Pradas demana a jutgessa dana sobreseure la causa després declaració de Polo i insistix: "No va haver falta informació"

   VALÈNCIA, 29 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas ha demanat a la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana del passat 29 d'octubre que sobresega la causa contra ella després de la declaració testifical prestada fa uns dies pel president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. Insistix que el dia de la riuada va haver-hi "falta d'informació" i que no va existir negligència alguna.

   Així es desprèn de l'escrit, al que ha tingut accés Europa Press, que ha remès la defensa de Pradas a la secció Civil i d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Catarroja Plça número 3, en el qual sol·licita el sobreseïment i arxivament de les actuacions.

   La defensa de Pradas justifica esta sol·licitud en diversos punts, el primer d'ells la "inexistència" d'indicis racionals de criminalitat. Sobre este tema, assenyala que tal com es desprèn de la instrucció, i "de forma palesa" després de la declaració de Polo, "ha quedat acreditat que no existix indici algun que sustente la continuació del procediment penal contra la nostra representada, Salomé Pradas".

    Destaca que la declaració de Polo resulta "absolutament esclarecedora" per a descartar la responsabilitat a títol de negligència de Pradas ja que, entre altres motius, "va reconèixer que en el Cecopi no es va manejar informació alguna relativa al barranc del Poyo, quan, com és sabut, la immensa majoria de les víctimes van morir a conseqüència del desbordament del barranc".

   A més, es referix al fet que Polo, tal com va manifestar, "no va tenir sensació del risc real doncs va admetre que en el matí d'este dia 29 d'otubre va estar en un acte de la UPV, acte al que no haguera assistit de considerar la gravetat de la situació".

   I postil·la: "Va insistir, una vegada i una altra, que la seua actuació este dia es va centrar en la presa de Forata per les gravíssimes conseqüències que s'hagueren produït de desbordar-se la presa; i va declarar, literalment, que 'ningú podia preveure el que anava a succeir' encara que sabia que l'Aemet havia emès una alerta roja (risc extrem de precipitacions) a les 7.36 d'este dia".

   Així mateix, la defensa de Pradas arreplega en el seu escrit que el testimoni "no va anticipar cap explicació de les conseqüències que pogueren tenir els anuncis d'intenses precipitacions en la zona de les muntanyes de les quals després descendirien, lògicament, els rius i lleres carregades d'aigua feia les zones de més a baix", al mateix temps que ha afegit que "li corresponia el control abans, durant i després dels barrancs i lleres objecte de la seua competència, reconeixent que hi havia molts sensors que no funcionaven però que l'absència d'informació no era rellevant perquè i no hi havia capacitat de reacció".

   Sobre l''apagada informativa' entre les 16.13 i les 18.43 hores, Polo va considerar --arreplega el mateix escrit-- que "no va ser tal perquè el SAIH informava permanentment", si bé va reconèixer que en cap moment va traslladar informació del que succeïa en la rambla i barranc del Poyo, en este espai de temps, que va ser quan es van produir la immensa majoria de víctimes.

    Segons el parer de la defensa de Pradas, esta "falta d'informació essencial i amb temps suficient" per a manar l'ES-Alert a la població és "aliena" a la seua representada, "a la qual no se li pot imputar, per tant, responsabilitat que connecte la seua activitat en el Cecopi amb el resultat de morts produït".

    D'altra banda, el lletrat es refereix en les seues al·legacions a la falta de trasllat d'informació per part de la CHX: "Polo va intentar desplaçar la seua responsabilitat, indicant en la seua declaració que la culpa de no traslladar la informació al Cecopi era dels tècnics del Centre de Coordinació d'Emergències. No obstant això, les declaracions testificals practicades --de tècnics d'este Centre-- són unànimes: no van traslladar el contingut del famós correu de les 18.43 hores perquè entenien que, en estar la CHX present en la reunió, era esta entitat l'única encarregada de valorar i comunicar esta informació".

   "L'actuació de Pradas, debatent alternatives amb els tècnics i decidint-se finalment enviar l'ES-Alert es va basar únicament en la informació oficial consolidada que s'estava gestionant, que era la relativa a la presa de Forata, i no en les dades crítiques del barranc del Poyo que mai li van ser comunicats per els qui tenien el deure legal de fer-ho", postil·la.

"IMPREVISIBILITAT DE LA SITUACIÓ"

   Així mateix, el lletrat de Pradas al·lega imprevisibilitat de la situació i inexistència d'actuació omisiva negligent per part de Pradas. En este sentit, exposa que el propi Polo "va asseverar de forma categòrica que la situació ocorreguda el 29 d'octubre 'no es podia preveure'".

    "Si un expert en la matèria establix la imprevisibilitat del succés, resulta ineludible concloure que tampoc va poder ser previst per la nostra representada, la posició de la qual no era de tècnic hidrològic o experta, sinó d'autoritat que havia de prendre decisions sobre la base de la informació que li fora proporcionada", postil·la.

   En este context, de "indiscutible força major", l'actuació de Pradas, amb la informació disponible en el moment dels fets, "exclou qualsevol imprudència-infracció del deure cuidat objectivament exigible", sentència.

   Finalment, assenyala en el seu escrit que a la vista de la "falta" del sustente fàctic-jurídic que encaixe en un delicte, els fets investigats, si escau, "se situarien en l'àmbit de la responsabilitat administrativa, en la qual procedix sol·licitar la reparació corresponent a les Administracions amb competències en emergències".

   I conclou: "En el present cas, l'actuació de la nostra mandante no pot desconnectar-se del fet indiscutible, a hores d'ara del procediment, que es va veure condicionada per una cadena d'informació incompleta i la falta de previsibilitat inherent a un fenomen natural d'una magnitud inimaginable que es va produir amb una velocitat imparable". Per estos motius demana el sobreseïment.