Un pacient amb ceguesa total recupera parcialment la visió després de participar en un assaig clínic

1048202.1.260.149.20260203123716

   ALACANT, 3 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Un pacient amb ceguesa total causada per un dany irreversible en el nervi òptic ha recuperat parcialment la visió natural després de participar en un assaig clínic d'estimulació elèctrica de l'escorça visual realitzat per investigadors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) i del consorci CIBER en Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).

   El cas, observat en el marc d'un estudi dissenyat per a avaluar la seguretat i la viabilitat d'una pròtesi visual cortical, ha sorprès als investigadors en mostrar una millora visual espontània, sostinguda en el temps i independent de l'implant, segons informa la institució acadèmica en un comunicat.

   El laboratori de Neuroingeniería Biomèdica de la UMH ha realitzat fins hui quatre assajos clínics amb persones voluntàries cegues. En aquest context, els científics han identificat un fenomen "tan excepcional com a inesperat", ja que un dels participants, que havia conviscut amb la foscor total durant més de tres anys, va començar a recuperar progressivament part de la seua visió natural després d'iniciar l'estimulació elèctrica directa de la seua escorça cerebral.

   "Com en tots els assajos, l'objectiu era generar percepcions visuals artificials mitjançant l'estimulació directa del cervell, no restaurar la visió natural", explica l'investigador principal de l'estudi i director de l'Institut de Bioingeniería de la UMH, Eduardo Fernández Jover.

   El fet que un dels participants haja experimentat una millora mesurable i sostinguda de la seua visió suggerix la possible influència de factors individuals encara per determinar. El cas s'ha publicat en la revista científica 'Brain Communications'.

   La neuròloga de l'Hospital de la Vega Baixa d'Oriola i membre del grup NBio de la UMH, Arantxa Alfaro Sáez, assenyala que "encara que s'han descrit alguns casos de recuperació de la visió en pacients amb dany sever del nervi òptic, estos sempre s'han produït en els primers mesos després de la lesió, per la qual cosa resulta molt inusual que puga ocórrer després de tant temps".

   "El procediment va consistir en la implantació quirúrgica d'una matriu intracortical de cent microelectrodes en l'escorça visual primària, la regió del cervell encarregada de processar la informació visual", explica Alfaro.

   A través d'esta matriu, els investigadors van aplicar patrons d'estimulació elèctrica controlats per a generar percepcions visuals artificials, conegudes com fosfenos. L'endemà passat de la cirurgia, mentre encara estava hospitalitzat, el pacient va informar que començava a percebre llums i moviments enfront d'ell.

   "Apeneshavíem començat a estimular la seua escorça visual per a, diguem, calibrar el sistema, però comencem a gesticular-li i el pacient va ser capaç de descriure correctament la posició dels nostres braços, sabia on estàvem les persones a la seua al voltant", relata Alfaro.