Pares de xiquets de la zona dana: "Quan sona un És-alert les meues filles es posen a cridar i a plorar"

   VALÈNCIA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Els xiquets que viuen en la zona dana van recuperant a poc a poc la normalitat en les seues rutines diàries quan es complixen dos anys de la tràgica barrancada que va deixar 233 víctimes mortals, però que es trenca cada vegada que hi ha una nova alerta. "Quan sona un És-alert les meues filles es posen a cridar i plorar".

   Ho explica Fran, pare de dos xiquetes de 9 i 14 anys i bomber de l'Ajuntament de València. El 29 d'octubre del 2024 quan la riuada va sacsejar Massanassa "per sort" ja estaven els quatre a casa. No obstant això, les xiquetes ho van passar "molt mal" en veure des del balcó l'aigua, els cotxes arrossegats i escoltar els crits i quan lis va deixar per a anar a ajudar la gent, es van quedar plorant. "Quan vaig arribar a les 5:30 hores lis vaig despertar i ens vam fer una abraçada que no oblidaré mai i l'endemà la xiqueta em va fer prometre-li que no tornaria a baixar al carrer", rememora a Europa Press.

    La nit "els va marcar un abans i un després" als xiquets de la zona zero, encara que "cada xiquet és un món i li afecta d'una manera". En el grup de pares de l'AMPA alguns expliquen que els ha afectat molt en els estudis i una altra mare deia que encara no pot dutxar als seus fills tirant-los aigua a la cara perquè s'angoixen. No obstant això, durant estos dos anys la por i l'angoixa ha anat baixant en el dia "fins que tornen les tempestats, sona de nou l'alerta en els mòbils o cal dir-los que se suspenen les classes per pluges".

   En els grups de Whatsapp la gent es posa nerviosa davant l'anunci d'una nova dana. Una ferramenta que planteja és instal·lar més webcams en els barrancs, com ha fet a Catarroja, perquè els veïns que "estiguen patint un estrés puga veure els cabals en directe des de casa".

   Des de l'Associació de Víctimes i Damnificats per la Dana València, a la qual pertany, fan pedagogia amb les famílies perquè parlen amb els seus fills i els expliquen que els avisos ÉS-Alert son "per precaució, que no ha de passar res greu, però que hem d'estar preparats a casa i no fer coses que no deguem, com baixar" al carrer quan hi ha una alerta. Però, advertix, és "difícil transmetre als xicotets tranquil·litat si els pares no es fien; com els vaig a dir: 'tranquil no va a passar res'".

   En este sentit, ha recalcat que "la xarxa de clavegueram encara no està bé" o el tindre que estar encara en els barracons fins que dins d'uns tres o quatre anys els seus col·legis, el Lluís Vives i Ausiàs March, estiguen ja amb pilars per a elevar-los del sòl 15 centímetres. "Però fins aleshores els xiquets estan en barracons a 10 centímetres del sòl, amb reixes en les finestres i sense accés a planta superior que és el sostre. Quina tranquil·litat dónes a les famílies amb això", ha qüestionat.

   Quan tracta de parlar amb les seues filles de la dana, la xiqueta no vol i canvia sempre de tema, i la major diu "no passa res" però quan sona l'ÉS-alert es posa a plorar. Tenen malsons i lis han portat a un psicòleg privat. Per això, ha reivindicat "un verdader triatge dels xiquets i adolescents amb problemes de salut mental i que estiga cobert per la sanitat pública" perquè "no totes les famílies poden pagar-ho".

IGUAL QUE A JAPÓ

   Així mateix, ha demanat una verdadera formació en prevenció des de la infància i "no pegats de quatre hores" als professors perquè els xiquets sàpiguen com actuar davant una emergència i "no es queden bloquejats" igual que fa el Japó enfront dels terratrèmols que els ensenyen a posar-se baix les taules.

   Per la seua banda, Yolanda, mare de dos xiquets ara de 14 i 18 anys del IES Berenguer Dalmau de Catarroja, coincidix que psicològicament cada vegada que hi ha una alarma empitjoren i es passa "amb angoixa i ansietat" perquè "no saps què va a ocórrer".

   A més, durant els estudiants han hagut d'afrontar "moltíssims canvis" estos dos anys. Primer, seguir el curs online com en pandèmia i després haver d'agafar l'autobús per a desplaçar-se a Picassent i Mislata fins que van estar preparats els barracons a Catarroja.

   "Ha sigut molt dur haver d'adaptar-se als canvis i els nous barracons són molt xiquets i els augmenta la sensació d'aclaparament per no tindre espai per a activitats extraescolars o activitats físiques, que s'han d'anar al poliesportiu", ha apuntat. Davant este segon aniversari, no volen tornar a parlar molt de la tragèdia perquè "no cal oblidar-ho, però tampoc volen reviure-ho".

   Rebeca, una altra mare de l'institut, assenyala que encara que els seus fills van viure la dana en la seua casa, en un pis alt, "ho van passar molt mal", durant la nit es van quedar "en xoc" i "després veure el gros, veure l'escenari , com havia quedat tot, era com un escenari de guerra". Els seus fills no van desenvolupar trauma, però davant cada nou avís de dana estan molt alerta. El seu fill major li ha agafat por al mòbil quan arriba un ÉS-alert "es queda paralitzat" i no s'atrevix a apagar-ho, mentre que la seua filla xiqueta sí que es deté a llegir el missatge.

    "En la meua casa es parla tot, hem fet una mica de pedagogia perquè sàpiguen també com actuar davant les alertes. Al primer aniversari en la seua casa sí que li va donar "més importància", però en este segon, encara que cal seguir conscienciant, volen tornar la normalitat. "Si no no s'acaba mai, cal acostumar-se a una nova realitat", sosté.