Psicòlegs advertixen que l'aniversari de la dana pot reactivar la por, la ràbia i el dolor emocional

    VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV) advertix que el segon aniversari de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va causar 233 víctimes mortals a més d'importants pèrdues materials i conseqüències personals, familiars i socials que encara perduren, "pot reactivar la por, la ràbia i el dolor emocional de les persones afectades.

   Després de la dana, el COPCV va activar diversos dispositius en els quals van intervenir Rosa Molero, doctora en Psicologia i especialista en trauma, i Noelia Chartier, psicòloga general sanitària la qual, treballa actualment en intervenció social, a Aldaia.

   Les dos coincidixen que la recuperació emocional no depèn únicament del temps transcorregut i que les dates significatives poden reactivar emocions i records associats a l'experiència traumàtica. Este fenòmen, conegut com a 'reacció d'aniversari' consistix en la reaparició o intensificació d'emocions, records i sensacions físiques relacionades amb una experiència traumàtica quan s'aproxima la data en la qual va ocórrer.

   "No sempre es tracta d'un procés conscient: algunes persones poden experimentar major inquietud, dificultats per a dormir, tristesa, irritabilitat o una sensació d'amenaça sense identificar immediatament per què succeix", explica Molero.

   A més de la data d'aniversari, també es deu tindre en compte l'impacte que poden arribar a tindre les imatges difoses pels mitjans de comunicació i totes les converses sobre el succeït que es generen en complir-se dos anys de la tragèdia.

   Marina Chartier destaca que no es tracta únicament de por o ansietat, sinó també de "dolor emocional, ràbia, sensació d'injustícia, frustració o impotència" ja que "moltes persones continuen preguntant-se per què van haver de viure aquella situació, què va fallar per part de les autoritats o per què encara no han pogut recuperar la normalitat".

   No obstant això, Molero insistix que experimentar estes emocions "no significa necessàriament que s'haja produït una reculada en la recuperació", sinó que "pot ser una resposta de la seua memòria emocional davant el viscut". En esta mateixa línia, Chartier recorda que són respostes que deuen escoltar-se i validar-se, "sense minimitzar el patiment ni donar per fet que tot el mon ha passat pàgina".

   Sobre este tema, Molero veu "fonamental" diferenciar entre "recordar una experiència traumàtica i reviure-la". "Recordar significa poder evocar el succeït, fins i tot amb tristesa, por o dolor, però reconeixent que pertany al passat. Reviure, en canvi, implica que l'experiència es reactiva de tal manera que la persona pot sentir, per moments, com si estiguera ocorrent novament", explica.

   En este sentit, advertix que "encara que no totes les persones que, per exemple, senten por quan plou presenten un trastorn psicològic, tampoc deu normalitzar-se un patiment persistent que interferix en la vida quotidiana i que pot requerir atenció especialitzada".

RECUPERACIÓ DESIGUAL

    Així mateix, assenyala que per a moltes persones, les conseqüències de la dana no van acabar quan va desaparéixer l'aigua ja que les pèrdues humanes, materials i econòmiques "continuen condicionant les seues vides". Per això "és difícil parlar de recuperació emocional quan encara no s'han recuperat les condiciones de seguretat i estabilitat necessàries per a reconstruir la pròpia vida", comenta.

   Una afirmació que constata Chartier en el seu treball dia a dia ja que "hi ha moltes famílies que seguixen intentant recuperar els seus projectes professionals i personals; seguixen afrontant pèrdues econòmiques, negocis que encara no s'han recuperat i persones que romanen de baixa laboral a causa de l'augment de la simptomatologia ansiosa i depressiva després de la catàstrofe".

   Per tant, "no parlem únicament de reconstruir vivendes, sinó de recuperar l'estabilitat, els projectes personals i la sensació de seguretat". En este context, subratlla que la recuperació pot resultar "especialment complexa" per a les persones que ja es trobaven en situacions de vulnerabilitat, com a menors, persones amb problemes previs de salut mental o famílies amb dificultats importants.

    "No podem donar per tancada una situació solament perquè ha passat el temps. La recuperació requerix ritmes diferents i recursos comunitaris que seguisquen disponibles per als qui encara els necessiten", sosté. És més, apunta Molero "l'objectiu de la recuperació no és oblidar el succeït sinó poder recordar-ho sense tornar a sentir que estem en perill".

ESCOLTAR, RESPECTAR ELS TEMPS I ACOMPANYAR SENSE IMPOSAR EL SILENCI

   Així mateix, recalquen que algunes persones "necessiten parlar del succeït, mentre que unes altres preferixen no fer-ho en determinats moments. Les dos respostes deuen ser respectades, evitant tant forçar el relat com imposar el silenci".

   Per això, Molero recomana "escoltar sense jutjar, reconéixer el patiment i oferir una presència propera i disponible". Advertix que expressions com 'ja han passat dos anys', 'has de passar pàgina' o 'no passa res' poden transmetre una falta de comprensió cap a qui continua experimentant malestar. En el seu lloc, proposa missatges com 'entenc que això encara et remoga', 'si necessites parlar, estic ací' o, simplement, 'què necessites ara?'.

    També destaca la importància d'afavorir la recuperació de les rutines, les relacions personals i les activitats que ajuden a restablir la sensació de seguretat i control. En el cas de xiquets, xiquetes i adolescents, recorda que el malestar pot expressar-se mitjançant canvis de comportament, dificultats per a dormir, irritabilitat, por a separar-se de les seues figures de referència o una major necessitat de proximitat i seguretat afectiva.

    Per tot això, des del Col·legi Oficial de Psicologia es recomana als qui continuen experimentant un malestar significatiu, que busque ajuda psicològica. Els psicòlegs i les psicòlogues del COPCV estan en 12 poblacions afectades, uns recursos als quals poden tindre accés acostant-se als seus ajuntaments i preguntant per ells. "El millor homenatge a les persones afectades no és demanar-los que obliden el succeït, sinó seguir acompanyant-les en la seua recuperació", conclou Molero.