El Consell ofereix a l'empresa suport financer i per a la descarbonització
VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -
La plantilla de Thyssenkrupp Galmed, en assemblees celebrades el dimarts, ha acordat continuar amb jornades de vaga durant el mes d'abril contra el tancament de la fàbrica de Sagunt, anunciat el novembre passat, i per a "reclamar que Administracions públiques i empresa reprenguen les negociacions per a garantir la continuïtat de l'activitat productiva", en paraules del president del Comitè d'empresa, Antonio Monferrer (CCOO).
La direcció de la companyia ha traslladat als treballadors que, encara que la multinacional segueix oberta al diàleg amb les administracions, en aquests moments les negociacions estan "en via morta", segons ha explicat CCOO PV en un comunicat. A dir, Thyssenkrupp es manté en la seua postura inicial de tancar les instal·lacions i deslocalizar la producció, "amb la consegüent pèrdua de teixit industrial i d'ocupació directa i indirecte en la comarca del Camp de Morvedre".
La plantilla ha lamentat d'aquesta manera que "malgrat les fotos i les bones paraules de polítics i empresa, no s'estaven produint avanços substancials que garantiren el futur de les instal·lacions saguntinas", que compten amb 120 treballadors.
El secretari general de CCOO a Camp de Morvedre i Alt Palància, Sergio Villalba, ha assenyalat que al sindicat li consta que les administracions han fet propostes a la multinacional i, encara que també és cert que no s'han esgotat totes les opcions, Thyssenkrupp hauria de plantejar un projecte sostenible més enllà de les ajudes públiques.
Para CCOO, "resulta vergonyant que set anys després de la reobertura de Thyssenkrupp Galmed, després del seu traumàtic tancament el 2013, la factoria saguntina torne a ser la víctima a sacrificar pel grup Thyssenkrupp en la seua visió miope d'obtenir els màxims beneficis a curt termini".
El sindicat ha advertit que aquesta situació "suposa una pèrdua de capacitat productiva i teixit industrial que va en la línia del procés de deslocalització que la siderúrgia europea està patint, al mateix temps que s'incrementen les importacions d'acer en un 20% a Europa del Sud, la qual cosa contradiu l'argument esgrimit per Thyssenkrupp de tancar Galmed davant de la disminució en la demanda d'acer".
Amb tot, para CCOO, la qual cosa ocorre amb Thyssenkrupp Galmed posa de manifest la necessitat d'un pacte d'Estat que "reoriente la política industrial espanyola, doncs de seguir així va a faltar gigafactoría para tanta deslocalització en el sector interlocutòria".
En aquesta línia, l'organització sindical ha reivindicat que la solució a futur passa per una Llei d'Indústria que protegisca a la indústria i a les ocupacions de qualitat enfront de "estratègies empresarials que, més que millorar la competitivitat i la productivitat dels seus grups, semblen estar orientades a eliminar competidors, sense importar el dany social que es produïsca".
"Una legislació que obligara a mantenir les indústries en les zones on estan implantades i, si no, que obligara a la seua venda o a incloure un control per part del Govern espanyol a través de la SEPI. Així s'evitarien xantatges i es donaria futur i estabilitat a la indústria del nostre país", ha defensat.
La plantilla de Thyssenkrupp Galmed i CCOO ha demanat tant a la direcció del grup com a les administracions implicades que "donen la cara, mostren els seus interessos i donen resposta a totes les persones que han contribuït amb la seua dedicació i la seua professionalitat al projecte empresarial de Thyssenkrupp a Sagunt, perquè d'una altra forma seran còmplices i responsables si Galmed torna a tancar-se".
REUNIONS AMB EL CONSELL
Per la seua banda, des de la Generalitat han explicat que l'administració autonòmica ha mantingut tres reunions amb l'empresa, l'última el 3 es març, i que "estaven a l'espera de veure si hi havia resposta des del Govern central per a replantejar-se el tancament".
En aquesta reunió, el Consell va oferir dues opcions d'actuació des de la Generalitat, basades tant en el suport financer com en la descarbonització, i que "han sigut favorablement acollides per la companyia", segons fonts de l'Executiu autonòmic.
D'una banda, el Consell va posar sobre la taula la línia de l'Institut Valencià de Finances (IVF) per al sector industrial amb "condicions especialment beneficioses" atès que es va engegar amb motiu de la guerra d'Ucraïna. Es tracta d'un tipus fix al 3,03%, un tram no reemborsable de 10% de 2.250.000 i finança fins al 80% de projectes d'inversió, amb un període de carència de dos anys, el crèdit pot ser a 10 anys i un mínim de 4.
D'altra banda, es va oferir suport a la descarbonització dins d'una convocatòria de 10 milions d'euros per a finançar grans projectes estratègics. La inversió mínima és d'un milió i no hi ha inversió màxima. En aquest línia hi ha un eix d'inversió per a la descarbonització i la intensitat és de fins a un 60% per als projectes de R+D i d'un 40% per als d'innovació. L'empresa tindria aquest percentatge de la inversió a fons perdut.
