El PKK anuncia la seua dissolució i la fi de la lluita armada amb Turquia

   MADRID, 12 May. (EUROPA PRESS) -

   El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat hui dilluns la seua dissolució i la fi de la lluita armada, una decisió adoptada en el congrés celebrat la setmana passada pel grup després de la històrica crida per part del seu empresonat líder, Abdulá Ocalan, a favor de donar este pas, enmig dels esforços per a aconseguir un acord de pau amb el Govern de Turquia.

   "El 12º Congrés del PKK ha decidit dissoldre l'estructura organitzativa i posar fi a la lluita armada, en el marc del procés pràctic que serà gestionat i encapçalat pel nostre líder 'Apo' --sobrenom d'Ocalan que significa 'oncle' en kurd--", ha dit el grup en un comunicat, segons ha arreplegat l'agència kurda de notícies Firat, vinculada a la formació.

   Així, ha recalcat que el congrés ha decidit "posar fi als treballs duts a terme en nom del PKK", abans de destacar que la decisió deriva de l'estimació que "la lluita del PKK ha trencat la política de negació i anihilació contra el nostre poble, portant l'assumpte kurd a un punt en el qual pot resoldre's a través de la política democràtica".

   "En este sentit, s'ha completat la missió històrica del PKK", ha sostingut, al mateix temps que ha posat l'accent que el congrés va poder celebrar-se "de forma segura, malgrat les difícils condicions per la continuació dels enfrontaments i la continuació dels atacs terrestres i aeris", així com "el cèrcol a les zones (baix control del PKK) i l'embargament per part del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)", en referència al partit governamental en la regió del Kurdistan iraquià.

   El PKK ha subratllat que en el congrés van participar 232 delegats i ha enaltit que en el mateix "s'han adoptat decisions històriques que marquen l'inici d'una nova era per al moviment per la llibertat", abans de defensar que durant estos anys d'operacions "va dur a terme una lluita legítima i justa" basada en "el dret d'autodeterminació".

   "El PKK va ser delineat en unes condicions dominades per una estricta negativa del kurd i polítiques d'anihilació, genocides i d'assimilació", ha ressaltat el grup, que ha manifestat que la lluita armada iniciada el 1978 cerca "establir l'existència kurda i veure l'assumpte kurd com una realitat fonamental a Turquia".

   "Com a resultat de la lluita duta a terme de forma exitosa a partir d'esta base, es va materialitzar una resurrecció de la revolució en nom del nostre poble i (el PKK) es va convertir en el símbol d'esperança i llibertat, així com en la búsqeuda d'una vida honorable per als pobles de la regió", ha assenyalat.

   El grup ha recordat que, ja en els anys noranta, Ocalan va anunciar un alto el foc per a iniciar un procés de pau, si bé ha argüït que el mateix va ser "sabotejat" amb l'"eliminació" del llavors president turc, Turgut Ozal, la qual cosa va derivar que les autoritats turques "empitjoraren la guerra en insistir en la política de negació i anihilació dels kurds".

   "Milers de llogarets van ser evacuades i cremades. Milions de kurds van ser desplaçats de les seues llars, desenes de milers van ser torturats i empresonats i milers van ser massacrats sense motiu. En resposta, en moviment de la llibertat va créixer de forma quantitativa i qualitativa i la guerra de guerrilles es va propagar pel Kurdistan i Turquia", ha explicat.

   Així, ha sostingut que, en esta etapa, "la guerra es va convertir en l'opció bàsica per a ambdues parts", la qual cosa va provocar que "els esforços de 'Apo' per a resoldre el problema kurd a través de mètodes democràtics i pacífics no foren fructífers", una situació que es va aprofundir amb l'empresonament d'Ocalan el 1999 en una presó en l'illa d'Imrali.