PP i Vox defensen la seua llei de llibertat educativa que l'oposició veu segregadora i "racista"

   VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   PP i Vox, els grups que sustenten el Consell, han defensat la seua proposició de llei de "llibertat educativa" per a "acabar amb la imposició" del valencià i "donar als pares la llibertat de triar la llengua en la qual s'eduquen els seus fills". Per contra, el PSPV ha advertit que aquesta llei suposarà "segregar" els alumnes en funció de la llengua i Compromís ha denunciat que amaga un "racisme" lingüístic.

   Així ho han manifestat diputats dels quatre grups en el debat de la presa en consideració de la llei en el ple de Les Corts, que tirarà endavant en la sessió de dijous gràcies a la majoria de PP i Vox. Tant PSPV com Compromís ja han avançat que posteriorment registraran esmenes a la totalitat.

   Des del PP, Juanfran Pérez Llorca ha assegurat que la llei de llibertat educativa, que derogarà la del plurilingüisme aprovada per l'anterior govern del Botànic, pretén "canviar la imposició per la promoció" del valencià a través de la certificació automàtica de títols d'aquesta llengua.

   "Estem convençuts que aconseguirem un millor ús i promoció de la llengua", ha asseverat, una cosa que al seu parer no va assolir el Botànic amb el model plurilingüe en el qual "la imposició ha fet malament al valencià".

   La diputada de Vox Julia Llopis ha coincidit que la llei pretén acabar amb el "xantatge lingüístic" que, segons ella, s'ha dut a terme en els últims huit anys amb un "'procés' a la valenciana". També ha subratllat que "la comunitat educativa pot estar molt tranquil·la" amb aquesta norma.

VOX LLIURA UNA SAMARRETA A MARZÀ

   Durant el debat, la representant de Vox ha mostrat una samarreta negra amb una fotografia de l'exconseller d'Educació Vicent Marzà i el lema 'Wanted', que en finalitzar la seua intervenció ha lliurat a aquest diputat de Compromís.

   Entre els grups de l'oposició, el socialista José Luis Lorenz ha exercit el torn en contra per a acusar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, d'assumir els plantejaments de Vox amb aquesta llei i "tornar al model de línies" per a "enfrontar les famílies" respecte a l'ensenyament del valencià.

   És més, s'ha preguntat si el Consell té "por" de les decisions dels consells escolars, quan són els màxims representants de la comunitat educativa, i si coneix "algun estudi que diga que el castellà està minoritzat" a les aules. "És mentida, el seu objectiu és ideològic: fer desaparèixer el valencià per a perdre el nostre senyal d'identitat", ha rebatut.

   En la seua rèplica, el diputat del PP ha sostingut que "aquesta llei és bona" perquè pretén millorar l'ús i coneixement del valencià, alguna cosa que en els últims huit anys "no s'ha aconseguit" amb el plurilingüisme. "Hem de canviar el sistema per a intentar aconseguir les dades que vostès cercaven", ha assenyalat a l'oposició.

   "Llevar percentatges no és la solució", li ha contestat el socialista, qui ha qüestionat si "és viable canviar el projecte lingüístic de centre cada any" i ha exigit a PP i Vox que retiren la llei "si tenen una mica de dignitat".

"RESSUSCITAR LA GUERRA EDUCATIVA"

   En la seua intervenció, el portaveu d'Educació de Compromís, Gerard Fullana, ha denunciat que els grups del Consell pretenen "ressuscitar la guerra educativa" i "dividir" els valencians segons la llengua, convertint les aules en una "presó lingüística". Ha acusat a PP i Vox de practicar un "racisme" lingüístic perquè, segons ell, "formen part d'un 'alicantinisme' ranci que odia tot el que fa olor de valencià".

   "No és la llei de la llibertat, és la llei de la confrontació educativa", ha asseverat, per a criticar que no inclou "ni una sola línia" d'arguments pedagògics, objectius lingüístics o metodologia. Per tot açò, s'ha mostrat convençut que Compromís aconseguirà tombar-la als tribunals.

   Fullana ha sostingut que "no és casual" que la llei, junt amb les altres tres impulsades per PP i Vox, s'anunciara "el mateix dia que va començar el juí" a l'expresident Eduardo Zaplana pel cas Erial. "No era el juí a Zaplana, era el juí a tota una època i açò inclou el 'brugalista' Carlos Mazón", ha emfatitzat.

   A més, ha enlletgit al president que no haja assistit al debat, ha ironitzat amb que el PP haja "trobat a un diputat capaç de parlar en valencià" per a intervindre i s'ha oferit, com a professor, "de forma altruista a ensenyar valencià a tots els diputats de la dreta que només parlen una llengua".

"NOU MODEL DE PROMOCIÓ"

   Després de finalitzar aquest punt, el conseller d'Educació, el 'popular' José Antonio Rovira, ha comparegut als corredors de Les Corts per a defensar el nou "model de promoció del valencià" amb aquesta llei, després de "huit anys d'imposició en els quals el valencià s'utilitza menys en el carrer" segons "estudis del Botànic i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua".

   Rovira ha destacat que la certificació automàtica de títols de valencià permetrà "incitar" que els alumnes de zones castellanoparlants s'examinen d'aquesta llengua malgrat poder estar exempts.

   D'altra banda, ha garantit que no hi haurà "cap problema" amb el programa de gratuïtat de llibres Xarxa Llibres impulsat pel Botànic i ha avançat que en els centres de municipis menuts es podran introduir "desdoblaments" per a garantir que els alumnes puguen estudiar en la llengua escollida pels seus pares.