de fer.

   "Genera molta ansietat i frustració no poder fer alguna cosa que sempre han pogut fer pel fet de no tindre ascensor en els seus edificis. Aquest persones es veuen completament atrapades. Moltes diuen que se senten com a ostatges en les seues pròpies cases en no poder eixir. Per açò, ens agraïxen molt" l'assistència, ha assegurat Llorens.

   El representant de Creu Roja ha destacat el cas de María, una jove amb paràlisi cerebral que resideix en una finca d'Aldaia a la qual ajuden cada dia per a anar i tornar al centre ocupacional. Llorens ha comentat que el seu edifici tenia dos ascensors que es van perdre amb la dana i que després d'haver sigut reparats van tornar a desbaratar-se amb les fortes pluges de finals de setembre. "És l'única manera que té de socialitzar i d'eixir. I així també es dona un respir a la seua família", ha apuntat.