Pèrits de l'acusació i la defensa discrepen sobre el gasto de l'ús dels locals de l'1-O

MADRID, 23 May. (EUROPA PRESS) -

Prits de les acusacions i de les defenses en el juí del procés independentista a Catalunya han oferit aquest dijous valoracions contradictries sobre el gasto que es pot atribuir a la utilització de locals per al referndum illegal de l'1 d'octubre de 2017.

Els quatre prits, dos citats per la Fiscalia i Advocacia de l'Estat i altres dos per la defensa de l'exconsellera Dolors Bassa, han discrepat en la metodologia que han utilitzat per a oferir en els seus informes la xifra aproximada del desemborsament que podria haver suposat l'ús d'edificis públics i privats per a la votació que havia sigut suspesa pel Tribunal Constitucional.

L'informe firmat pels prits Carlos Irisarri i José Manuel Cámara, tcnics de Segipsa i Ibertasa, xifra en 900.906,70 euros el valor dels 2.259 immobles que el Govern de Carles Puigdemont va habilitar per al referndum independentista.

Per a arribar a aquest valor, van calcular la renda terica potencial dels 2.259 immobles avaluant el valor de reposició net de cadascun dels immobles i, una vegada obtingut aquest, determinant la renda equivalent que li correspon, expressada en euros/dia mitjanant l'aplicació d'una taxa de rendibilitat terica triada d'acord a la naturalesa del ben en qüestió.

"VIRTUAL UTILITZACIÓ"

Irisarri i Cámara han explicat als magistrats que es tracta d'un import econmic potencial", tenint en compte també que la majoria dels locals utilitzats l'1-O "no tenen un ús lucratiu perqu no estan en el mercat immobiliari". La seua intenció, han resumit, és "donar al tribunal un import teric de quant costaria una virtual utilització".

Ací resideix la discrepncia amb Jordi Duatis i Joan Güell, els experts citats per Mariano Bergés, advocat de Bassa, ja que aquest opinen que els edificis públics objecte d'estudi "no estan en lloguer" i, per tant, "no estan en el mercat immobiliari".

Al seu juí, "la titularitat és clau" per a fer l'informe, ja que, segons han manifestant, el 50% dels immobles usats l'1-O pertanyen a la Generalitat de Catalunya. De la resta, altres locals són de titularitat municipal, mentre que la resta són collegis privats o pertanyen a congregacions religioses.

Així mateix, els prits de la defensa de Bassa ha retret als experts de les acusacions que calcularen el valor cadastral dels immobles tenint en compte "tota la superfície" dels mateixos, quan en la majoria es va utilitzar un espai limitat per a dur a terme la votació.

L'ADVOCACIA QÜESTIONA UN INFORME

Per la seua banda, l'advocada de l'estat Rosa María Seoane ha emprat el seu torn de preguntes als prits a qüestionar els criteris dels experts de la pericial de les defenses, qüestionant qu metodologia hagueren utilitzat d'haver-se'ls encomanat un informe amb els mateixos criteris que als prits de l'acusació, "sobre valoració dels locals emprats com a centres de votació".

"Haguérem contestat que no podia fer-se perqu els edificis públics no estan subjectes a contractes de lloguer", els ha contestat en aquest moment, per a assenyalar una mica més endavant amb un exemple que no es pot calcular el valor en el mercat d'un ajuntament --en alguns es va votar l'1-O--, perqu "no existeix un mercat d'ajuntaments".

Més tard l'advocada de l'estat i els prits de part s'han enredat en una discussió sobre el factor temporal utilitzat per a fer les valoracions, com el fet que els experts de la defensa de Bassa valoraren sobre la base d'un ús dels locals de vot durant 24 hores. Segons la pericial discrepant caldria tindre en compte només les hores que va durar la consulta i els metres quadrats utilitzats "que són normalment la planta baixa, no els huit pisos d'a dalt i els tres soterranis per a baix". "Cal usar el sentit comú", ha replicat davant la insistncia de la lletrada en qu fixara els criteris de discrepncia amb els experts de l'acusació.

Finalment, i a preguntes dels advocats Mariano Bergé i Josep Riba, que defenen dos dels exconsellers als quals s'acusa de malversació també per l'ús d'aquests locals, els prits de Bassa han subratllat que no pot parlar-se tampoc de lucre cessant perqu els edificis públics empleats en l'1-O es mantenen tancats i sense activitat els diumenges. Els prits de Segipsa, per la seua banda, han adms que en cas de cessió gratuta per part de la Generalitat el valor d'ús seria nul.