L'oposició alerta de les "pífies" de la normativa i consideren que infon "por" a plantilla i sector
VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -
El PP i Vox han defensat la nova llei per a l'actual Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) --l'entitat que regeix À Punt-- com una manera de lluitar contra el "desenganxe" que consideren que els valencians senten amb els seus mitjans de comunicació públics i perquè siguen "més competitius" que els actuals.
Així ho han defensat els diputats José Juan Zaplana (PP) i Joaquín Alés (Vox) enfront d'una oposició que en paraules de Mercedes Caballero (PSPV) i Nathalie Torres (Compromís) han criticat que aquesta normativa infon "por" a la plantilla d'À Punt i al sector i han alertat de les "pífies" de la proposta.
Zaplana ha remarcat la necessitat de fusionar la CVMC amb la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC) i a solucionar els problemes "en la renovació de president, dels consellers i la inoperància per a consolidar als treballadors", així com la situació de "fallida financera" i les "bajísimas audiències".
El diputat ha assenyalat que la nova llei cerca una organització "més moderna, professional i àgil" així com més presència de contingut digital que necessiten les "noves formes de televisió i ràdio" i ha remarcat la recerca d'un model "plural i independent" enfront de l'actual, que considera que està "qüestionat permanentment".
De fet, ha defensat que la proposta --que substitueix ambdues entitats per la Coroporación Audiovisual de la Comunitat Valenciana-- cerca uns mitjans "més competitius, eficaços en la indústria valeciana" i que servirà per a subrogar i estabilitzar als treballadors així com "aprofitar les seues capacitats". També ha defensat la Xarxa Autonòmica de Sinergia Audiovisual i la Plataforma Audiovisual Valenciana.
Per part de Vox, Joaquín Alés, ha criticat que el Botànic ho va fer "rematadamente malament" amb la llei de la CVMC: "Les coses en l'origen de la feblesa de la radiotelevisió pública valenciana és la pròpia llei fundacional del 2016".
Alés ha qualificat que aquesta és una "regulació inhabilitante" que "va asfixiar a la televisió pública" amb els "índexs d'audiència més baixa d'Espanya" i l'adreça de la qual considera que està "lligada de peus i mans". La televisió, per a Alés, "juga un paper residual" i "allunyada de patrons actuals".
PSPV I COMPROMÍS
Per part del PSPV-PSOE, Mercedes Caballero, ha defensat que al PP "mai els ha interessat el servei públic i en el cas dels mitjans, menys encara", i ha criticat que han passat "del 'À Punt de tancar' que deia Vox a la televisió governamental del PP".
Caballero ha assenyalat que, més que un model de televisió, és "un model d'indefinició". "És no dir gens per a fer el que em done la gana, quan em done la gana i com em done la gana", ha manifestat i ha assenyalat que és una llei que cerca que À Punt acabe com Telemadrid i Canal Sud.
De fet, ha criticat que li "lleven la veu a la ciutadania, al Consell d'Informatius i, per descomptat, al Consell de l'Audiovisual". A més, han criticat que "parlen de l'impost del sector audiovisual" però "no concreten gens dels diners que es va a utilitzar".
Per part de Compromís, Nathalie Torres ha assenyalat que aquesta normativa "va de control polític i d'esborrar definitivament el valencià de l'espai comunicatiu". Així, ha assenyalat que la fusió d'ambdues entitats, amb la qual estarien "a priori" d'acord, "no justifica la demolició del model de televisió pública actual plural i imparcial amb òrgans participats i transparents i amb el valencià com a llengua vehicular".
Així, Torres ha criticat el "tall i confecció" d'aquesta normativa a partir d'aquestes lleis de televisió de Madrid, Andalusia i Aragó per a crear aquesta "nova Canal Nou". "Aquesta llei nomena menys la llengua i cultura pròpia que la llei d'Aragó. Si no garantim l'ús del valencià, quina raó de ser té aquest mitjà?", ha agregat.
La diputada ha assenyalat que aquesta llei deixa "a les fosques" l'audiovisual i han assenyalat que el temor és "un mecanisme que paralitza molt poderós". Igualment, ha considerat que "el Consell d'Administració serà el comandament a distància del Consell".
